Vés al contingut

Albert Botran i Pahissa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaExcel·lentíssim Senyor Modifica el valor a Wikidata
Albert Botran i Pahissa
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 gener 1984 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Molins de Rei (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats

3 desembre 2019 – juny 2023

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Regidor de l'Ajuntament de Molins de Rei
11 juny 2011 – 13 juny 2015 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - història comparada Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, polític, assagista Modifica el valor a Wikidata
PartitPoble Lliure
Candidatura d'Unitat Popular Modifica el valor a Wikidata
MovimentIndependentisme català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables


X: albertbotran Goodreads author: 5823823 Modifica el valor a Wikidata

Albert Botran i Pahissa (Molins de Rei, 14 de gener de 1984) és un historiador i polític català. Va estudiar Història Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha escrit diversos llibres sobre història moderna i contemporània de Catalunya. El 2009 va ser escollit membre del Secretariat Nacional de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP)[1] i va ser regidor de l'Ajuntament de Molins de Rei.[2] En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 va ser elegit diputat per la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent per la circumscripció de Barcelona.[3] És col·laborador habitual d'El Punt Avui, El Temps i de Ràdio Molins de Rei.[4]

Trajectòria

[modifica]

El setembre del 2017 la Fiscalia General de l'Estat va presentar una demanda per enaltiment del terrorisme contra quatre membres de Poble Lliure: Guillem Fuster, portaveu de l'organització, Albert Botran, Ferran Dalmau i Toni Casserras,[5] per la participació el mes de febrer en un acte per recordar el 30è aniversari de la mort de Julià Babia i Privat.[6]

En les eleccions a les Corts espanyoles del 10 de novembre de 2019 va ser elegit diputat de la CUP al Congrés dels Diputats a la circumscripció de Barcelona. Com a portaveu de la CUP, el 3 de març de 2022 hi va exposar els motius de rebuig de la formació a una proposició no de llei de condemna a la invasió russa d'Ucraïna dels 2022 i de suport a Ucraïna en el context de la Guerra al Donbàs. Botran va manifestar que «els Estats Units són un actor involucrat en l'Euromaidan, com la UE, que ha jugat a enfrontar des de fora», la presència de neonazis al Batalló Azov i va acabar, tot i desitjar la retirada de l'exèrcit rus, va criticar l'enviament d'armes a Ucraïna i va manifestar una clara oposició a l'OTAN declarant que «el camí de la pau depèn, doncs, de la retirada de les tropes russes d'Ucraïna, del rebuig de l'escalada militar així com de l'enviament de tropes i armes a Ucraïna, del rebuig a l'OTAN i de l’aposta per una relació amb els pobles a través del diàleg i la cooperació».[7]

A les eleccions a les Corts espanyoles de 2023 no va obtenir representació i al cap de pocs dies va anunciar que passava a segona línia, tot proposant una refundació de la CUP.[8]

Obra publicada

[modifica]
  • Les proclames de sobirania de Catalunya 1640-1936 (Coautor) (2009)
  • Unitat Popular. La construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres (2012)
  • Introducció a la història dels Països Catalans. Edicions del 1979, 2014. ISBN 978-84-940126-7-9.  (amb Carles Castellanos i Lluís Sales)
  • Independència és revolució. La sobirania en un món en crisi. Edicions Tres i Quatre, 2022. ISBN 978-84-17469-51-1. 
  • Si Lenin aixequés el cap. Ara Llibres, 2024.[9]

Premis i reconeixements

[modifica]

El 2010 va guanyar el Premi Francesc Carreras i Candi per l'obra Pensar històricament els Països Catalans. La historiografia i el projecte nacional dels Països Catalans (1960-1985).[10]

Referències

[modifica]
  1. «L'Onze de Setembre no contraposarem la manifestació de la CUP a cap altra». Vilaweb, 20-08-2012. [Consulta: 9 desembre 2024].
  2. Polo, Jose «L'exregidor Albert Botran, candidat a les primàries de la CUP». Viu Molins de Rei, 17-07-2015.
  3. «Los diez diputado electos». La Vanguardia, 04-10-2015, pàg. 21.
  4. «Albert Botran». Edicions del 1979. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 2 octubre 2015].
  5. «L'Estat investiga Botran i tres militants de Poble Lliure per enaltiment de terrorisme». El Món, 24-09-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-27 [Consulta: 25 setembre 2017].
  6. «Emotiu homenatge a Julià Babia i companys de lluita a Castelló de Farfanya». Llibertat.cat, 12-02-2017.
  7. Portabella, David «La CUP no avala la unanimitat sobre Ucraïna». El Punt Avui, 04-03-2022 [Consulta: 27 maig 2022].
  8. «Albert Botran plega pels resultats del 23J i el secretariat de la CUP demana una refundació». 324cat, 25-07-2023. [Consulta: 26 juliol 2023].
  9. Martí, Pep. «Al procés li va faltar un Lenin». Nació Digital, 08-12-2024. [Consulta: 9 desembre 2024].
  10. «'Pensar històricament els Països Catalans', d'Albert Botran, guanyador del XXIV Premi Francesc Carreras i Candi». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 2 octubre 2015].