Vés al contingut

Alcor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicAlcor
Tipusfont propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A5V+M3-4V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOssa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra24,7127 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta2[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,01 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.943 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi40,4683 mas[6] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−29,498 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)113,37 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar228 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−9,6 km/s[8] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial7.600 cm/s²[9] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)13h 25m 13.5378s[10] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)54° 59' 16.6548''[10] Modifica el valor a Wikidata
Part deMizar and Alcor (en) Tradueix, Carro Gran i Associació estel·lar de l'Ossa Major Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
g UMa (nomenclatura de Bayer)
1RXS J132513.8+545920 (1RXS)
2MASS J13251353+5459165 (2MASS)
BD+55 1603 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J13240+5456D (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CEL 4258 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
CSV 101383 (Catalogue of suspected variable stars)
GC 18155 (Catàleg General de Boss)
GCRV 7966 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
GJ 3785 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GSC 03850-01384 (GSC)
HD 116842 (Henry Draper Catalogue)
HIC 65477 (Hipparcos Input Catalogue)
HIP 65477 (Catàleg Hipparcos)
HR 5062 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 13232+5514 (IRAS)
IRAS F13232+5514 (IRAS)
JP11 2393 (JP11)
NSV 6238 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 3066 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 3066.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PPM 34021 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 1965 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SAO 28751 (Catàleg SAO)
TD1 16842 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 3850-1384-1 (Catàleg Tycho)
UBV 12110 (UBV)
uvby98 100116842 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WDS J13239+5456Ca,Cb (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
HGAM 624 (A catalogue of Hgamma measures)
WEB 11557 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 1565090003969283968 (Gaia Data Release 2)
80 UMa (Nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 1565090003967879424 (Gaia DR3)
TIC 159191044 (TESS Input Catalog)
AG+55 887 (AGK3U)
UBV M 19376 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

Alcor (g de l'Ossa Major / g Ursae Majoris) és un estel de la constel·lació de l'Ossa Major.[11] Aquest títol pot tenir el mateix origen que el d'Alioth (ε de l'Ossa Major).[12]

Noms

[modifica]

Un altre nom utilitzat per designar a aquest estel va ser Suhā, «l'oblidada» o «la perduda», ja que només és perceptible per a un observador atent; Al Sahja era una altra forma d'aquest nom. Així mateix apareix com al "Khawwar", «la feble» —en comparació a la veïna Mizar (ζ Ursae Majoris)—, en una llista de noms àrabs d'estels publicada el 1895.[12]

Al nord d'Alemanya 80 Ursae Majoris ha estat anomenada der Hinde, «la cèrvola», mentre que en l'Alemanya inferior se la coneixia com a Dumke o, en Holstein, com Hans Dümken. Els hongaresos la denominen Göntzol. Finalment, a la Xina rebia el títol de Foo Sing, l'«estel secundari».[12]

Característiques

[modifica]

De magnitud aparent +3,99, és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus espectral A5V. La seva temperatura superficial és de 8.000 K i és 12 vegades més lluminosa que el Sol. La seva velocitat de rotació és de 218 km/s, 100 vegades més ràpida que la del Sol. A més, és un estel lleugerament variable.[13]

Mizar i Alcor, en la constel·lació de l'Ossa Major.

Alcor està separada 11,8 minuts d'arc de Mizar (ζ Ursae Majoris) i el poder distingir a aquests dos estels a ull nu constitueix un exercici clàssic d'agudesa visual. Físicament els dos estels estan separats un quart d'any llum, i encara que els seus moviments propis indiquen que es mouen juntes, no és clar si formen un veritable sistema binari o si només són companys òptics com s'havia pensat fins ara.[13]

Al seu torn, la pròpia Alcor és un binari proper. La lluentor de l'estel acompanyant permet deduir que aquest és un nan vermell de tipus M3. Amb una separació mínima de 25 ua respecte a Alcor, triga almenys 90 anys a completar una òrbita al voltant de la seu lluent company.[13]

Igual que altres estels de la constel·lació —entre els quals a més de Mizar es troben Merak (β Ursae Majoris), Alioth (ε Ursae Majoris) i Megrez (δ Ursae Majoris)— forma part de l'Associació estel·lar de l'Ossa Major, conjunt d'estels amb un origen comú i que tenen un moviment similar per l'espai.

Referències

[modifica]
  1. Philip M. Hinz «Discovery of a faint companion to Alcor using MMT/AO 5 {mu}m imaging» (en anglès). Astronomical Journal, 3, 1r febrer 2010, pàg. 919–925. DOI: 10.1088/0004-6256/139/3/919.
  2. 2,0 2,1 2,2 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Philip M. Hinz «Discovery of a faint companion to Alcor using MMT/AO 5 {mu}m imaging» (en anglès). Astronomical Journal, 3, 1r febrer 2010, pàg. 919–925. DOI: 10.1088/0004-6256/139/3/919.
  4. «UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VII». Astronomy and Astrophysics, 1993, pàg. 591–592.
  5. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  6. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  7. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  8. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  9. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 10-2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
  10. 10,0 10,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  11. «Alcor» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
  12. 12,0 12,1 12,2 Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0. 
  13. 13,0 13,1 13,2 «Alcor» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 11 desembre 2020].