Vés al contingut

Llista d'acadèmies de la llengua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Acadèmia de la llengua)

Aquesta és una llista dels òrgans que regulen les llengües estandarditzades

Llengües naturals

[modifica]
Òrgans Reguladors
Afrikaans Die Taalkommissie, Sud-àfrica
Albanès Acadèmia de Ciències d'Albània, Tirana, Albània
Alemany Rat für deutsche Rechtschreibung [1]
Àrab Diverses acadèmies de la llengua àrab (مجمع اللغة العربية, Síria, Egipte, Jordània, Marroc, Iraq)
Aragonès Academia de l'Aragonés [2], Aragó
Armeni Acadèmia Armènia de Ciències
Asturià Academia de la Llingua Asturiana
Basc Euskaltzaindia
Bengalí Acadèmia bangla, Dhaka, Bangladesh,

o Acadèmia Paschimbanga Bangla, Kolkata, Bengala occidental

Amazic IRCAM (Marroc) [3], HCA (Algèria) [4] Arxivat 2012-06-26 a Wayback Machine.
Belarús Iнстытут мовы i лiтаратуры iмя Я. Коласа і Я. Купалы Нацыянальнай Акадэміі навук БеларусіJ. Kolas and J. Kupala Institut de Llengua i Literatura a l'Acadèmia Nacional de Ciències de Belarús
Birmà Comissió Lingüística de Myanmar
Bretó Ofis ar brezhoneg (oficina de la llengua bretona)
Búlgar Institut de la llengua búlgara [5] Arxivat 2011-08-23 a Wayback Machine. a l'Acadèmia búlgara de Ciències
Caixubi Radzëzna Kaszëbsczégò Jãzëka (Comissió de la llengua caixúbia) [6]
Canarès Diverses acadèmies i el govern de Karnataka
Castellà Asociación de Academias de la Lengua Española (constituïda per la Real Academia Española més 21 altres acadèmies nacionals)
Català Institut d'Estudis Catalans i Acadèmia Valenciana de la Llengua
Cebuà Akademyang Bisaya, Filipines
Coreà Institut Nacional de la Llengua Coreana [7] (국립국어원)
Còrnic Keskowethyans an Taves Kernewek (Societat del còrnic)
Croat Vijeće za normu hrvatskoga standardnog jezika (Consell per a la norma estàndard croata)

lligat a l'Institut za hrvatski jezik i jezikoslovlje [8] Arxivat 2008-04-28 a Wayback Machine. (Institut de Llengua i Lingüística croata)

Dalecarlià Ulum Dalska
Danès Dansk Sprognævn (Comitè del danès)
Dari Acadèmia de ciències de l'Afganistan
Dzongkha (Comissió del desenvolupament del Dzongkha)
Eslovac Slovenská akadémia vied (Acadèmia eslovaca de les ciències)
Eslovè Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts
Estonià L'Emakeele selts [9] Arxivat 2012-07-31 a Wayback Machine. fixa les normes i els estàndards, l'autoritat de consell és l'Institut de la llengua estoniana [10]
Feroès Føroyska málnevndin (Comissió lingüística feroesa)
Filipino Komisyon sa Wikang Filipino [11][Enllaç no actiu]
Finès Kielitoimisto (Departament de planificació lingüística de l'Institut de recerca lingüística de Finlàndia)
Francès Académie française, Office québécois de la langue française
Frisó Fryske Akademy
Friülès Agjenzie Regjonâl pe Lenghe Furlane [12]
Gaèlic escocès Bòrd na Gàidhlig manté el pla nacional pel gaèlic, per promoure el seu ús i fer accessible la cultura gaèlica
Gallec Real Academia Galega
Gal·lès Bwrdd yr Iaith Gymraeg [13] Arxivat 2014-01-09 a Wayback Machine.
Hebreu Acadèmia de la llengua hebrea (האקדמיה ללשון העברית)
Hindi Central Hindi Directorate (केन्द्रीय हिन्दी निदेशालय)
Hongarès Magyar Tudományos Akadémia Nyelvtudományi Intézete (Institut de recerca lingüística a l'Acadèmia Hongaresa de Ciències)
Ídix YIVO [14]
Igbo Societat per a la promoció de la llengua i cultura Igbo
Indonesi Pusat Bahasa (Centre lingüístic)
Ioruba Acadèmia Ioruba
Irlandès Foras na Gaeilge
Italià Accademia della Crusca
Islandès Stofnun Árna Magnússonar í íslenskum fræðum (Institut Árni Magnússon dels estudis islandesos)
Japonès Sense regulació oficial centralitzada, regulació de facto per l'Agència d'Afers Culturals (文化庁) al Ministeri d'Educació, Cultura, Esports, Ciència i Tecnologia del Japó (文部科学省)
Letó Valsts Valodas Centrs
Lituà Valstybinė lietuvių kalbos komisija (Comissió de la llengua lituana)
Llatí Opus Fundatum Latinitas (Llatí a l'Església Catòlica)
Codi Internacional de Nomenclatura Botànica (de l'International Association for Plant Taxonomy: Llatí botànic)
Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica (of the Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica: Llatí zoològic)
Lusoga Autoritat Lingüística Lusoga, (LULA) (Uganda)
Macedònic Институт за македонски јазик Крсте Мисирков (Institut de llengua Macedònia "Krste Misirkov")
Malai Dewan Bahasa dan Pustaka (Institut de Llengua i Literatura)
Maltès Akkademja tal-Malti
Manx Coonseil ny Gaelgey
Maorí Te Taura Whiri i te Reo Māori (Comissió de la llengua maorí)
Mixteca Acadèmia de la llengua mixteca (Ve'e Tu'un Sávi)
Mongol Consell de la llengua oficial (Төрийн хэлний зөвлөл). Les decisions han de ser confirmades pel govern mongol. [15] Arxivat 2012-05-30 a Wayback Machine.
Neerlandès Unió de la Llengua Neerlandesa (Nederlandse Taalunie)
Noruec (Bokmål i Nynorsk) Språkråd (Consell de llengua noruega)
Occità Conselh de la Lenga Occitana (Consell de la Llengua Occitana)
Paixtu Acadèmia de Ciències de l'Afganistan
Persa Acadèmia de la Llengua i Literatura Persa (فرهنگستان زبان و ادب فارسی)
Polonès Rada Języka Polskiego (Consell de la llengua polonesa)
Portuguès Institut Internacional de la Llengua Portuguesa, que inclou, entre d'altres, l'Academia das Ciências de Lisboa, Classe de Letras i l'Academia Brasileira de Letras (Portuguès Brasiler)
Romanès (Romania) Institutul de Lingvisticǎ a l'Academiei Române (Institut de lingüística de l'Acadèmia Romanesa)
Romanès (Moldàvia) Academia de Ştiinţe a Moldovei (Acadèmia de Ciències de Moldàvia)
Rus Acadèmia russa (1783-1841); Institut de llengua russa de l'Acadèmia russa de les ciències (des del 1944)
Scots Escòcia: L'Scots Tung, promou el Lowland Scots

Irlanda: El Tha Boord o Ulstèr-Scotch, promou l'Escocès de l'Úlster.

Serbi Matica Srpska, Comissió per l'Estandardització de la llengua sèrbia, Acadèmia Sèrbia de les Ciències i els Arts
Sindhi Autoritat de la llengua Sindhi[16] Arxivat 2007-06-08 a Wayback Machine.
Sòrab Serbski institut - website
Suahili Baraza la Kiswahili la Taifa
Suec Språkrådet (semioficial)
Suec (Finlàndia) Svenska språkbyrån (Departament de llengua sueca de l'Institut de Recerca de les llengües de Finlàndia)
Tailandès Reial Institut de Tailàndia (ราชบัณฑิตยสถาน)
Tàmil Universitat Thanjavur Tamil i Comissió Oficial de la llengua del Govern de Tamil Nadu
Telugu Acadèmia Telugu i Comissió Oficial de la Llengu del govern d'Andhra Pradesh
Tetum Institut Nacional de Lingüística a la Universitat Nacional de Timor Oriental
Turc Türk Dil Kurumu (Societat de la Llengua turca)
Txec Ústav pro jazyk český (Institut de la lenua txeca)
Ucraïnès Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna
Urdú Muqtadra Qaumi Zaban (Autoritat Nacional de la llengua) Pakistan
Võro Võro Instituut
Waray Sanghiran san Binisaya ha Samar ug Leyte (Acadèmia pel Visaià de Samar-Leyte) Sanghiran San Binisaya extinta
Wòlof Centre de lingüística aplicada de Dakar (Centre de lingüística aplicada de Dakar a la Universitat de Cheikh Anta Diop de Dakar, Senegal)
Xinès mandarí Comitè de Llengua i lletres de la República Popular de la Xina (国家语言文字工作委员会); el Mandarí estàndard també és regulat pel Consell per la promoció del mandarí (國語推行委員會) de la República de la Xina

Llengües auxiliars

[modifica]

Interlingua

[modifica]

La interlingua no té cap òrgan regulador, i el seu vocabulari, ortografia i gramàtica es consideren com a producte de les forces socials imperants del moment. Teòricament, la interlingua evoluciona independentment de qualsevol regulador humà. El vocabulari és verificat i enregistrat aplicant dinàmicament certs principis a un conjunt de llengües naturals i les seves etimologies.

Llengües artificials

[modifica]

Llengües com l'esperanto o l'ido han estat construïdes (o planejades) per una persona o petit grup de persones, abans d'ésser adoptades i desenvolupades per comunitats de parlants. Òrgans com l'Akademio de Esperanto s'encarreguen de qüestions del seu ús segons els objectius i principis originals de la llengua

Reguladors
Esperanto Akademio de Esperanto
Ido Uniono por la Linguo Internaciona Ido
Klingon Marc Okrand i Klingon Language Institute
Lojban Logical Language Group

Vegeu també

[modifica]