Hajji Mohammed

Hajji Mohammed
Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Muthanna (Iraq)
Localització	Baixa Mesopotàmia
	31° 19′ 28″ N, 45° 38′ 11″ E / 31.32438°N,45.63652°E
Història
Període	Obeid
Cronologia
1937-1939	excavació arqueològica

Hajji Mohammed (àrab: حجي محمد, Ḥajjī Muḥammad) és un jaciment arqueològic proper a Uruk a l'Iraq del sud, que ha donat nom a una ceràmica trobada en aquest lloc per primer cop el 1937, consistent en peces decorades per dins i fora amb dibuixos geomètrics de color entre vermell i marron fosc que presenta certes similituds amb la ceràmica d'Halaf. Posteriorment es va trobar a Ras el-Amya, prop de Kish, a Choga Mami al Khuzestan. El jaciment estava cobert de dos metres d'al·luvió i fou descobert accidentalment en un llit sec de l'Eufrates. La ceràmica està datada entre 5000 aC i 4500 aC. Va donar pas a la ceràmica clàssica i tardana anomenada Ubaid, que també deriva al mateix temps de la ceràmica d'Eridu

Referències

↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.
↑ ^2,0 ^2,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS ONE, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.
↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.
↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.

Bibliografia

Mesopotamia per Georges Roux
C. Ziegler, Sie Keramik von der Qal'a Haggi Mohammed, Berlín 1953.

[1] Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.

[NERN-2] 2,0 ^2,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS ONE, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.

[3] Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.

[4] Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.

[5] Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.

[6] Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Cronologia del període neolític^[1] Neolític preceràmic Neolític ceràmic
aC 11000	Europa	Egipte	Síria Llevant	Anatòlia	Khabur	Jabal Sinjar Assíria	Tigris mitjà	Baixa Mesopotàmia	Iran (Khuzistan)	Iran	Indus/ India	Xina
10000			Neolític preceràmic A Gesher^[2] Mureybet (10,500 aC)									Ceràmica primerenca (18.000 aC)^[3]
9000			Jericó Tell Abu Hureyra (Agricultura)^[4]									Ceràmica primerenca (18.000 aC)^[3]
8000			Neolític preceràmic B Jericó Tell Aswad	Göbekli Tepe Çayönü Aşıklı Höyük								Neolític inicial (Ceràmica) Nanzhuangtou (8500–8000 aC)
7000		Egipte neolític Nabta Playa (7500 aC)	Neolític preceràmic B Jericó Tell Aswad	Çatalhöyük (7500–5500 aC) Hacilar (7000 ac)	Tell Sabi Abyad Bouqras	Jarmo				Ganj Dareh Chia Jani Ali Kosh	Mehrgarh I^[2]
6500	Europa neolítica Franchthi Sesklo (Agricultura)^[5]		Neolític preceràmic C ('Ain Ghazal)		Neolític ceràmic Tell Sabi Abyad Bouqras	Neolític ceràmic Jarmo			Chogha Bonut	Teppe Zagheh	Mehrgarh I^[2]	Neolític ceràmic Peiligang (7000–5000 aC)
6000	Neolític ceràmic Sesklo Dímini		Neolític ceràmic Cultura Jarmukiana (Sha'ar HaGolan)		Neolític ceràmic Tell Sabi Abyad Bouqras	Neolític ceràmic Jarmo		Neolític ceràmic Obeid 0 (Tell el-'Oueili)	Neolític ceràmic Chogha Mish	Neolític ceràmic Sang-i Chakmak	Neolític ceràmic Lahuradewa Mehrgarh II Mehrgarh III
5600	Neolític ceràmic Sesklo Dímini	Faium A	Amuq A		Halaf Halaf-Obeid	Umm Dabaghiya	Samarra (6000–4800 aC)	Neolític ceràmic Obeid 0 (Tell el-'Oueili)	Tepe Muhammad Djafar	Tepe Sialk
5200	Ceràmica de bandes (5500–4500 aC)	Faium A	Amuq B	Neolític ceràmic Hacilar Mersin 24–22		Hassuna		Obeid 1 (Eridu 19–15) Obeid 2 (Hadji Muhammed) (Eridu 14–12)	Susiana A	Yarim Tepe Hajji Firuz Tepe
4800		Neolític ceràmic Merimde (Agricultura)^[6]	Amuq C	Hacilar Mersin 22–20		Hassuna tardà Gawra 20			Tepe Sabz	Kul Tepe Jolfa
4500		Neolític ceràmic Merimde (Agricultura)^[6]	Amuq D	Gian Hasan Mersin 19–17	Obeid 3	Obeid 3 (Gawra) 19–18	Obeid 3		Khazineh Susiana B
3800		Badariana Naqada	Amuq D	Gian Hasan Mersin 19–17	Obeid 4