Vés al contingut

Síndrome de Cushing

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaSíndrome de Cushing
Cara rodona de la síndrome de Cushing modifica
Tipushiperfunció de les glàndules suprarenals Modifica el valor a Wikidata
EpònimHarvey Cushing Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
(RS)-mitotane (en) Tradueix i aminoglutetimida Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-115A70 Modifica el valor a Wikidata
CIAPT99 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0021127 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB000410 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000410 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine117365 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKcushings-syndrome Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003480 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet553 Modifica el valor a Wikidata

La síndrome de Cushing (també anomenada hiperadrenocorticisme o hipercorticisme) és un trastorn hormonal (endocrí) causat pels alts nivells de cortisol (hipercortisolisme) a la sang. Això pot ser causat per prendre fàrmacs glucocorticoides o per tumors que produeixen l'hormona cortisol o corticotropina (ACTH).[1][2][3] La malaltia de Cushing es refereix a una causa específica, un tumor no cancerós (adenoma) de la hipòfisi, que produeix grans quantitats d'ACTH, fet que al seu torn eleva el cortisol.[1] En general, es pot curar amb cirurgia.[4]

La síndrome de Cushing no es limita als éssers humans i és també una condició relativament freqüent en gats, gossos i cavalls.[5][6] Va ser descrita pel doctor estatunidenc Harvey Cushing el 1932.

Classificació i etiologia

[modifica]

Hi ha diverses causes possibles de síndrome de Cushing. Les hormones que venen de fora del cos es diuen exògenes; hormones que venen de dins del cos es diuen endògenes.

El més comú és l'administració exògena de glucocorticoides prescrits pels metges per tractar altres malalties (l'anomenat síndrome de Cushing iatrogènic). Això pot ser un efecte del tractament amb esteroides d'una varietat de trastorns com l'asma i l'artritis reumatoide, o de la immunosupressió després d'un trasplantament d'òrgans. També és possible l'administració d'ACTH sintètica però és rar a causa del cost i la menor utilitat.

La síndrome de Cushing endògena és resultat d'algun trastorn del sistema del propi cos en la secreció de cortisol. Normalment, l'ACTH és alliberada per la hipòfisi quan sigui necessari per estimular l'alliberament de cortisol de les glàndules suprarenals.

  • En el Cushing hipofisiari, un adenoma benigne de la hipòfisi secreta ACTH. Aquesta és també coneguda com a malaltia de Cushing i és responsable de 65% de la síndrome de Cushing endògena.
  • En el Cushing adrenal, l'excés de cortisol es produeix en els tumors de la glàndula suprarenal: hiperplàsia glàndules suprarenals o glàndules adrenals amb hiperplàsia suprarenal nodular.[7]
  • Finalment, els tumors fora de l'habitual sistema hipòfisi-suprarenal pot produir ACTH, que afecta les glàndules suprarenals. Aquesta etiologia final s'anomena Cushing ectòpic o síndrome de Cushing paraneoplàsic i s'observa en malalties com el càncer pulmonar de cèl·lules petites[8] o el tumor carcinoide.[9]

Signes i símptomes

[modifica]

Els símptomes inclouen l'augment de pes ràpid, especialment del tronc i la cara amb preservació de les extremitats (obesitat central). Un senyal comú és el creixement de les coixinets de greix al llarg de la clavícula i en la part posterior del coll (gepa de búfal) (coneguda com a lipodistròfia) i una cara rodona i es diu en "lluna plena". Altres símptomes inclouen sudoració excessiva, telangièctasi (dilatació de capil·lars), l'aprimament de la pell (que causa amb facilitat morats i sequedat, especialment en les mans) i altres membranes mucoses, estries de color porpra o vermell (el guany de pes en la síndrome de Cushing en afectar la pell, que és prima i feble, provoca l'hemorràgia) al tronc, glutis, braços, cames o els pits, debilitat muscular proximal (maluc, espatlles), i l'hirsutisme (creixement del borrissol facial seguint el patró masculí).[10] En casos rars, la síndrome de Cushing pot provocar hipercalcèmia, que pot conduir a la necrosi de la pell. L'excés de cortisol també pot afectar altres sistemes endocrí i causa, per exemple, insomni, reducció de la libido, impotència, amenorrea i infertilitat. Els pacients sovint pateixen diversos trastorns psicològics, que van des de l'eufòria a la psicosi. La depressió i l'ansietat també són comuns.

La síndrome de Cushing pot presentar canvis en la pell sorprenents i angoixants com hiperhidrosi, sequedat, fragilitat de la pell, acne facial, susceptibilitat a les infeccions superficials per dermatòfits i malassezia, més en les galtes, la part anterior del coll, i la V del pit, i el característic color porpra, de les estries atròfiques a l'abdomen.[11]

Diagnòstic

[modifica]

Quan es sospita la presència de la síndrome de Cushing, tant la mesura d'hores d'una prova de supressió de dexametasona (determinació de l'administració de dexametasona i la freqüent determinació dels nivells de cortisol i d'ACTH), com el cortisol en orina de 24 hores ofereixen unes taxes de detecció iguals.[12]

Tractament

[modifica]

La majoria dels casos es poden tractar i curar[13] perquè són causats per medicaments esteroides (iatrogènic).[14] En conseqüència, la majoria dels pacients són tractats eficaçment amb la disminució lenta (i, eventualment, suspensió) del medicament que causa els símptomes.[15][16]

Si s'identifica un adenoma suprarenal extirpable cal una exèresi mitjançant la cirurgia. Un adenoma d'hipòfisi secretor d'ACTH ha d'extirpar-se després del diagnòstic. Independentment de la ubicació de l'adenoma, la majoria dels pacients requereixen substitució d'esteroides després de l'operació, almenys, mentre no es recuperin la supressió a llarg termini de la ACTH hipofisiària i el teixit suprarenal normal. És evident que si s'eliminen ambdues glàndules suprarenals, la substitució amb hidrocortisona o prednisolona serà imprescindible.

En aquells pacients no aptes per a sotmetre's a una cirurgia, s'han trobat diversos fàrmacs per inhibir la síntesi de cortisol (per exemple, ketoconazole, fluconazole,[17] metirapona, mitotà), però tenen una eficàcia limitada.[18]

L'exèresi de les glàndules suprarenals en l'absència d'un tumor conegut de vegades condueix a eliminar la producció d'excés de cortisol. De vegades, això elimina la retroalimentació negativa d'un adenoma hipofisiari prèviament ocult, que comença a créixer ràpidament i produeix nivells extrems d'ACTH, el que porta a la hiperpigmentació. Aquesta situació clínica es coneix com a síndrome de Nelson.[19][20]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Cushing's Syndrome». National Endocrine and Metabolic Diseases Information Service (NEMDIS), 01-07-2008. Arxivat de l'original el 10 febrer 2015. [Consulta: 16 març 2015].
  2. ↑ Forbis, Pat. Stedman's medical eponyms. 2a edició. Baltimore, Md.: Lippincott Williams & Wilkins, 2005, p. 167. ISBN 9780781754439. 
  3. ↑ Sharma ST, Nieman LK «Cushing's syndrome: all variants, detection, and treatment» (en anglès). Endocrinology and Metabolism Clinics of North America, 40, 2, 01-06-2011, pp: 379–391, viii–ix. DOI: 10.1016/j.ecl.2011.01.006. PMC: 3095520. PMID: 21565673.
  4. ↑ Nishioka, H; Yamada, S «Cushing's Disease» (en anglès). J Clin Med, 2019 Nov 12; 8 (11), pp: 1951. PMID: 31726770. DOI: 10.3390/jcm8111951. PMC: 6912360 [Consulta: 17 març 2021].
  5. ↑ Cote, Etienne. Clinical Veterinary Advisor: Dogs and Cats. 3. Elsevier Health Sciences, 2014, p. 502. ISBN 9780323240741. 
  6. ↑ González del Pino, FJ «Síndrome de Cushing en Equinos» (en castellà). REDVET. Revista Electrónica de Veterinaria, 10, 7, 2009; Jul, pàgs: 11. ISSN 1695-7504.
  7. ↑ «What causes Cushing's syndrome?», 30-11-2012. Arxivat de l'original el 2 abril 2015. [Consulta: 16 març 2015].
  8. ↑ Richa, CG; Saad, KJ; Halabi, GH; Gharios. EM; et al «Case-series of paraneoplastic Cushing syndrome in small-cell lung càncer» (en anglès). Endocrinol Diabetes Metab Case Rep, 2018 Mar 8; 2018, pp: 18-0004. PMID: 29535866. DOI: 10.1530/EDM-18-0004. PMC: 5843798 [Consulta: 17 març 2021].
  9. ↑ Coe, SG; Tan, WW; Fox, TP «Cushing's Syndrome Due to Ectopic Adrenocorticotropic Hormone Production Secondary to Hepatic Carcinoid: Diagnosis, Treatment, and Improved Quality of Life» (en anglès). J Gen Intern Med, 2008 Jun; 23 (6), pp: 875-878. PMID: 18386102. DOI: 10.1007/s11606-008-0587-z. PMC: 2517899 [Consulta: 18 març 2021].
  10. ↑ «What are the symptoms of Cushing's syndrome?», 30-11-2012. Arxivat de l'original el 2 abril 2015. [Consulta: 16 març 2015].
  11. ↑ Stratakis, CA «Skin manifestations of Cushing's syndrome» (en anglès). Rev Endocr Metab Disord, 2016 Set; 17 (3), pp: 283-286. PMID: 27943005. DOI: 10.1007/s11154-016-9399-3. PMC: 5181654 [Consulta: 17 març 2021].
  12. ↑ Findling, JW; Raff, H «Screening and diagnosis of Cushing's syndrome» (en anglès). Endocrinol Metab Clin North Am, 2005 Jun; 34 (2), pp: 385-402, IX-X. ISSN 0889-8529. DOI: 10.1016/j.ecl.2005.02.001. PMID: 15850849 [Consulta: 18 març 2021].
  13. ↑ «Is there a cure for Cushing's syndrome?», 30-11-2012. Arxivat de l'original el 27 març 2015.
  14. ↑ Fukuhara, D; Takiura, T; Keino, H; Okada, AA; Yan, K «Iatrogenic Cushing's Syndrome Due to Topical Ocular Glucocorticoid Treatment» (en anglès). Pediatrics, 2017 Feb; 139 (2), pp: e20161233. ISSN 1098-4275. DOI: 10.1542/peds.2016-1233. PMID: 28104732 [Consulta: 17 març 2021].
  15. ↑ «What are the treatments for Cushing's syndrome?», 30-11-2012. Arxivat de l'original el 2 abril 2015.
  16. ↑ «Cushing syndrome - Diagnosis and treatment - Mayo Clinic».
  17. ↑ Canteros, T; De Miguel, V; Fainstein-Day, P «Fluconazole treatment in severe ectopic Cushing syndrome» (en anglès). Endocrinol Diabetes Metab Case Rep, 2019 Jul 9; 2019 (1), pp: 19-0020. PMID: 31373475. DOI: 10.1530/EDM-19-0020. PMC: 6612060 [Consulta: 18 març 2021].
  18. ↑ Tritos, NA; Biller, BM «Advances in medical therapies for Cushing's syndrome» (en anglès). Discov Med, 2012 Feb; 13 (69), pp: 171-179. ISSN 1944-7930. PMID: 22369976 [Consulta: 18 març 2021].
  19. ↑ Nelson DH, Meakin JW, Thorn GW «ACTH-producing pituitary tumors following adrenalectomy for Cushing's syndrome» (en anglès). Annals of Internal Medicine, 52, 3, 01-03-1960, pp; 560–569. DOI: 10.7326/0003-4819-52-3-560. PMID: 14426442.
  20. ↑ Munir, A; Newell-Price, J «Nelson's Syndrome» (en anglès). Arq Bras Endocrinol Metabol, 2007 Nov; 51 (8), pp: 1392-1396. ISSN 0004-2730. DOI: 10.1590/s0004-27302007000800026. PMID: 18209878 [Consulta: 17 març 2021].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Síndrome de Cushing
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Síndrome_de_Cushing&oldid=34124021»