Vés al contingut

Fabàcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ala (botànica))
Infotaula d'ésser viuFabàcies
Fabaceae Modifica el valor a Wikidata

flor Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font defesol i brot de soja verda Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae Modifica el valor a Wikidata
Lindl., 1836
Tipus taxonòmicFaba Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Leguminosae Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Flors d’Acacia dealbata
Flor del garrofer (Ceratonia siliqua)
Flor de la ginesta (Spartium junceum)
Inflorescència racemosa de soia (Glycine max)
Planta de cacauet (Arachis hypogaea)
Pesolera (Lathyrus oleraceus)
Planta de llentia (Vicia lens)
Inflorescència de regalèssia (Glycyrrhiza glabra)
Falsa acàcia en flor (Robinia pseudoacacia)
Favera mab inflorescències (Vicia faba)
Alfals (Medicago sativa)
Mimosa scabrella florida
Glicina florida (Wisteria sinensis)
Ginesta d'escombres (Cytisus scoparius)
Gatosa europea (Ulex europaeus)
Llobí (Lupinus albus)
Delonix (Delonix regia)

Les fabàcies (Fabaceae), que també es poden anomenar de manera alternativa com a lleguminoses (Leguminosae), gràcies a una dispensa especial de l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal,[1] són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les fabals.[2] Aquesta família botànica és la tercera més nombrosa després de les orquídies i les asteràcies, compta amb uns 700 gèneres i unes 20.000 espècies.[3]

Moltes espècies d'aquesta família tenen gran importància econòmica com a aliment humà (pèsol, llentia, regalèssia, fava, cigró, mongeta, garrofer), farratge animal (alfals, trèvol, garrofer) o com a planta ornamental (mimosa, robínia). Acostumen a tenir bacteris simbiòtics que faciliten la fixació del nitrogen al sòl.

Descripció

[modifica]

Entre les fabàcies trobem des d'arbres fins a herbes, fulles pinnades, peciolades i sovint compostes, les flors s'agrupen en inflorescències racemoses, presenten bractèoles, fruit dehiscent en forma de llegum.[4][3]

Taxonomia

[modifica]

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1836 a l'obra Natural System of Botany: or, a Systematic View of the Organisation, Natural Affinities, and Geographical Distribution, of the Whole Vegetable Kingdom; Together with the Uses of the Most Important Species in Medicine, the Arts, and Rural and Domestic Economy pel botànic anglès John Lindley (1799-1865).[5] [6] Abans, l'any 1789, el botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836) va publicar el nom Leguminosae a la seva obra Genera Plantarum.[7][8] Aquest nom no compleix les normes del Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes, tanmateix l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal (IAPT) ha fet una excepció i permet el seu ús com a nom alternatiu al normatiu de Fabaceae.[1]

Subfamílies

[modifica]

Com d'altres famílies, les fabàcies han patit canvis a la seva classificació taxonòmica amb l'avenç de la filogènia molecular. Tradicionalment s'havien dividit en tres subfamílies, Mimosoideae, Caesalpinioideae i Faboideae,[9] que abans havien estat considerades famílies independents, com per exemple en el sistema Cronquist (1981).[10] Avui, al sistema APG IV vigent, se'n reconeixen sis subfamílies, Cercidoideae, Detarioideae, Duparquetioideae, Dialioideae, Caesalpinioideae i Faboideae.[4][11]

Gèneres

[modifica]

Dins d'aquesta família es reconeixen 781 gèneres:[5]

Híbrids

[modifica]

S'han descrit els següents híbrids:[5]

  • + Laburnocytisus Trel. Cytisus + Laburnum[12]

Sinònims

[modifica]

Els següents noms són sinònims heterotípics de Fabaceae:[5]

  • Leguminosae Juss.
  • subfam. Papilionoideae DC.
  • subfam. Caesalpinioideae DC.
  • subfam. Mimosoideae DC.
  • Mimosaceae R.Br.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «International Code of Nomenclature for algae, fungi, and plants (Shenzhen Code). Article 18. Names of Families and Subfamilies, Tribes and Subtribes» (en anglès). IAPT, 2018. [Consulta: 2 desembre 2022].
  2. ↑ Byng et al., 2016, p. 3, 16.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Fabaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 2 desembre 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 «FABALES Bromhead» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 3 desembre 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Fabaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 2 desembre 2022].
  6. ↑ Lindley, 1836, p. 148.
  7. ↑ «Leguminosae» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 2 desembre 2022].
  8. ↑ Jussieu, 1789, p. 345.
  9. ↑ «Classification of Fabaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 3 desembre 2022].
  10. ↑ Cronquist, 1981, p. 592-601.
  11. ↑ Zhao, Yiyong; Zhang, Rong; Jiang, Kai-Wen; Qi, Ji; Hu, Yi; Guo, Jing; Zhu, Renbin; Zhang, Taikui; Egan, Ashley N.; Yi, Ting-Shuang; Huang, Chien-Hsun; Ma, Hong «Nuclear phylotranscriptomics and phylogenomics support numerous polyploidization events and hypotheses for the evolution of rhizobial nitrogen-fixing symbiosis in Fabaceae». Molecular Plant, 2-2021, pàg. 3. DOI: 10.1016/j.molp.2021.02.006.
  12. ↑ «+ Laburnocytisus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 3 desembre 2022].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fabàcies

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fabàcies&oldid=34369934#Subfamílies»