Étalon de Yennenga
Tipus | premi cinematogràfic | ||
---|---|---|---|
Vigència | 1972 - | ||
Estat | Burkina Faso | ||
Conferit per | Fespaco | ||
Des de 1972, l'Étalon de Yennenga ha estat el gran premi del Festival Panafricà de Cinema i Televisió de Ouagadougou (FESPACO) que se celebra cada dos anys a Burkina Faso.[1]
Considerat com el guardó més prestigiós i mediàtic d'Àfrica, el premi destaca un autor de cinema africà i les seves obres. Li assegura una promoció, una reputació internacional i una remuneració que ha passat de 10.000.000 FCFA el 1972 a 20.000.000 FCFA el 2018.[2]
Significat del nom
[modifica]El nom «Étalon de Yennenga» fa referència a la princesa Yennenga, mite fundacional de l'imperi Mossi, el principal grup ètnic de Burkina Faso.[3][4]
Categories de premis
[modifica]Després de la seva mort el 1981, Oumarou Ganda, el primer guanyador, va donar el seu nom a un dels premis del festival: el Premi Oumarou Ganda per l'opera prima. El primer guanyador d'aquest premi va ser el Voltaic Kollo Daniel Sanou l'any 1983 amb la seva pel·lícula Pawéogo (L'emigrant).
Per a la 19a edició del 2005, es van atorgar dos nous premis "Étalon". El seu disseny va ser confiat a l'escultor de Burkina Faso Ali Nikiméa. El Gran Premi Étalon de Yennenga es converteix llavors en el Gran Premi Étalon de Yennenga d’or, i els nous premis s'anomenen Étalon de Yennenga d’argent i Étalon de Yennenga de bronze.
Llista de guanyadors de l’Étalon de Yennenga
[modifica]Any | Premiat | imatge |
---|---|---|
1972 (Cerimònia el 12 de març de 1972) | Le Wazzou polygame d'Oumarou Ganda ( Níger) | |
1973 (Cerimònia el 13 de febrer de 1973) | Les Mille et Une Mains de Souheil Ben Barka ( Marroc) | |
1976 (Cerimònia el 10 de febrer de 1976) | Muna Moto de Jean-Pierre Dikongué Pipa ( Camerun) | |
1979 (Cerimònia el 10 de febrer de 1979) | Baara de Souleymane Cissé ( Mali) | |
1981 (Cerimònia l'1 de març de 1981) | Djeli de Fadika Kramo-Lanciné ( Costa d'Ivori) | |
1983 (Cerimònia el 13 de febrer de 1983) | Finyè de Souleymane Cissé ( Mali) | |
1985 (Cerimònia el 2 de març de 1985) | Histoire d'une rencontre de Brahim Tsaki ( Algèria) | |
1987 (Cerimònia el 28 de febrer de 1987) | Sarraounia de Med Hondo ( Mauritània) | |
1989 (Cerimònia el 4 de març de 1989) | Heritage Africa de Kwaw Ansah ( Ghana) | |
1991 (Cerimònia el 2 de març de 1991) | Tilaï d'Idrissa Ouedraogo ( Burkina Faso) | |
1993 (Cerimònia el 4 de març de 1993) | Au nom du Christ de Gnoan Roger M'Bala ( Costa d'Ivori) | |
1995 (Cerimònia el 4 de març de 1995) | Guimba de Cheick Oumar Sissoko ( Mali) | |
1997 (Cerimònia l'1 de març de 1997) | Buud Yam de Gaston Kaboré ( Burkina Faso) | |
1999 (Cerimònia el 6 de març de 1999) | Pièces d'identités de Mwezé Ngangura ( R.D. del Congo) | |
2001 (Cerimònia el 3 mars 2001) | Ali Zaoua de Nabil Ayouch ( Marroc) | |
2003 (Cerimònia l'1 de març de 2003) | Heremakono d'Abderrahmane Sissako ( Mauritània) | |
2005 (Cerimònia el 5 de març de 2005) | Étalon d'or : Drum de Zola Maseko ( Sud-àfrica) | |
Étalon d'argent : La Chambre noire de Hassan Benjelloun ( Marroc) | ||
Étalon de bronze : Tasuma de Kollo Daniel Sanou ( Burkina Faso) | ||
2007 (Cerimònia el 3 de març de 2007) | Étalon d'or : Ezra de Newton Aduaka ( Nigèria) | |
Étalon d'argent : Les Saignantes de Jean-Pierre Bekolo ( Camerun) | ||
Étalon de bronze : Daratt de Mahamat Saleh Haroun ( Txad) | ||
2009 (Cerimònia el 7 mars 2009) | Étalon d'or : Teza de Hailé Gerima ( Etiòpia) | |
Étalon d'argent : Nothing But the truth de John Kani ( Sud-àfrica) | ||
Étalon de bronze : Mascarades de Lyes Salem ( Algèria) | ||
2011 (Cerimònia el 5 març de 2011) | Étalon d'or : Pégase de Mohamed Mouftakir ( Marroc) | |
Étalon d'argent : Un homme qui crie de Mahamat Haroun Saley ( Txad) | ||
Étalon de bronze : Le Mec idéal de Owell Brown ( Costa d'Ivori) | ||
2013 (Cerimònia el 2 de març de 2013) | Étalon d'or : Tey (aujourd'hui) d'Alain Gomis ( Senegal) | |
Étalon d'argent : Yema de Djamila Sahraoui ( Algèria) | ||
Étalon de bronze : La Pirogue de Moussa Touré ( Senegal) | ||
2015 (Cerimònia el 7 de març de 2015) | Étalon d'or : Fièvres d'Hicham Ayouch (France, Marroc) | |
Étalon d'argent : Fadhma N'Soumer de Belkacem Hadjadj ( Algèria) | ||
Étalon de bronze : L'œil du cyclone de Sékou Traoré ( Burkina Faso) | ||
2017 (Cerimònia el 4 de març de 2017) | Étalon d'or : Félicité d'Alain Gomis ( Senegal) | |
Étalon d'argent : L'Orage africain : Un continent sous influence de Sylvestre Amoussou ( Benín) | ||
Étalon de bronze : A mile in my shoes de Saïd Khallaf ( Marroc) | ||
2019 (Cerimònia el 2 de març de 2019) | Étalon d'or : The Mercy of the Jungle de Joël Karekezi ( Ruanda) | |
Étalon d'argent : Karma de Khaled Youssef ( Egipte) | ||
Étalon de bronze : Fatwa de Mahmoud Ben Mahmoud ( Tunísia) | ||
2021 (Cerimònia el 23 octubre 2021) | Étalon d'or : La Femme du fossoyeur de Khadar Ayderus Ahmed ( Somàlia) | |
Étalon d'argent : freda de Gessica Généus ( Haití) | ||
Étalon de bronze : Une histoire d'amour et de désir de Leyla Bouzid ( Tunísia) |
Fites
[modifica]Amb motiu del 20è aniversari de FESPACO l'any 2007, el Ministeri d'Afers Exteriors i Europeus i Cultures França, en col·laboració amb FESPACO, va publicar dues caixes de DVD amb les pel·lícules que van rebre l'Etalon de Yennenga. Presentat a Ouagadougou a l'obertura del festival, aquest box set inaugura la col·lecció DVD/Cinémathèque Afrique, destinada a promocionar el cinema africà i millorar la difusió cultural del cinema africà al món.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Naranjo, José «El festival de cine que no premia a mujeres» (en castellà). , 22-02-2019 [Consulta: 29 novembre 2021].
- ↑ «ETALON DE YENNENGA Un Trophée, une Histoire, une Référence» (en francès). Fespaco.bf. Arxivat de l'original el 2019-11-14. [Consulta: 1r novembre 2022].
- ↑ «BBC World Service | About Fespaco». [Consulta: 29 novembre 2021].
- ↑ Yennenga: qui était cette légendaire princesse burkinabè et quel est son héritage?, BBC, 2 de novembre de 2021
- ↑ FESPACO 20ème édition : Un coffret de bonheur pour les festivaliers, lefaso.net, 8 de febrer de 2007