Aldo Andreotti

Aldo Andreotti

Biografia
Naixement	15 març 1924 Florència (Itàlia)
Mort	21 febrer 1980 (55 anys) Pisa (Itàlia)
Sepultura	Església de San Francesco, Pisa, 2on altar, dreta 43° 43′ 08″ N, 10° 24′ 24″ E
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat de Roma La Sapienza (1947–1950) Scuola Normale Superiore. Classe di Scienze (en) - Diploma de Llicenciatura de l'SNS (1945–1947) Universitat de Lausana (1943–1945) Scuola Normale Superiore. Classe di Scienze (en) - cap valor (1942–1943) Universitat de Pisa
Tesi acadèmica	Un'applicazione di un teorema di Cecioni ad un problema di rappresentazione conforme  (1947 )
Director de tesi	Francesco Severi i Francesco Cecioni
Activitat
Camp de treball	Equació diferencial en derivades parcials, geometria algebraica, anàlisi complexa i matemàtiques
Lloc de treball	Pisa
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Pisa (1956–1980) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1951–1951) Universitat de Torí (1951–1956)
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei (1968–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1954–)
Obra
Obres destacables Teorema d'Andreotti-Grauert Teorema d'Andreotti-Vesentini Teorema d'Andreotti-Frankel Fórmula d'Andreotti-Norguet
Estudiant doctoral	Sergio Spagnolo i Gregory Fredricks
Família
Cònjuge	Barbara Wilkinson Jenkins
Pares	Libero Andreotti   i Margherita Carpi
Parents	Aldo Carpi, oncle
Premis
(1971)  Premi Feltrinelli (1966)  doctor honoris causa per la Universitat de Niça Sophia Antipolis

Aldo Andreotti (Florència, 15 de març de 1924 - Pisa, 21 de febrer de 1980) va ser un matemàtic italià.

Vida i obra

Andreotti va néixer a Florència, fill d'un escultor jueu i nebot, per part de mare, d'un pintor i va rebre una esmerada educació. El 1942 va ingressar a la Scuola Normale Superiore de Pisa, però l'any següent va haver d'abandonar el seu país per la persecució feixista antisemita, tot i que ell era un fervent catòlic. Després d'uns anys a Lausana (Suïssa), on va assistir a classes de Georges de Rham i de Beno Eckmann, va retornar a Pisa per reprendre els estudis i es va doctorar el 1947. Els anys següents va estar a la Universitat de Roma La Sapienza, en la qual va ser assistent del professor Francesco Severi.

Després d'una breu estança a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, va ser professor de geometria a la universitat de Torí des de 1951 fins a 1956. El 1950 va tornar a Pisa per a ser professor d'àlgebra a la universitat d'aquesta ciutat, en la qual va morir prematurament el 1980. Va ser enterrat a l'església de San Francesco de Pisa, sota una làpida dissenyada per l'escultor Mario Bertini.

Les seves obres escollides, van ser editades en tres volums pels seus col·legues i deixebles de la Scuola Normale entre 1992 i 1999. La seva obra matemàtica, que es compon de més d'un centenar de publicacions, versa sobre molt diversos camps, però en la seva etapa final es va centrar en l'estudi de la teoria general dels operadors diferencials parcials. A ell se li deuen la "resurrecció" el 1952 del teorema de Torelli, que havia estat oblidat durant anys, o els teoremes d'Andreotti-Grauert o d'Andreotti-Vesentini.

Bibliografia

• Andreotti, Aldo. Selecta di opere (en italià). Scuola Normale Superiore, 1999. 
• Editors «List of publications by Aldo Andreotti» (en anglès). Compositio Mathematica, Vol. 44, Num. 1-3, 1981, pàg. 7-15. ISSN: 0010-437X.
• Hill, C. Denson «Aldo Andreotti» (en anglès). Bollettino della Unione Matematica Italiana, Vol. 44, Num. 2, 2011, pàg. 295-300. ISSN: 0392-4041.
• Huckleberry, Alan «Remembering Aldo Andreotti» (en anglès). Bollettino della Unione Matematica Italiana, Vol. 44, Num. 2, 2011, pàg. 307-309. ISSN: 0392-4041.
• Maurin, Krzysztof. The Riemann Legacy (en anglès). Springer, 1997. ISBN 978-90-481-4876-9. 
• Nacinovich, Mauro «The Contribution of A. Andreotti to the Theory of Complexes of p.d.o.'s» (en anglès). Bollettino della Unione Matematica Italiana, Vol. 44, Num. 2, 2011, pàg. 301-306. ISSN: 0392-4041.
• Parlangeli, Andrea. A Pure Soul (en anglès). Springer, 2019. ISBN 978-3-030-05302-4. 
• Salmon, Paolo «The Contribution of Aldo Andreotti to the Study of Algebra in Italy Around 1950» (en anglès). Bollettino della Unione Matematica Italiana, Vol. 44, Num. 2, 2011, pàg. 285-294. ISSN: 0392-4041.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Aldo Andreotti» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Muñoz García, Amelia. «La geometría del italiano Aldo Andreotti» (en castellà). Radio Sefarad. [Consulta: 20 maig 2023].
• Tani, Franco. «Mario Bertini - Scultore Pisano» (en italià). Università di Pisa, 2012. [Consulta: 20 maig 2023].
• «Aldo Andreotti» (en italià). MatePristem - Università Bocconi. [Consulta: 20 maig 2023].