Abdon Llabour
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 juny 1797  |
| Mort | 1848 (50/51 anys) |
Abdon Llabour i Bouche (Sant Marçal (Rosselló), 12 de juny del 1797 - 1848) va ser un professor universitari i propagandista catòlic, fundador de l'avinyonesa Societé de la Foi[1] el 1836.
Biografia
[modifica]Feu els seus estudis secundaris a Ceret i a Perpinyà, i anà a Carcassona a estudiar Humanitats i Retòrica al Seminari Menor, cosa que feu amb gran aprofitament. El 1817 entrà al Gran Seminari de la mateixa ciutat i hi estudià un any de filosofia i dos de Sagrades Escriptures, ciències teològiques i patrístiques; però el 1820 deixà el seminari per manca de vocació eclesiàstica. El 31 de desembre del 1821 obtingué el títol de batxiller en lletres a la facultat de Rouen i el 30 de setembre del 1826 es llicencià a la universitat de Caen. Passà amb el número u de la seva promoció les oposicions d'agregat, i el 5 de setembre del 1826[2] obtingué la càtedra de filosofia del Collège d'Amiens, que ja havia exercit l'any anterior en substitució temporal del titular; encara era a Amiens[3] el 1830. Posteriorment passà a la del col·legi d'Avinyó, on ja hi era el 1836, i encara hi romania el 1839.
A la ciutat occitana hi fundà, l'octubre del 1836, la Société de la Foi[4] amb unes finalitats semblants a les coetànies Conferències de Sant Vicenç de Paul, l'obra pia de Frédéric Ozanam. La gènesi de la Société, segons Llabour:
| « | Un homme du monde (...) en faisant sa propre confession, domicilié à Avignon, ayant été atteint de la maladie du choléra qui le mit en deux jours aux portes du tombeau, crut en avoir été délivré par les prières de quelques âmes pieuses, par la protection de la Très Sainte Vierge et par la vertu des derniers sacrements. Ses amis et d'autres personnes estimables de la ville lui avaient témoigné, pendant sa maladie, un intérêt et un dévouement auxquels il ne croyait pas avoir de droit. C'est pourquoi, le coeur profondément touché de sa délivrance et de la conduite généreuse des Avignonnais, il conçut le projet d'une société charitable en faveur des jeunes gens du monde, pour la plus grande gloire de Dieu.[5] | » |
Abdon Llabour feu partícip del seu projecte un jove amic seu negociant i un comerciant avinyonès, i tots plegats exposaren la idea a un vicari general de l'arquebisbat d'Avinyó, que l'aprovà i cedí una habitació de casa seva com a lloc de reunions de la nounada societat. Ben aviat, els fruits de la iniciativa es feren evidents, com ho indica un informe que redactà en Llauro posteriorment amb les actes de les reunions periòdiques. Els membres actius de la Societat[6] es reunien setmanalment i, després d'una pregària, cada membre exposava l'activitat portada a terme i les impressions rebudes. L'Assemblea general era cada 8 de desembre, sota la presidència de l'arquebisbe nord-català Paul Naudo (nat als Angles, al Capcir, Naudo va ser arquebisbe d'Avinyó del 1842 al 1848), que apreciava els resultats obtinguts per l'associació. En paraules del seu vicari general, filles del seu temps,
| « | La Société de la Foi, dans un certain sens, opère plus de bien que tout le clergé avignonnais. Les apôtres laïques sont accueillis dans des milieux que le prêtre ne pourrait aborder. La ville d' Avignon a fait, sous le rapport religieux, des progrès très considérables depuis la fondation de la Société de la Foi. [7] | » |
| — canonge Barrère | ||
Denunciat pel seu propagandisme catòlic, el professor universitari de filosofia Llaudo fou destituït i enviat en desgràcia al col·legi municipal de Rodés. Abans de traslladar-se, però, demanà una excedència de dos anys que passà a París. En aquest període escrigué diversos llibres, com la Mémoire... publicada el 1845, a més de nombrosos articles a la Revue catholique, que també dirigia. Es presentà a les eleccions legislatives del 23 d'abril del 1848 pel departament dels Pirineus Orientals, sense èxit, i morí en el decurs del mateix any.
Obres
[modifica]- Université de France. Collège royal d'Amiens. Du sentiment religieux dans le poète. Discours prononcé par... Amiens: Caron-Isnard, 1825, 24 p.
- Manuel de la Société de la Foi, à l'usage de tous ceux qui désirent practiquer les bonnes oeuvres Avignon, 1839 96 p.
- Dans le Journalisme et les journaux (inèdit, 250 planes)
- Que faire de la France? (inèdit, 150 planes)
- Mémoire sur l'instruction publique et sur la liberté d'enseignement: première partie Paris: Sirou, 1845, 112 p.
- Manuel et un Grand cours de philosophie (inèdit)
Notes
[modifica]- ↑ La Societé de la Foi d'Avinyó no té relació amb la "Société des Pères de là Foi", de començaments del segle xix, amb diversos establiments a Europa «Vegeu PÈRES DE LA FOI - Encyclopédie Universalis». [Consulta: 1r juliol 2012].
- ↑ «Nom LLABOUR : Visualisez en ligne l'ouvrage pour le nom LLABOUR - Visualisation d'une page d'un ouvrage». [Consulta: 1r juliol 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Nom LLABOUR : Visualisez en ligne l'ouvrage pour le nom LLABOUR - Visualisation d'une page d'un ouvrage». [Consulta: 1r juliol 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ A la revista L'ami de la religion 102 (1839), p. 517 es parla de la societat a partir de la ressenya de l'edició del Manuel a l'usage..., però en Llabour només hi surt com "l'home de món" amb què es descriu ell mateix en l'obra
- ↑ Un home de món (...) segons confessió pròpia, amb domicili a Avinyó, a qui la malaltia del còlera havia dut en dos dies a les portes de la mort, cregué que se'n deslliurà per les pregàries d'algunes ànimes pietoses, per la protecció de la Molt Santa Verge i per la virtut dels últims sagraments. Els seus amics i altres persones dignes de la vila li havien mostrat, durant la seva malaltia, un interès i una dedicació a les que ell creia que no hi tenia dret. És per això que, amb el cor profundament tocat per haver-se'n deslliurat i per la generosa conducta dels avinyonesos, concebé el projecte d'una societat caritativa en favor dels joves del món, per la major glòria de Déu.
- ↑ Els occitanistes Teodòr Aubanèu i Josèp Romanilha foren membres de l'entitat, que encara existia el 1850 «sites.univ-provence.fr». [Consulta: 1r juliol 2012].[Enllaç no actiu]. Altres socis varen ser els germans Paul i Jules Giéra «sites.univ-provence.fr». [Consulta: 1r juliol 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ La Societat de la Fe, en un cert sentit, treballa més bé que tot el clergat avinyonès. Els apòstols laics són acollits en ambients on el capellà no podria accedir. La ciutat d'Avinyó ha fet, en el camp religiós, progressos molt considerables després de la fundació de la Societat de la Fe.