Ai-jen Poo
 Ai-jen Poo a la gala Time 100 del 2012 (2012)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1974 (49/50 anys) Pittsburgh (Pennsilvània) |
| Formació | Universitat de Colúmbia Phillips Academy |
| Activitat | |
| Ocupació | sindicalista |
| Participà en | |
| Global Conference 2020 | |
Global Conference 2022 (en)  |
|
| Premis | |
| Lloc web | domesticworkers.org |
    
| |
Ai-jen Poo (nascuda el 1974) és una sindicalista i activista social nord-americana. És directora executiva de l'Aliança Nacional de Treballadores de la Llar i codirectora de l'organització Caring Across Generations.[1][2] El 2012, va ser incluída a la llista Time 100 de les persones més influents del món i el 2014, va ser receptora d'una Beca MacArthur.[3][4] És l'autora del llibre The age of dignity: preparing for the elder boom in a changing America.[5]
Biografia
[modifica]Infància i joventut
[modifica]Ai-jen Poo va néixer a Pittsburgh l'any 1974 en una família d'immigrants taiwanesos de fortes conviccions socials. La seva mare era oncóloga i el seu pare biòleg molecular i activista polític.[6] Durant la seva infància i joventut va créixer a Califòrnia, Connecticut i Taiwan.[7]
Activisme a favor de les treballadores de la llar
[modifica]Poo va començar a col·laborar en l'organització de les treballadores de la llar el 1996, amb la campanya CAAAV: Organizing Asian Communities. L'any 2000, va cofundar Domestic Workers United, una organització de Nova York de treballadores de la llar que el 2010 encapçalaria l'aprovació a nivell estatal de la Carta de Drets de les Treballadores de la Llar, la primera d'aquestes característiques que s'aprovava als Estats Units.[8] La DWU va contribuir en 2007 a organitzar la primera convocatòria nacional de treballadores de la llar, en la qual es va formar l'Aliança Nacional de Treballadores de la Llar (NDWA), la major organització als Estats Units dedicada a lluitar pels drets del sector. Poo és la directora executiva de la NDWA des d'abril de 2010.[9] El 2011, Poo va contribuir a engegar Caring Across Generations, una coalició de més de 200 organitzacions socials que treballen per transformar el sistema de cures de llarga durada en els EE.UU.[2]
A principis de 2019, Poo va acudir al Senat dels Estats Units per donar suport al projecte de llei per a una Carta de Drets de les Treballadores de la Llar a nivell nacional.[10] Es tractava una mesura legislativa impulsada per legisladores demòcrates i per la NDWA que buscava homogeneïtzar el marc dels drets laborals d'aquest sector, la regulació del qual ha depès fins a l'actualitat de les legislacions a nivell estatal.[11]
Al febrer de 2019, Poo va assistir a la cerimònia dels premis Oscar convidades pel director de la pel·lícula Roma, Alfonso Cuarón.[12] La NDWA es va aliar amb els productors de la pel·lícula per aconseguir una major sensibilització sobre les condicions laborals de les treballadores de la llar.[13] Poo s'ha posicionat de manera molt crítica contra la política migratòria del president dels Estats Units Donald Trump, especialment pel que fa a la separació de les famílies.[14]
Participació al moviment Me Too
[modifica]Poo participa dins del moviment Me Too de denúncia de l'assetjament sexual. Va assistir als premis Globus d'Or del 2018 com a acompanyant de l'actriu Meryl Streep, part de la campanya Time's Up en la qual diverses actrius i signatàries del moviment van vestir de negre i van acudir amb activistes prominents.[15][16]
Supermajority amb Alicia Garza i Cecile Richards
[modifica]A la primavera de 2019, Poo va cofundar juntament amb les activistes Alicia Garza i Cecile Richards l'organització Supermajority, formada per dones activistes i centrada a potenciar la capacitació i la mobilització de cara a avançar cap a la igualtat de gènere. L'organització busca influenciar debats que considera estratègics, com són el dret al vot, el control d'armes, els permisos familiars en el treball, la igualtat de sou entre homes i dones, etc.[17]
Articles i intervencions
[modifica]Poo ha escrit articles per Huffpost, The Guardian, The New York Times, The Washington Post, Time i Marie Claire, entre altres publicacions.[18][19] Ha estat oradora destacada a TEDWomen, Aspen Idees Festival i la Fundació Obama.[20] El 2015, Poo va publicar el seu primer llibre, The age of dignity: preparing for the elder boom in a changing America.[5]
Reconeixements i premis
[modifica]Poo va ser incluída a la llista Time 100 de les 100 persones més influents del món l'any 2012 i a la llista de "50 líders mundials" de l'any 2015 de la revista Fortune.[3] El 2014, va ser beneficiària d'una Beca MacArthur, concedida per la Fundació MacArthur per "mèrits excepcionals".[4] Ha rebut també el Premi Woman of Vision de la Ms. Foundation, el Premi NGen Leadership de la Independent Sector i la Open Society Institute Community Fellowship, entre altres reconeixements.[21][22]
Publicacions
[modifica]- Poo, Ai-jen. The age of dignity: preparing for the elder boom in a changing America. The New Press, 2015. ISBN 9781620970386.[5][23]
Referències
[modifica]- ↑ Joann Weiner. «MacArthur fellow Ai-jen Poo on why she fights for the rights of domestic workers». Washington Post, 18-09-2014.
- ↑ 2,0 2,1 «Can 'Caring Across Generations' Change the World?». The Nation, 11-04-2012. [Consulta: 21 setembre 2013].
- ↑ 3,0 3,1 Steinem, Gloria «Ai-jen Poo - The World's 100 Most Influential People: 2012 - TIME» (en anglès). Time, 18-04-2012. ISSN: 0040-781X.
- ↑ 4,0 4,1 Lee, Felicia R. «MacArthur Awards Go to 21 Diverse Fellows» (en anglès). The New York Times, 17-09-2014. ISSN: 0362-4331.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Aronson, Louise «‘The Age of Dignity,’ by Ai-jen Poo With Ariane Conrad» (en anglès). The New York Times, 27-02-2015. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Snodgrass, Mary Ellen. American Women Speak: An Encyclopedia and Document Collection of Women's Oratory. ABC-CLIO, 24 d'octubre de 2016, p. 572-4. ISBN 978-1-4408-3785-2.
- ↑ Ai-jen Poo, Community Organizer, Public Affairs Television, Inc.
- ↑ Ehrenreich, Barbara. «The Nannies' Norma Rae» (en anglès americà), 26-04-2011. [Consulta: 29 gener 2020].
- ↑ Alsina Muro, Carla «Les treballadores domèstiques ‘jutgen' l'Estat de Califòrnia». La Directa, 07-04-2015, pàg. 20.
- ↑ «Las trabajadoras domésticas de EE.UU. dicen "basta" a su falta de derechos» (en castellà). www.efe.com, 20-01-2019. [Consulta: 19 gener 2020].
- ↑ «Presentan ley para proteger a las empleadas domésticas en EEUU» (en castellà). La Opinión, 29-11-2018. [Consulta: 19 gener 2020].
- ↑ Redacción, la. «Líderes de trabajadoras del hogar asistirán a la ceremonia del Óscar - Sociedad y Justicia - La Jornada» (en castellà), 24-02-2019. Arxivat de l'original el 2020-01-29. [Consulta: 29 gener 2020].
- ↑ Laborde, Antonia «‘Roma’, una palanca para la lucha de las empleadas del hogar en EE UU» (en castellà). El País [Madrid], 29-01-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Cruel e inhumano, separar familias, dicen activistas de EU» (en castellà). El Universal, 31-05-2018. [Consulta: 19 gener 2020].
- ↑ Angeles, Efe / Los. «Els Globus d'Or, de negre contra l'assetjament sexual», 08-01-2018. [Consulta: 29 gener 2020].
- ↑ Belinchón, Gregorio «El activismo superó a los premios en los Globos de Oro 2018» (en castellà). El País [Madrid], 08-01-2018. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Salam. «A 'Women's New Deal'». The New York Times, 30-04-2019. [Consulta: 15 desembre 2019].
- ↑ «Ai-jen Poo». Huffingtonpost.com. Arxivat de l'original el 2016-04-01. [Consulta: 21 setembre 2013].
- ↑ «Ai-jen Poo | The Guardian» (en anglès). the Guardian. [Consulta: 14 gener 2020].
- ↑ Alonso, Eduardo López. «Dones a l'assalt del sostre de vidre», 01-12-2018. [Consulta: 29 gener 2020].
- ↑ «Staff | National Domestic Workers Alliance». Domesticworkers.org. Arxivat de l'original el 14 d'abril de 2013. [Consulta: 21 setembre 2013].
- ↑ «Ai-jen Poo» (en anglès americà). Independent Sector. [Consulta: 12 gener 2020].
- ↑ Poo, Ai-jen. The Age of Dignity: Caring for a Changing America. The New Press, 2015. ISBN 9781620970386.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]