Paul Hausser

Paul Hausser

Nom original	(de) Paul Hausser
Biografia
Naixement	7 octubre 1880 Brandenburg an der Havel (Alemanya)
Mort	21 desembre 1972 (92 anys) Ludwigsburg
Sepultura	Waldfriedhof de Munic
Altres noms	Papa
Activitat
Ocupació	oficial, militar
Activitat	1892 – 1945
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Membre de	Schutzstaffel Sturmabteilung
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Alemany (fins a 1918) República de Weimar (fins a 1933) Alemanya Nazi R.F.A.
Branca militar	Exèrcit Imperial Alemany Reichswehr Waffen SS
Rang militar	SS-Oberst-Gruppenführer und Generaloberst der Waffen-SS
Comandant de (OBSOLET)	2a Divisió SS Das Reich II. SS-Panzerkorps 7. Armee
Conflicte	Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial Campanya de Polònia Batalla de França Operació Barbarroja Batalla de Kursk Batalla de Normandia Bossa de Falaise
Participà en
15 octubre 1947	Einsatzgruppen Trial (en)
Premis
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases

Paul "Papa" Hausser (7 d'octubre de 1880 – 21 de desembre de 1972) va ser un militar alemany, arribant al rang de Tinent General al Reichswehr d'entreguerres. Després de retirar-se de l'exèrcit esdevingué el pare (d'aquí el malnom de "Papa") de les Waffen SS i un dels seus líders més eminents. Va lluitar als fronts Oriental i Occidental, sent greument ferit en dues ocasions (perdent un ull en la primera). Després de la guerra va ser membre del HIAG, que treballava per rehabilitar la reputació i l'estatus legal de les Waffen-SS.

Biografia

Hausser va néixer a Brandenburg an der Havel, en el si d'una família de militars prussians (el seu pare, Kurt Hausser, era major a l'Exèrcit Imperial Alemany). Ingressà a l'Exèrcit el 1892, estant-se fins al 1896 a l'escola de cadets de Köslin, i fins al 1899, en què es graduà, a l'Acadèmia de Berlin-Lichterfelde. Al 20 de març de 1899 va rebre el despatx d'oficial i va ser destinat com a tinent al Regiment d'Infanteria 155, destinat a Posen; l'1 d'octubre de 1903 esdevingué ajudant del 2n batalló del regiment, servint així fins a l'1 d'octubre de 1908. Donats els seus dots militars, assistí a l'Acadèmia de la Guerra a Berlín entre octubre de 1908 i fins a la seva graduació el 21 de juliol de 1911. Des de 1912 serví en diversos càrrecs de l'Estat Major General, on serví durant la Primera Guerra Mundial, i després, al Reichswehr. El 1927 esdevingué coronel.

Dècada de 1930

Es retirà del Reichswehr el 31 de gener de 1932, amb rang de Tinent General. Com a retirat, Hausser s'afilià a l'organització de veterans de tendència dretana Stahlhelm, esdevenint el cap del grup de Brandenburg-Berlín el 1933. Poc després, el Stahlhelm va quedar incorporat a les SA, i després a les SS. El novembre de 1934 va ser destinat al SS-Verfügungstruppe i assignat al SS-Führerschule Braunschweig. El 1935 esdevingué inspector del SS-Junkerschule i va ser promogut a Brigadeführer el 1936.

Segona Guerra Mundial

Hausser serví a la Campanya de Polònia de 1939 com a observador amb la divisió mixta Wehrmacht/SS Divisió Panzer "Kempf". A l'octubre, el SS-VT va ser format com una divisió d'infanteria motoritzada amb Hausser al capdavant. Comandà la divisió, posteriorment anomenada 2a Divisió SS Das Reich durant la batalla de França de 1940 i durant les primeres etapes de l'Operació Barbarroja. Pels seus serveis a la Unió Soviètica, Hausser va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro el 1941 i les Fulles de Roure el 1943 (posteriorment hi afegiria les Espases pels seus serveis a Normandia), sent seriosament ferit i perdent un ull. Després de recuperar-se, comandà el recentment format Cos Panzer SS (al juny de 1943 rebé el nom de II SS-Panzerkorps i, desobeint ordres directes de Hitler retirà les seves tropes de Khàrkiv, només per reconquestar la ciutat al març de 1943. Comandà les divisions SS 1a, 2a i 3a durant la batalla de Kursk. Després de Kursk, el seu Cos va ser reformat, substituint les divisions que el formaven per les divisions SS 9a i 10a i sent enviat a França, on participà en les primeres etapes de la Campanya de Normandia. Després de la mort del comandant del VII Armee (Friedrich Dollman), Hausser va ser promogut al comandament de l'exèrcit. Durant l'encerclament de Falaise, Hausser restà amb les seves tropes fins que resultà ferit. L'agost de 1944 va ser promogut a SS-Oberstgruppenführer (equivalent a Coronel General de les Waffen-SS), comandant el Grup d'Exèrcits G del 28 de gener al 3 d'abril de 1945. Acabà la guerra a l'Estat Major del Generalfeldmarschall Albert Kesselring, rendint-se a les tropes americanes a Zell am See (Àustria) el 9 de maig de 1945. Durant els Judicis de Nuremberg va defensar vigorosament el paper estrictament militar de les Waffen-SS, negant que estiguessin involucrades en les atrocitats i els crims de guerra. Va estar internat a un cap de presoners fins a l'estiu de 1948. Un cop alliberat, passa a ser dirigent de l'associació de veterans de les Waffen-SS.

Va morir el 21 de desembre de 1972 a Ludwigsburg / Württemberg, amb 92 anys.

Dates de promoció

• FähnrichCadet: 1892
• Leutnant: 20 de març de 1899
• Oberleutnant: 19 d'agost de 1909
• Hauptmann: 1 de març de 1914
• Major: 22 de març de 1918
• Oberstleutnant: 1 d'abril de 1923
• Oberst: 1 de novembre de 1927
• Generalmajor: 1 de febrer de 1931
• Charakter als Generalleutnant: 31 de gener de 1932
• SA-Standartenführer: 1 de març de 1934
• SS-Standartenführer: 15 de novembre de 1934
• SS-Oberführer: 1 de juliol de 1935
• : 22 de maig de 1936
• SS-Gruppenführer: 1 de juny de 1939 und Generalleutnant der Waffen-SS: 19 de novembre de 1939
• SS-Obergruppenführer und General der Waffen-SS: 1 d'octubre de 1941
• SS-Oberstgruppenführer und Generaloberst der Waffen-SS: 1 d'agost de 1944

Condecoracions

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases:

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro: 8 d'agost de 1941 com SS-Gruppenführer und Generalleutnant der Waffen-SS i Kommandeur of SS-Division "Reich", Front Rus

(261): 28 de juliol de 1943 com SS-Obergruppenführer und General der Waffen-SS, Kommandierender-General SS-Panzer-Korps, Front Rus

Espases (90): 26 d'agost de 1944 com SS-Oberst-Gruppenführer und Generaloberst der Waffen-SS, Oberbefehlshaber 7.Armee, França

Creu de Cavaller amb Espases del Reial Orde Prussià de Hohenzollern

Creu de Ferro de 1a Classe– 1914 (22-3-1915)

Creu de Ferro de 2a Classe– 1914 (15-9-1914)

Creu de Frederic d'Anhal

Barra de 1939 Creu de Ferro de 1a Classe – 1914 (17 de maig de 1940)

Barra de 1939 Creu de Ferro de 2a Classe – 1914 (9-1939)

Orde del Mèrit Militar de 4a classe amb espases (Baviera)

• Creu de Cavaller de 1a classe de l'Orde d'Albert de Sächsen amb espases

Creu Austro-Hongaresa de 3a Classe del Mèrit Militar amb insígnia de guerra

Creu de Cavaller de 1a classe de Frederic de Württemberg amb espases

Insígnia de Ferit 1939 en plata (per les ferides rebudes el 14 d'octubre de 1941, amb pèrdua de l'ull esquerre)

• Insígnia d'Aviador

Creu d'Honor dels Combatents de 1914-18 amb espases

Insígnia d'Or del NSDAP (30 de gener de 1943)

• Anell de la Calavera de les SS
• Espasa d'Honor del Reichsführer-SS

Precedit per: Ningú	Comandant de la 2a Divisió SS Das Reich 9 d'octubre de 1939 – 14 d'octubre de 1941	Succeït per: SS-Obergruppenführer Wilhelm Bittrich
Precedit per: Ningú	Comandant del II. SS-Panzerkorps 14 de setembre de 1942 – 28 de juny de 1944	Succeït per: SS-Obergruppenführer Wilhelm Bittrich
Precedit per: Generaloberst Friedrich Dollman	Comandant del 7. Armee 28 de juny de 1944 - 20 d'agost de 1944	Succeït per: General der Panzertruppen Heinrich Eberbach
Precedit per: Reichsführer-SS Heinrich Himmler	Comandant del Heeresgruppe Oberrhein 23 de gener de 1945 - 3 d'abril de 1945	Succeït per: Ningú
Precedit per: Generaloberst Johannes Blaskowitz	Comandant del Heeresgruppe G 23 de gener de 1945 - 3 d'abril de 1945	Succeït per: General der Infanterie Friedrich Schulz