Aert de Gelder

Aert de Gelder
	Autoretrat (després del 1685, 79 x 64 cm, l'Ermitage)
Biografia
Naixement	26 octubre 1645 ; Dordrecht (Països Baixos)
Mort	27 agost 1727 (81 anys); Dordrecht (Països Baixos)
Nacionalitat	Neerlandesa
Activitat
Lloc de treball	Dordrecht (1663–1727); Amsterdam (1661–1663); Dordrecht
Ocupació	Pintor
Gènere	Retrat
Professors	Rembrandt van Rijn
Obra
Obres destacables	Obres destacables (dècada del 1530) The arrest of Christ (en) ; (1679) Courtyard of a temple (en) ; (1700) Judah and Tamar (en) ;

Aert de Gelder o Arent de Gelder^[1] (Dordrecht, 1645 - Dordrecht, 1727) fou un pintor neerlandès, el qual fou principalment actiu a la seua ciutat nadiua (on estudià amb Samuel van Hoogstraten).^[2]

Biografia

De Gelder provenia d'una família benestant i mai va tindre maldecaps financers: això li va permetre aferrar-se al seu propi estil, fins i tot quan l'estil de Rembrandt va esdevindre impopular.^[3]

Estil pictòric

Va ésser un dels darrers deixebles de Rembrandt a Amsterdam: no tan sols en va ésser un dels deixebles més brillants, sinó també un dels més fidels seguidors, ja que Gelder fou l'únic artista neerlandès que continuà amb l'estil de Rembrandt fins al segle xviii.^[4]^[2]

Els seus quadres religiosos, d'una gran força imaginativa i que es decanten pels tipus orientals, reflecteixen l'esperit del seu mestre, encara que Gelder sovint emprava colors, com ara el lila o el groc llimona, que Rembrandt no utilitzava. I, en general, la paleta també era més clara que la del seu mestre.^[2] A més, el seu estil s'aparta del concepte del mestre pel fet de derivar cap a un art anecdòtic de temàtica bíblica amb utilització de fons paisatgístics (com ara, a Ester i Mardoqueu i Jesús davant el Sanedrí).^[5]

Una de les seues obres més conegudes, Somni de Jacob (Londres, Dulwich Picture Gallery), va ésser atribuïda durant molt de temps a Rembrandt.^[2]

Galeria

Rei David (cap a 1683, 109,5 x 114,5 cm, Rijksmuseum)
Retrat de Herman Boerhaave (cap a 1722, 79,2 x 63,5 cm, Mauritshuis)
Retrat d'Ernst van Beveren (1685, 128 x 105 cm, Rijksmuseum)
Camí al Gólgota (entre 1675 i 1700, 72 x 60 cm, Staatsgalerie Aschaffenburg)
Autoretrat amb un cavallet pintant una dona gran (1685, 142 x 169 cm, Institut Städel de Frankfurt del Main)
Retrat de l'escultor Hendrik Noteman (1698, 72 x 62 cm, Museu de Dordrecht)
Descans en la fugida a Egipte (cap a 1690, 109,9 x 118,8 cm, Museu de Belles Arts de Boston)
Abraham i els Àngels (entre 1680 i 1685, 111 x 174 cm, Museu Boijmans Van Beuningen)
Tamar i Judà (1667, 64 x 88 cm)
La núvia jueva (1684, Alte Pinakothek)