Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament
 Emblema | |
| Tipus | Orde monàstic femení |
|---|---|
| Nom oficial | Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament |
| Nom oficial llatí | Adoratrices Perpetuae Sanctissimi Sacramenti |
| Sigles | A.P.S.S. |
| Altres noms | Adoratrius del Santíssim Sagrament, sagramentines |
| Hàbit | Túnica blanca, escapulari vermell amb el Santíssim Sagrament brodat en blanc al pit, vel negre, toca blanca |
| Lema | Adora et labora ("Adora i treballa") |
| Objectiu | Vida contemplativa i adoració permanent del Santíssim Sagrament |
| Fundació | 8 de juliol de 1807, Roma, Convent dei Santi Gioacchino e Anna alle Quattro Fontane per beata Maria Magdalena de l'Encarnació |
| Aprovat per | Pius VII, en 13 de febrer de 1818; aprovació provisional: 2 de febrer de 1808 |
| Regla | Regla de Sant Agustí |
| Constitucions | Per la fundadora, aprovades el 2 de febrer de 1808 pel cardenal Somaglia |
| Patrons | El Santíssim Sagrament |
| Supressió | 1811-1814 per Napoleó I |
| Fundacions destacades | Bassano del Grappa, Càller, Canale d'Alba, Castellammare di Stabia, Gènova, Ischia di Castro, Monza, Oristany, Roma, Seregno, Vigevano), Àustria (Innsbruck), Xile, Mèxic, Estats Units d'Amèrica, Kenya (Karema) |
| Fundacions a terres de parla catalana | Barcelona (Salses, 12), Berga, Vic |
| Persones destacades | Maria Cristina Brando |
| Lloc web | http://www.adoratriciperpetue.org |
Les Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament, conegudes com a Sagramentàries i Sagramentines, són religioses, de vots solemnes, dedicades a la vida contemplativa; pertanyen a l'orde monàstic fundat a Roma el 1807 per la beata Maria Magdalena de l'Encarnació (1770–1824). Les monges posposen les sigles A.P.S.S. al seu nom.
Història
[modifica]La monja terciària regular franciscana Maria Magdalena de l'Encarnació, des de 1802 abadessa d'Ischia di Castro (Viterbo), va començar en 1789 la tasca per fundar un nou orde religiós dedicat exclusivament a l'adoració eucarística. Va redactar-ne les constitucions i, quan fou elegida abadessa, va compartir el seu projecte amb el prevere Giovanni Antonio Baldeschi, que va demanar al papa l'autorització per fundar l'orde. Van trobar el suport financer del marquès de Negrete, ambaixador del rei Carles IV d'Espanya a Lisboa.
Amb el permí del papa Pius VII, el 31 de maig de 1807 Maria Magdalena i onze germanes van deixar el monestir d'Ischia di Castro i el 8 de juliol següent van ingressar al convent de Santi Gioacchino e Anna alle Quattro Fontane de Roma. Les constitucions de la fundadora foren examinades pel cardenal vicari Giulio Maria della Somaglia i aprovades pel pontífex el 2 de febrer de 1808. La invasió de les tropes franceses del general Sextius Alexandre François de Miollis va interrompre el procés: en 1811 els francesos van suprimir els monestirs i la mare Maria Magdalena es va refugiar al seu poble natiu, Porto Santo Stefano (Toscana). Només va poder tornar al monestir de Roma el 24 de maig de 1814, quan Pius VII va tornar. El mateix papa va poder aprovar l'orde el 13 de febrer de 1818.
Activitat i difusió
[modifica]Les Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament són monges de clausura estricta: es dediquen a l'adoració continuada, amb torns ininterromputs de dia i nit) del Santíssim Sagrament solemnement exposat a l'altar. Segueixen la Regla de Sant Agustí i les constitucions redactades per la fundadora. El seu hàbit és una túnica blanca amb escapulari vermell i vel negre.
Al final de 2005 l'orde tenia 60 monestirs i 960 monges i novícies.[1] a Itàlia (Bassano del Grappa, Càller, Canale d'Alba, Castellammare di Stabia, Gènova, Ischia di Castro, Monza, Oristany, Roma, Seregno i Vigevano), Àustria, Espanya, Xile, Mèxic, Estats Units d'Amèrica i Kenya. A Catalunya, tenen monestirs a Barcelona, Berga i Vic.
Notes
[modifica]- ↑ Annuario Pontificio per l'anno 2007. Città del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007, p. 1525. ISBN 978-88-209-7908-9