Chia Jani

Chia Jani
Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Iran
	33° 56′ 53″ N, 46° 47′ 00″ E / 33.94795°N,46.78346°E
Característiques
Patrimoni nacional de l'Iran

Chia Jani és un jaciment arqueològic de la província iraniana de Kermanxah. Es troba a prop del poble de Palang Gerd, al rierol Qouchemi, que desemboca al riu Ravand uns 3 km al sud, a la part central-sud de la plana d'Islamabad, al centre-oest de les muntanyes de Zagros.

Excavació

El jaciment va ser descobert per Kamyar Abdi durant les prospeccions arqueològiques de la plana l'any 1999. El jaciment data del període inicial (aceràmic) i del Neolític mitjà. Parts del jaciment són rentades pel rierol Qouchemi i danyades a causa de l'expansió de les terres agrícoles. La seva indústria lítica es caracteritza per la producció de petites fulles lítiques, algunes de les quals estan fetes amb obsidiana. Altres materials notables inclouen l'anomenada «ceràmica de capgròs» (ca 6000 aC) del període neolític mitjà i maons plans-convexos reportats des de jaciments neolítics primerencs i mitjans de la regió, inclosos Ganj Dareh i el proper Sarab, Asiab a uns 60 km al nord-est, i Jarmo, a l'Iraq, al nord-oest.

Jaciments neolítics a l'Iran

Els plans d'excavacions a Chia Jani, finançats per una subvenció de la National Geographic Society, es van aturar amb la invasió de l'Iraq de 2003 que va fer que la plana d'Islamabad, a només 150 km de la frontera iraquiana, fos insegura per a una expedició arqueològica internacional. .

Cronologia relativa

Referències

↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.
↑ ^2,0 ^2,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.
↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.
↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.

Bibliografia

Abdi, K. «Islamabad 1999» (en anglès). Iran, 38, 2000, pàg. 162.
Abdi, K. «The Early Development of Pastoralism in the Central Zagros Mountains» (en anglès). Journal of World Prehistory, 17(4), 2003, pàg. 395-448.

[1] Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.

[NERN-2] 2,0 ^2,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.

[3] Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.

[4] Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.

[5] Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.

[6] Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Cronologia del període neolític^[1] Neolític preceràmic Neolític ceràmic
aC 11000	Europa	Egipte	Síria Llevant	Anatòlia	Khabur	Jabal Sinjar Assíria	Tigris mitjà	Baixa Mesopotàmia	Iran (Khuzistan)	Iran	Indus/ Índia	Xina
10000			Neolític preceràmic A Gesher^[2] Mureybet (10,500 aC)									Ceràmica primerenca (18.000 aC)^[3]
9000			Jericó Tell Abu Hureyra (Agricultura)^[4]									Ceràmica primerenca (18.000 aC)^[3]
8000			Neolític preceràmic B Jericó Tell Aswad	Göbekli Tepe Çayönü Aşıklı Höyük Karahan Tepe								Neolític inicial (Ceràmica) Nanzhuangtou (8500–8000 aC)
7000		Egipte neolític Nabta Playa (7500 aC)	Neolític preceràmic B Jericó Tell Aswad	Çatalhöyük (7500–5500 aC) Hacilar (7000 ac)	Tell Sabi Abyad Bouqras	Jarmo				Ganj Dareh Chia Jani Ali Kosh	Mehrgarh I^[2]
6500	Europa neolítica Franchthi Sesklo (Agricultura)^[5]		Neolític preceràmic C ('Ain Ghazal)		Neolític ceràmic Tell Sabi Abyad Bouqras	Neolític ceràmic Jarmo			Chogha Bonut	Teppe Zagheh	Mehrgarh I^[2]	Neolític ceràmic Peiligang (7000–5000 aC)
6000	Neolític ceràmic Sesklo Dímini		Neolític ceràmic Cultura Jarmukiana (Sha'ar HaGolan)		Neolític ceràmic Tell Sabi Abyad Bouqras	Neolític ceràmic Jarmo		Neolític ceràmic Obeid 0 (Tell el-'Oueili)	Neolític ceràmic Chogha Mish	Neolític ceràmic Sang-i Chakmak	Neolític ceràmic Lahuradewa Mehrgarh II Mehrgarh III
5600	Neolític ceràmic Sesklo Dímini	Faium A	Amuq A		Halaf Halaf-Obeid	Umm Dabaghiya	Samarra (6000–4800 aC)	Neolític ceràmic Obeid 0 (Tell el-'Oueili)	Tepe Muhammad Djafar	Tepe Sialk
5200	Ceràmica de bandes (5500–4500 aC)	Faium A	Amuq B	Neolític ceràmic Hacilar Mersin 24–22		Hassuna		Obeid 1 (Eridu 19–15) Obeid 2 (Hajji Mohammed) (Eridu 14–12)	Susiana A	Yarim Tepe Hajji Firuz Tepe
4800		Neolític ceràmic Merimde (Agricultura)^[6]	Amuq C	Hacilar Mersin 22–20		Hassuna tardà Gawra 20			Tepe Sabz	Kul Tepe Jolfa
4500		Neolític ceràmic Merimde (Agricultura)^[6]	Amuq D	Gian Hasan Mersin 19–17	Obeid 3	Obeid 3 (Gawra) 19–18	Obeid 3		Khazineh] Susiana B
3800		Badariana Naqada	Amuq D	Gian Hasan Mersin 19–17	Obeid 4