Vés al contingut

Albert Kesselring

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlbert Kesselring
Imatge
Albert Kesselring, fotografiat al 1940 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 novembre 1885 Modifica el valor a Wikidata
Marktsteft (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juliol 1960 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Bad Nauheim (Alemanya Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsAlbert el Somrient
Oncle Albert
Activitat
Ocupaciómilitar, aviador, autobiògraf Modifica el valor a Wikidata
Activitat1904 – 1945
Carrera militar
LleialtatImperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Germany República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Bandera d'Alemanya R.F.A.
Branca militarImperi Alemany Deutsches Heer (1904–1922)
Exèrcit de la República de Weimar Reichswehr (1922–1933)
Wehrmacht Luftwaffe (1933–1945)
Rang militarMariscal de Camp Alemany Generalfeldmarschall
Comandant de (OBSOLET)Luftflotte 1
Luftflotte 2
Grup d'Exèrcits C
OB Sud
OB Oest
ConflictePrimera Guerra Mundial

Segona Guerra Mundial:

Altres
Condemnat percrim contra la humanitat (1947) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 46405464 Modifica el valor a Wikidata


Albert Kesselring (8 d'agost de 1881 † 16 de juliol de 1960) fou un Mariscal alemany que va comandar el Grup de l'Exèrcit C durant la Segona Guerra Mundial. Tenia el sobrenom de "Albert el somrient" o "Kesselring el somrient".

Inicis

[modifica]

Va néixer a Marktsteft, (Baviera, Alemanya), el 1885, de pares professors (Karl i Rosa Kesselring). Es va unir a l'exèrcit alemany el 1904 i es va convertir en oficial cadet en el 2n Regiment d'Artilleria a Peu Bávaro. Va servir en diversos comandaments de cossos i divisions en la Primera Guerra Mundial. Després de diversos destins a infanteria i oficines, va ser nomenat cap administratiu del Ministeri de l'Aire alemany. Kesselring es va mantenir en aquesta posició fins al juny de 1936, quan va ser nomenat cap de l'Estat Major de les Forces Aèries.

Segona Guerra Mundial

[modifica]

Polònia, França i Anglaterra

[modifica]
El somrient Kesselring.

En la campanya polonesa va tenir a les seves ordres a la Luftflotte (Flota Aèria) I i posteriorment, el 1940, a la Luftlotte II a França. Durant la Batalla d'Anglaterra va estar a punt d'aconseguir derrotar la Royal Air Force. Encarregat personalment per Hermann Göring de dirigir l'ofensiva de bombardejos sobre Londres (dos «raids» diürns contra la capital britànica, saldats amb la pèrdua de nombrosos avions, van obligar a posposar indefinidament l'Operació Lleó Marí). Tot i les crítiques a la seva actuació durant les evacuacions de Dunkerque, Kesselring rebre el títol de mariscal de camp el 19 de juliol de 1940.

Àfrica i Itàlia

[modifica]

El desembre de 1941 Kesselring va ser nomenat Comandant en Cap (Sud) al comandament de totes les forces aèries en els escenaris de la Mediterrània i repartint-se amb Erwin Rommel la direcció de la campanya del Nord d'Àfrica. A la tardor de 1943 va ser reassignat com Comandant en Cap (Sud-oest) amb comandament nominal de les forces armades alemanyes a Itàlia, on va liderar una reeixida campanya de dotze mesos de defensa de la península, contradient les declaracions de Winston Churchill en què afirmava que Itàlia era un «punt feble». Des de Roma, on va instal·lar el seu quarter general, va reclamar constantment més avions per reforçar la cobertura aèria de l'Eix a la Mediterrània.

El 25 d'octubre de 1944 Kesselring resultava seriosament ferit al xocar el seu cotxe amb un tanc que s'incorporava a la carretera.

Alemanya

[modifica]

Després de recuperar-se de les seves ferides, Kesselring va ser transferit a Alemanya com Comandant en Cap del Front Occidental, en substitució del Mariscal Gerd von Rundstedt el març de 1945 i posteriorment designat com Comandant en Cap (Sud). Negocia de manera eventual la rendició amb les autoritats militars aliades, encara que va romandre lleial a Adolf Hitler fins que va ser informat de la seva mort. Va ser fet presoner a Saalfelden el 6 de maig de 1945.

Després de la guerra

[modifica]

Després de la guerra, el 1947, els britànics el van jutjar pels afusellaments de 320 partisans presoners, comesos per tropes sota el seu comandament. Va ser trobat culpable i condemnat a mort. Aquesta sentència va causar gran controvèrsia i protesta, i Kesselring va veure la seva pena commutada per la de cadena perpètua a la presó de Werl (Westfàlia). Va ser alliberat l'octubre de 1952 en consideració per la seva delicada salut. L'any següent va publicar la seva autobiografia, Soldat bis zum letzte Tag (Un soldat fins a l'últim dia). Va morir a Bad Nauheim el 16 de juliol de 1960.

Dates de promoció

[modifica]
Charakter als Fähnrich Fähnrich (4 de febrer de 1905);
Leutnant Leutnant (8 de març de 1906):
Oberleutnant Oberleutnant (25 d'octubre de 1913);
Hauptman Hauptman (19 de maig de 1916);
Major Major (1 d'abril de 1925);
Oberstleutnant Oberstleutnant (1 de febrer de 1930);
Oberst Oberst (1 d'octubre de 1932);
Generalmajor Generalmajor (1 d'abril de 1934);
Generalleutnant Generalleutnant (1 d'abril de 1936);
General de la Wehrmacht General der Flieger (1 de juny de 1937);
Generaloberst Generalfeldmarshall (19 de juliol de 1940)

Condecoracions

[modifica]
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Brillants:[1]
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro Creu de Cavaller: (30/09/1939)
Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure Fulles de Roure: (25/02/1942) (78è)
Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases Espases: (18/07/1942) (15è)
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro en Or amb Fulles de Roure, Espases i Diamants Brillants: (19/07/1944) (14è)
Creu de Ferro 1914 de 1ª classe Creu de Ferro 1914 de 1a Classe
Creu de Ferro 1914 de 2ª classe Creu de Ferro 1914 de 2a Classe[2]
Medalla del Príncep Regent Leopold Medalla del Príncep Regent Leopold
Orde del Mèrit Militar Orde del Mèrit Militar de IV Classe amb Espases i Corona (Baviera)[2]
Reial Orde d'Albert de Saxònia Cavaller de 2a classe amb Espases de l'orde d'Albert[2] (Saxònia)
Creu d'Honor 1914-1918 Creu d'Honor dels Combatents del Front
Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht de I i IV classe
Medalla de l'1 d'octubre de 1938 Medalla de l'1 d'octubre de 1938
Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe – 25 de setembre de 1939
Barra 1939 a la Creu de Ferro de II Classe Barra 1939 a la Creu de Ferro de II Classe – 12 de setembre de 1939
Cinta de màniga d'Àfrica
Insígnia combinada de Pilot–Observador en Or i Diamants[3]
Insígnia de pilot de caça d'or amb placa "400"
Gran Croce Gran Creu de l'orde de la Corona d'Itàlia

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Kesselring
  1. ↑ Veit Scherzer: Die Ritterkreuzträger 1939–1945. Scherzers Militaer-Verlag, Ranis, Jena 2007, ISBN 978-3-938845-17-2, S. 438
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Rangliste des Deutschen Reichsheeres. Mittler & Sohn, Berlin, S. 118
  3. ↑ Jörg Nimmergut: Deutsche Orden und Ehrenzeichen bis 1945. Band 4. Württemberg II – Deutsches Reich. Zentralstelle für wissenschaftliche Ordenskunde, München 2001, ISBN 3-00-001396-2, S. 2441
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Albert_Kesselring&oldid=31582444»