Alfons Jordà
.jpg)  | |
| Nom original | (oc) Anfós Jordan |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1103 (Gregorià) Mont Pelegrí (Líban) |
| Mort | 1148 (Gregorià) (44/45 anys) Cesarea de Palestina |
| Activitat | |
| Ocupació | feudatari, bretteur (en)  |
| Altres | |
| Títol | Comte de Tolosa |
| Cònjuge | Faidiva d'Usès (1125 (Gregorià)–) |
| Fills | Laurença de Tolosa, Faidiva de Tolosa, Ramon V de Tolosa, Alfons de Tolosa |
| Pares | Ramon IV de Tolosa i Elvira Alfònsez |
| Germans | Bertran de Sant Gèli |
 | |
Alfons Jordà (en occità: Anfós Jordan; 1103-1148) va ser comte de Roergue, després de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença. Era el segon fill de Ramon IV de Tolosa, nascut de la unió amb la seva tercera dona, Elvira Alfònsez. Va néixer davant de Trípoli i va ser batejat a les aigües del Riu Jordà, d'aquí el seu nom Alfons Jordà. Va succeir el seu germà Bertran de Tolosa el 1112.
Biografia
[modifica]Nascut a Palestina, va ser dut a Occident encara molt jove, va ser educat en la part oriental dels seus territoris (comtat de Sant Gèli, marquesat de Provença, Bèucaire i la terra d'Argença), ja que Tolosa havia estat ocupada per Guillem IX de Poitiers i duc d'Aquitània. Assetjat Alfons Jordà el 1123 per Guillem IX d'Aquitània i Ramon Berenguer III a l'Aurenja,[1] les milícies tolosanes van aconseguir de deslliurar-lo per dur-lo a Tolosa.
De 1134 a 1143, va provar d'emparar-se sense èxit del vescomtat de Narbona aprofitant la minoria d'edat de la seva hereva, Ermengarda de Narbona.[2]
El 2 de setembre de 1143 a Fòrcas va rebre en feu de Ramon de Montredon l'Argença, un petit territori entre Bellcaire i Sant Geli).
El 1148 va participar en la Segona Croada[3] on hi va morir suposadament assassinat. El va succeir el seu fill Ramon V de Tolosa.
Matrimoni i fills
[modifica]El 1125 es va casar amb Faidida, filla de Ramon Decan, senyor de Posquières i d'Usès, amb qui va tenir tres fills:
- Ramon V (1134 - † 1194), comte de Tolosa
- Alfons, citat el 1155 i el 1177
- Faidiva (1133 - † 1154), casada el 1151 amb Humbert III, comte de Savoia.
Referències
[modifica]
- ↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. Alpha, 1962, p. 142.[Enllaç no actiu]
- ↑ Caille, Jacqueline «Ermengarde, vicomtesse de Narbonne (1127/29-1196/97), une grande figure féminine du Midi aristocratique» (en francès). La Femme dans l'histoire et la société méridionales (IXe-XIXe siècles). Actes du 66e congrès de la Fédération historique du Languedoc méditerranéen et du Roussillon (Narbonne, 15-16 octobre 1994), [Montpeller], 1995, pàg. 9-50.[Enllaç no actiu]
- ↑ Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l'edat mitjana: Volum: 1.1. Tractats i negociacions diplomàtiques amb Occitània, França i els estats italians, 1067-1213. Institut d'Estudis Catalans, 2009, p. 50. ISBN 9788492583782.