Vés al contingut

Alfabet gòtic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula sistema d'escripturaAlfabet gòtic
Tipusescriptura natural, alfabet i escriptura de caixa única Modifica el valor a Wikidata
Llengüesgòtic Modifica el valor a Wikidata
CreadorÚlfila Modifica el valor a Wikidata
Creació350 Modifica el valor a Wikidata
PeríodeDes d'aproximadament el 350. Va començar la seva decadència cap al 600.
Basat enalfabet grec Modifica el valor a Wikidata
Sistema pare
Rúnic
ISO 15924Goth Modifica el valor a Wikidata (206 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textd'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+10330–U+1034F

L'alfabet gòtic és un alfabet per escriure la llengua gòtica creat el segle iv per Úlfila amb el propòsit de traduir la Bíblia.[1] L'alfabet és essencialment una forma uncial de l'alfabet grec, amb algunes lletres addicionals per diferenciar la fonètica gòtica: La lletra F del Llatí, dues lletres rúniques per diferenciar les semivocals /j/ i /w/ de les vocals /i/ i /u/; i la lletra ƕair per expressar la labiovelar del gòtic. És completament diferent de la tipografia gòtica de l'edat mitjana, una tipografia utilitzada per l'alfabet llatí.

Origen

[modifica]

Es creu que Úlfila va evitar conscientment l'ús de l'antic alfabet rúnic per elaborar aquest alfabet perquè tenia grans conviccions relacionades amb les creences i les costums del paganisme germànic.[2] A més, el fet de basar l'escriptura en l'alfabet grec ajudaria a la nació gòtica a integrar-se a la món grecoromà predominant al voltant del mar Negre.[3] Els caràcters o lletres, de totes maneres, encara tenen noms derivats dels seus equivalents rúnics.

En segles passats, alguns autors afirmaven que ja s'utilitzaven lletres semblants a les gregues a les tribus germàniques molt abans d'Úlfila. Johannes Aventinus (c. 1525) fins i tot va assignar-les al progenitor mitològic Tuisto, al·legant que els grecs realment li havien robat la idea, i no pas els fenicis. Aquestes teories no tenen suport actualment, ja que totes les evidències de què avui disposem situen l'inici del desenvolupament de l'escriptura alfabètica a l'Orient Mitjà, encara que hi ha alguns testimonis de fons romanes clàssiques, així com una sèrie de làpides, que indiquen que les lletres gregues s'utilitzaven a vegades a Alemanya, a més del Gaül, en temps de Juli Cèsar, el segle I abans de Crist.

Les lletres

[modifica]

A sota hi ha la taula amb l'alfabet gòtic.[4]

Com succeeix amb l'alfabet grec, les lletres gòtiques s'assignaven també a un valor numèric. Quan s'utilitzaven com a numerals, les lletres s'escrivien entre dos punts (•𐌹𐌱• = 12) o amb una línia a sobre (𐌹𐌱 = 12). Les lletres 𐍁 (90) i 𐍊 (900), no obstant, no tenen valor fonètic.

Els noms de les lletres es troben en un manuscrit del segle ix d'Alcuí de York (Còdex Vindobonensis 795). La majoria semblen formes gòtiques de noms que també apareixien als poemes rúnics. Els noms es posen en les seves formes originals seguits per les formes reconstruïdes gòtiques i els seus significats.[5]

Lletra Transliteració Comparació Nom gòtic Nom de la runa protogermànica AFI Valor numèric Referència XML
𐌰 a Α aza < ans "déu" o asks "Freixe o cendra" *ansuz /a, aː/ 1 x10330;
𐌱 b Β bercna < * bairka "bedoll" *berkanan /b/ [b, β] 2 x10331;
𐌲 g Γ geuua < giba "regal" *gebō /ɡ/ [ɡ, ɣ, x]; /n/ [ŋ] 3 x10332;
𐌳 d Δ daaz < dags "dia" *dagaz /d/ [d, ð] 4 x10333;
𐌴 e Ε eyz < aiƕs "cavall" o eivs "teix" *eihwaz /eː/ 5 x10334;
𐌵 q Ϙ quetra < * qairþra ? o quairna "pedra de molí" - /kʷ/ 6 x10335;
𐌶 z Ζ ezec < ezec - /z/ 7 x10336;
𐌷 h Η haal < * hagal o * hagls "pedra (gel)" *haglaz /h/ 8 x10337;
𐌸 þ (th) Θ thyth < þiuþ "bo" o þaurnus "espina" *Thurisaz /θ/ 9 x10338;
𐌹 i Ι iiz < * eis "gel" *Isaz /i/ 10 x10339;
𐌺 k Κ chozma < * kusma o kōnja "agulla de pi" *kaunan /k/ 20 x1033A;
𐌻 l Λ laaz < * lagus "mar, llac" *laguz /l/ 30 x1033B;
𐌼 m Μ manna < manna "home" *mannaz /m/ 40 x1033C;
𐌽 n Ν noicz < nauþs "necessitar o necessitat" *naudiz /n/ 50 x1033D;
𐌾 j ᛃ gaar < jēr "any" *jēran /j/ 60 x1033E;
𐌿 u ᚢ uraz < * ūrus "Ur" *ūruz /u, uː/ 70 x1033F;
𐍀 p Π pertra < * pairþa ? *peorð o *perþō /p/ 80 x10340;
𐍁 - Ϙ - - - 90 x10341;
𐍂 r R reda < * raida "carro o carreta" *raidō /r/ 100 x10342;
𐍃 s S sugil < sauïl o sōjil "sol" *sôwilô /s/ 200 x10343;
𐍄 t Τ tyz < * tius "el déu Týr" *tīwaz /t/ 300 x10344;
𐍅 w Υ uuinne < vinja "camp, pastura" o vinna "dolor" *wunjō /w/, /y/ 400 x10345;
𐍆 f Ϝ fe < faihu "ramaderia o ramat, riquesa" *fehu /f/ 500 x10346;
𐍇 x Χ enguz < * iggus or * iggvs "el déu Yngvi" *ingwaz /x/? 600 x10347;
𐍈 ƕ (hw) Θ uuaer < * ƕair "caldera" - /hʷ/ 700 x10348;
𐍉 o Ω, ᛟ utal < * ōþal "terra ancestral o cementiri" *ōþala /oː/ 800 x10349;
𐍊 - Ϡ - - - 900 x1034a;

La majoria de les lletres s'han extret directament de l'alfabet grec, mentre que altres s'han creat o modificat del llatí o del rúnic per expressar figures fonètiques pròpies només del gòtic. Aquestes són:

  • 𐌵 (q; derivada invertint la lletra grega π /p/, potser degut a la similitud entre els noms gòtics: pairþa i qairþa)
  • 𐌸 (þ; derivat del grec Φ /f/ amb un reassignació fonètica)
  • 𐌾 (j; derivat del llatí G /g/ amb possible influència del rúnic ᛃ /j/)
  • 𐌿 (u; derivat del rúnic ᚢ /u/)[6]
  • 𐍈 (ƕ; derivat del grec Θ /θ/ amb reassignació fonètica)
  • 𐍉 (o; derivat del grec Ω o del rúnic ᛟ)[7]

Les lletres 𐍂 (r), 𐍃 (s) i 𐍆 (f) semblen derivar del seu equivalent en llatí i no pas del grec, encara que els equivalents rúnics (ᚱ, ᛋ i ᚠ), tenen una forma molt semblant a la gòtica, com si haguessin format part en aquesta decisió[8]

La lletra 𐍇 (x) només s'utilitza en noms propis i en manlleus del grec Χ: xristus "Crist", galiugaxristus "Pseudo-Crist", zaxarias "Zacaries", aivxaristia "Eucaristia").[9]

Quant als valors numèrics, la majoria corresponen als numerals grecs. La lletra 𐌵 pren el lloc de la lletra Ϝ (6), la lletra 𐌾 pren el lloc de la lletra ξ (60), la lletra 𐌿 el de la lletra Ο (70), i la lletra 𐍈 el de la lletra ψ (700).

Accentuació i puntuació

[modifica]

L'accentuació i la puntuació utilitzada al còdex Argenteus inclou la dièresi a la lletra 𐌹 i, transliterat ï, utilitzada en general per indicar hiats; el punt volat (·) i els dos punts (:) així com una línia superior per indicar que es tracta d'una sigla (com ara xaus per xristaus) i els numerals.

Primera pàgina del Codex Argenteus o Bíblia de plata, un manuscrit del segle vi que conté la traducció d'Úlfila el segle iv de la Bíblia al gòtic.

Unicode

[modifica]

L'alfabet gòtic es va afegir a l'estàndard Unicode el març del 2001 amb el llançament de la versió 3.1.

El bloc corresponent al gòtic dins l'Unicode és U+10330-U+1034F en el Pla Suplementari Multilingüe[a] Com la resta de programari més antic que utilitza l'UCS-2 (el predecessor de l'UTF-16) assumeix que tots els codis unicode poden expressar-se com a nombres de 16 bits (U+FFFF o més petit, el Pla Multilingüe Bàsic [b]), i per aquest motiu poden aparèixer problemes en utilitzar el rang de codi Unicode pel gòtic i altres fora del Pla Multilingüe Bàsic.

alfabet gòtic
Taula oficial Unicode  PDF
  0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F
U+1033x 𐌰 𐌱 𐌲 𐌳 𐌴 𐌵 𐌶 𐌷 𐌸 𐌹 𐌺 𐌻 𐌼 𐌽 𐌾 𐌿
U+1034x 𐍀 𐍁 𐍂 𐍃 𐍄 𐍅 𐍆 𐍇 𐍈 𐍉 𐍊
Notes
1.^ Com a la versió 7.0 d'Unicode.
2.^ Les àrees grises indiquen codis no assignats

Notes

[modifica]
  1. ↑ En tractar-se de l'Unicode, és possible que el nom en català no s'utilitzi. En anglès, Supplementari Multilingual Plane.
  2. ↑ En tractar-se de l'Unicode, és possible que el nom en català no s'utilitzi. En anglès, Basic Multiningual Plane

Referències

[modifica]
  1. ↑ Segons el testimoni dels historiadors Filostorgi, Sòcrates de Constantinoble i Sozomen. Vegeu també Streitberg (1910:20).
  2. ↑ Vegeu Jensen (1969:474).
  3. ↑ Vegeu Haarmann (1991:434).
  4. ↑ Per una discussió sobre l'alfabet gòtic, vegeu també Fausto Cercignani, The Elaboration of the Gothic Alphabet and Orthography, a Indogermanische Forschungen, 93, 1988, pàgines 165-185.
  5. ↑ Les formes que no és segur que es trobin a l'alfabet gòtic es marquen amb un asterisc. Per una discussió detallada sobre les formes reconstruïdes, vegeu Kirchhoff (1854). Per una enquesta sobre la literatura rellevant, vegeu Zacher (1855).
  6. ↑ Vegeu Kirchhoff (1854:55).
  7. ↑ Haarmann (1991:434).
  8. ↑ Cf. Kirchhoff (1854:55-56); Friesen (1915:306-310).
  9. ↑ Wright (1910:5).

Referències

[modifica]
  • Braune, Wilhelm (1952). Gotische Grammatik. Halle: Max Niemeyer.
  • Fausto Cercignani, The Elaboration of the Gothic Alphabet and Orthography, a “Indogermanische Forschungen”, 93, 1988, pp. 168–185.
  • Dietrich, Franz (1862). Über die Aussprache des Gotischen Wärend der Zeit seines Bestehens. Marburg: N. G. Elwert'sche Universitätsbuchhandlung.
  • Otto von Friesen (1915). "Gotische Schrift" a Hoops, J. Reallexikon der germanischen Altertumskunde, Bd. II. pàgines 306–310. Strassburg: Karl J. Trübner.
  • Haarmann, Harald (1991). Universalgeschichte der Schrift. Frankfurt: Campus.
  • Jensen, Hans (1969). Die Schrift a Vergangenheit und Gegenwart. Berlin: Deutscher Verlag der Wissenschaften.
  • Adolf Kirchhoff (1854). Das gothische Runenalphabet. Berlin: Wilhelm Hertz.
  • Wilhelm Streitberg (1910). Gotisches Elementarbuch. Heidelberg: Carl Winter.
  • Weingärtner, Wilhelm (1858). Die Aussprache des Gotischen zur Zeit Ulfilas. Leipzig: T. O. Weigel.
  • Joseph Wright (1910). Grammar of the Gothic Language. Oxford: Oxford University Press.
  • Zacher, Julius (1855). Das gothische Alphabet Vulvilas und das Runenalphabet. Leipzig: F. A. Brockhaus.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfabet gòtic
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfabet_gòtic&oldid=34182379»