Albert Botran i Pahissa

Excel·lentíssim Senyor
Albert Botran i Pahissa

(2018)
Biografia
Naixement	14 gener 1984 (40 anys) Molins de Rei (Baix Llobregat)
Diputat al Congrés dels Diputats
Representa: Candidatura d'Unitat Popular-Per la Ruptura 3 desembre 2019 – juny 2023 Legislatura: catorzena legislatura del Congrés dels Diputats Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Congrés dels Diputats de novembre de 2019
Diputat al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària) Legislatura: onzena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Regidor de l'Ajuntament de Molins de Rei
11 juny 2011 – 13 juny 2015
Dades personals
Formació	Universitat Autònoma de Barcelona - història comparada
Activitat
Lloc de treball	Barcelona Madrid
Ocupació	historiador, polític, assagista
Partit	Poble Lliure Candidatura d'Unitat Popular
Moviment	Independentisme català
Obra
Obres destacables (2012) Unitat popular (2020) Eva Serra: Per la Revolució Catalana
Veu: Albert Botran i Pahissa (català)

Albert Botran i Pahissa (Molins de Rei, 14 de gener de 1984) és un historiador i polític català. Va estudiar Història Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha escrit diversos llibres sobre història moderna i contemporània de Catalunya. El 2009 va ser escollit membre del Secretariat Nacional de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i va ser regidor de l'Ajuntament de Molins de Rei. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 va ser elegit diputat per la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent per la circumscripció de Barcelona. És col·laborador habitual d'El Punt Avui, El Temps i de Ràdio Molins de Rei.

Trajectòria

El setembre del 2017 la Fiscalia General de l'Estat va presentar una demanda per enaltiment del terrorisme contra quatre membres de Poble Lliure: Guillem Fuster, portaveu de l'organització, Albert Botran, Ferran Dalmau i Toni Casserras, per la participació el mes de febrer en un acte per recordar el 30è aniversari de la mort de Julià Babia i Privat.

En les eleccions a les Corts espanyoles del 10 de novembre de 2019 va ser elegit diputat de la CUP al Congrés dels Diputats a la circumscripció de Barcelona. Com a portaveu de la CUP, el 3 de març de 2022 hi va exposar els motius de rebuig de la formació a una proposició no de llei de condemna a la invasió russa d'Ucraïna dels 2022 i de suport a Ucraïna en el context de la Guerra al Donbàs. Botran va manifestar que «els Estats Units són un actor involucrat en l'Euromaidan, com la UE, que ha jugat a enfrontar des de fora», la presència de neonazis al Batalló Azov i va acabar, tot i desitjar la retirada de l'exèrcit rus, va criticar l'enviament d'armes a Ucraïna i va manifestar una clara oposició a l'OTAN declarant que «el camí de la pau depèn, doncs, de la retirada de les tropes russes d'Ucraïna, del rebuig de l'escalada militar així com de l'enviament de tropes i armes a Ucraïna, del rebuig a l'OTAN i de l’aposta per una relació amb els pobles a través del diàleg i la cooperació».

A les eleccions a les Corts espanyoles de 2023 no va obtenir representació i al cap de pocs dies va anunciar que passava a segona línia, tot proposant una refundació de la CUP.

Obra publicada

• Les proclames de sobirania de Catalunya 1640-1936 (Coautor) (2009)
• Unitat Popular. La construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres (2012)
• Introducció a la història dels Països Catalans. Edicions del 1979, 2014. ISBN 978-84-940126-7-9.  (amb Carles Castellanos i Lluís Sales)
• Independència és revolució. La sobirania en un món en crisi. Edicions Tres i Quatre, 2022. ISBN 978-84-17469-51-1. 
• Si Lenin aixequés el cap. Ara Llibres, 2024.

Premis i reconeixements

El 2010 va guanyar el Premi Francesc Carreras i Candi per l'obra Pensar històricament els Països Catalans. La historiografia i el projecte nacional dels Països Catalans (1960-1985).