Adenoma
.jpg)  | |
| Tipus | neoplàsia benigna de tipus cel·lular i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | oncologia |
| Clínica | |
| Símptomes | inflamació |
| Classificació | |
| CIM-11 | XH96Q1 |
| CIM-10 | D12, D35.0, D34 i D35.2 |
| CIM-9 | 211.3, 211.5, 223.0, 226 i 227.0 |
| CIM-O | 8140/0 i 8550/0 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0074867 |
| MeSH | D000236 |
| UMLS CUI | C0001430 i C0334389 |
| DOID | DOID:657 |
Un adenoma, del grec ἀδῆν, adēn, «glàndula» i el sufix grec -ωμα, -oma, «massa», «bony», és un nòdul o tumor benigne[1][2] que es desenvolupa en les cèl·lules secretores de revestiment d'una glàndula o en un teixit amb funció secretora. Quan forma masses quístiques voluminoses es diu cistoadenoma.
Clínica
[modifica]Les cèl·lules de l'adenoma poden conservar o no la seva funció secretora i les cèl·lules que proliferen poden ser les de l'estroma de nutrició i sostén i no les glandulars. Els més importants són els de pròstata, còlon, glàndula suprarenal, tiroide, hipòfisi i fetge, entre altres.
Encara que els adenomes són benignes, amb el temps poden transformar-se i tornar-se malignes[1] i en aquest cas es denominen adenocarcinomes. La majoria dels adenomes no es transformen.[3]
Quan són benignes tenen el potencial de causar complicacions greus de salut en comprimir altres estructures[4] (efecte de massa) i en produir grans quantitats d'hormones d'una manera no regulada, no dependent de la retroalimentació (causant síndromes paraneoplàsics). Alguns adenomes són massa petits per a ser vists macroscópicament, però encara poden causar símptomes clínics.
Tipus
[modifica]- L'adenoma de pròstata és una hipertròfia del teixit prostàtic que sofreixen el 90% dels homes a partir dels 50-55 anys. A poc a poc comprimeix i obstrueix la uretra obstaculitzant la micció, i arriba a requerir tractament quirúrgic en el 10% dels homes de 60-65 anys.
- L'adenoma d'hipòfisi produint tant símptomes locals com intracranials; acostuma a ser secretor, llavors pot produir alteracions hormonals com galactorrea (secreció làtea fora de la gesticulació per excés d'ACTH).
- L'adenoma suprarenal (o adenoma adrenal), La majoria són no funcionants o Incidentalomes, ja que es descobreixen en un TAC realitzat per un altre motiu. Si és secretor pot produir cortisol (i llavors una síndrome de Cushing) o aldosterona (produint un hiperaldosteronisme primari[5] o síndrome de Conn)[6] o andrògens (hiperandrogenisme) o catecolamines (feocromocitoma).[7]
- Adenoma tiroidal: apareix en la glàndula tiroide. També es diu nòdul tiroidal. Pot ser fol·licular o papil·lar, actiu o no actiu. Quan és un adenoma hiperactiu (adenoma de Plummer) se'n diu adenoma tòxic i produeix hipertiroïdisme.[8]
- Adenoma bronquial: apareix en els bronquis en broncoscòpies[9] per intubació.
- Adenoma de còlon: es presenta en el còlon. En la majoria dels casos presenta la morfologia de pòlip de còlon.
- Adenoma pleomórfic: es presenta freqüentment en les glàndules salivals.
- Adenoma hepàtic: es presenta en el fetge.
- Adenoma hipofisiari: apareix en la hipòfisi. La majoria no produeixen/secreten hormones; entre els productors més freqüents hi ha els prolactinomes,[10] associats amb una elevada secreció de prolactina;[11] si sintetitzen hormona del creixement provoquen gigantisme o acromegàlia; si produeixen ACTH, progressa la malaltia de Cushing,[12] variant hipofisiària de la síndrome de Cushing.[13]
- Adenoma de mama: s'anomenen fibroadenomes. Amb freqüència són molt petits i difícils de detectar. Acostumen a no donar símptomes. El tractament pot incloure biòpsia per agulla, o remoció.
- Adenoma de pàncrees: pot ser qualsevol tumor benigne de pàncrees. Quan és funcional es diu insulinoma perquè produeix insulina, gastrinoma si produeix gastrina, vipoma si produeix pèptid vasoactiu intestinal.
- Adenoma paratiroidal:[14] es localitza en les glàndules paratiroides. És la causa més freqüent d'hiperparatiroïdisme per excés de producció d'hormona paratiroidal.
- Adenoma testicular: o també adenoma de Pick, es localitza en els testicles, en les cèl·lules de Sertoli.
- Adenoma renal: poc freqüent, en els ronyons.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Benet i Batista-Alentorn, Josep M. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Edicions 62, 1969, p. 165. D.L. B 42775 1968.
- ↑ Melloni, John Biagio; Dox, Ida; Eisner, Gilbert M. Diccionario médico ilustrado de Melloni (en castellà). Madrid: Reverté, 1982, p. 9. ISBN 84-291-5548-1 [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Zúñiga «Adenocarcinoma del Colon y Recto». Revista de Medicina Hondureña. Num. 41, 1973, pàg. 63.
- ↑ Nueva Enciclopedia Larousse (en castellà). 1. 2a. Barcelona - Madrid: Planeta, 1984, p. 114. ISBN 84-320-4241-2.
- ↑ «hiperaldosteronisme». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Barrera, Eribert. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Edicions 62, 1969, p. 484. Dipòsit Legal B 42775 1968 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «feocromocitoma». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Hipertiroidismo (tiroides hiperactiva)» (en castellà). Mayo Clinic. Mayo Foundation for Medical Education and Research, 1998-2020. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Broncoscopía» (en castellà). National Heart, Lung and Blood Institute. EUA. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «prolactinoma». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Prolactinoma» (en castellà). MedLine Plus. U.S. National Library of Medicine. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Enfermedad de Cushing» (en castellà). Medline Plus. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «síndrome de Cushing». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Adenoma paratiroideo» (en castellà). MedLine. [Consulta: 28 abril 2020].