Ali Kosh

Ali Kosh
Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	xarestan de Dehloran (Iran)
Localització	Dehloran
	32° 33′ 28″ N, 47° 19′ 30″ E / 32.557814°N,47.324922°E
Característiques
Patrimoni nacional de l'Iran
Data	24 octubre 2000
Identificador	2976
Activitat
Ús	història

Ali Kosh és un lloc arqueòlogic de l'Iran al sud-oest del país prop de la moderna Deh Loran, a uns 80 km a l'oest de Dezful al Khuzestan.

L'excavació mesura uns 150 metres de diàmetre i 7 metres de fondo i correspon a un lloc del neolític del vuitè al sisè mil·lenni quan fou abandonat. Fou excavat el 1961 i 1963. S'han trobar les següents fases de desenvolupament de l'agricultura i domesticació d'animals:

fase de Boz Morda, l'establiment inicial del vuitè mil·lenni, amb cases petites de fang, i explotació agrícola de plantes salvatges i algunes llegums i herbes salvatges; cacera; poues proves de ramats; captura d'ocells i peixos o tortugues a les maresmes properes. La poteria feta amb ossos; cistelles.
fase d'Ali Kosh (7200-6400 aC) cases més grans, tombes, deformacions cranials forçades; poteria i eines de pedra; explotació més intensa de productes agrícoles (quatre vegades més que en la fase anterior); signes de domesticació d'ovelles i cabres; cacera similar a la fase anterior
fase de Muhammad-Djafar (6400-6100 aC); cases de pedra, tombes concentrades en un sol lloc fora de les cases; modificació de l'entorn a causa de l'explotació de ramats; assecament de les maresmes; abundància de llegums i terra amb molta herba; avançada domesticació de ramats; cacera de forma similar; introducció de la poteria de fang.

Cronologia relativa

Referències

↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.
↑ ^2,0 ^2,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.
↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.
↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.

Bibliografia

F. Hole and K. V. Flannery, The Prehistory of Southwestern Iran: A Preliminary Report, Proceedings of the Prehistoric Society 33, 1968
F. Hole, K. V. Flannery, and J. A. Neely, Prehistory and Human Ecology of the Deh Luran Plain. Memòria 1, Ann Arbor, 1969.
F. Hole, Studies in the Archeological History of the Deh Luran Plain. Memòria 9, Ann Arbor, 1977

[1] Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.

[NERN-2] 2,0 ^2,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.

[3] Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.

[4] Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.

[5] Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.

[6] Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Cronologia del període neolític^[1] Neolític preceràmic Neolític ceràmic
aC 11000	Europa	Egipte	Síria Llevant	Anatòlia	Khabur	Jabal Sinjar Assíria	Tigris mitjà	Baixa Mesopotàmia	Iran (Khuzistan)	Iran	Indus/ Índia	Xina
10000			Neolític preceràmic A Gesher^[2] Mureybet (10,500 aC)									Ceràmica primerenca (18.000 aC)^[3]
9000			Jericó Tell Abu Hureyra (Agricultura)^[4]									Ceràmica primerenca (18.000 aC)^[3]
8000			Neolític preceràmic B Jericó Tell Aswad	Göbekli Tepe Çayönü Aşıklı Höyük Karahan Tepe								Neolític inicial (Ceràmica) Nanzhuangtou (8500–8000 aC)
7000		Egipte neolític Nabta Playa (7500 aC)	Neolític preceràmic B Jericó Tell Aswad	Çatalhöyük (7500–5500 aC) Hacilar (7000 ac)	Tell Sabi Abyad Bouqras	Jarmo				Ganj Dareh Chia Jani Ali Kosh	Mehrgarh I^[2]
6500	Europa neolítica Franchthi Sesklo (Agricultura)^[5]		Neolític preceràmic C ('Ain Ghazal)		Neolític ceràmic Tell Sabi Abyad Bouqras	Neolític ceràmic Jarmo			Chogha Bonut	Teppe Zagheh	Mehrgarh I^[2]	Neolític ceràmic Peiligang (7000–5000 aC)
6000	Neolític ceràmic Sesklo Dímini		Neolític ceràmic Cultura Jarmukiana (Sha'ar HaGolan)		Neolític ceràmic Tell Sabi Abyad Bouqras	Neolític ceràmic Jarmo		Neolític ceràmic Obeid 0 (Tell el-'Oueili)	Neolític ceràmic Chogha Mish	Neolític ceràmic Sang-i Chakmak	Neolític ceràmic Lahuradewa Mehrgarh II Mehrgarh III
5600	Neolític ceràmic Sesklo Dímini	Faium A	Amuq A		Halaf Halaf-Obeid	Umm Dabaghiya	Samarra (6000–4800 aC)	Neolític ceràmic Obeid 0 (Tell el-'Oueili)	Tepe Muhammad Djafar	Tepe Sialk
5200	Ceràmica de bandes (5500–4500 aC)	Faium A	Amuq B	Neolític ceràmic Hacilar Mersin 24–22		Hassuna		Obeid 1 (Eridu 19–15) Obeid 2 (Hajji Mohammed) (Eridu 14–12)	Susiana A	Yarim Tepe Hajji Firuz Tepe
4800		Neolític ceràmic Merimde (Agricultura)^[6]	Amuq C	Hacilar Mersin 22–20		Hassuna tardà Gawra 20			Tepe Sabz	Kul Tepe Jolfa
4500		Neolític ceràmic Merimde (Agricultura)^[6]	Amuq D	Gian Hasan Mersin 19–17	Obeid 3	Obeid 3 (Gawra) 19–18	Obeid 3		Khazineh] Susiana B
3800		Badariana Naqada	Amuq D	Gian Hasan Mersin 19–17	Obeid 4