Allan Ramsay
| |||
Biografia | |||
---|---|---|---|
Naixement | 13 octubre 1713 Edimburg (Escòcia) | ||
Mort | 10 agost 1784 (70 anys) Dover (Anglaterra) | ||
Causa de mort | malaltia | ||
Sepultura | Cementiri East Finchley | ||
Pintor de cambra | |||
Dades personals | |||
Nacionalitat | Escòcia | ||
Formació professional | Hans Hysing, Francesco Solimena i Francesco Fernandi[1] | ||
Activitat | |||
Camp de treball | Pintura | ||
Lloc de treball | Itàlia (1782–1784) Itàlia (1775–1777) Roma (1754–1757) Londres (1738–1784) Itàlia (1736–1738) Londres (1732–1733) Ferney-Voltaire Edimburg París Nàpols Ginebra | ||
Ocupació | pintor, dibuixant | ||
Activitat | 1729 - 1773 | ||
Membre de | |||
Art | Retratista | ||
Gènere | Retrat | ||
Moviment | Neoclassicisme | ||
Professors | Hans Hysing | ||
Alumnes | Alexander Nasmyth | ||
Influències | |||
Influències en | |||
Mecenes | Jordi III del Regne Unit, Duncan Forbes i Francis Egerton | ||
Obra | |||
Obres destacables La reina Carlota, Jordi III, Sir John Tyrell i Jean-Jacques Rousseau amb vestit armeni | |||
Família | |||
Cònjuge | Anne Bayne (1739-1743) i Margaret Lindsay Ramsay (1752-1782) | ||
Pare | Allan Ramsay | ||
Allan Ramsay (1713-1784) fou un retratista escocès, el qual treballà principalment a Londres.[3]
Biografia
[modifica]Fill del poeta Allan Ramsay (1686-1758),[3] va rebre una formació artística rudimentària a Edimburg i després va anar a Londres per a treballar amb el pintor de retrats suec Hans Hysing (1734).[4]
Va estudiar a Londres, Roma i Nàpols (ací amb Francesco Solimena), i quan l'any 1739 es va instal·lar a Londres, va aportar un aire cosmopolita a la pintura del retrat.[5] Fou el retratista més important de Londres des de l'any 1740 aproximadament fins a l'aparició de Joshua Reynolds, a mitjan dècada del 1750.[3][6]
Els seus quadres femenins posseeixen indiscutiblement una mena de gràcia francesa (La muller de l'artista: Margaret Lindsay of Evelick, Edimburg, Galeria Nacional d'Escòcia, 1754-1755) i en aquest camp continuà essent un rival seriós de Joshua Reynolds, que es va sentir molt ofès quan, l'any 1760, Ramsay va ésser nomenat Pintor Oficial de Jordi III del Regne Unit. Però, a la dècada del 1760, Ramsay de mica en mica va anar deixant de pintar per a dedicar-se a altres afers que li interessaven.[3]
L'escriptura de pamflets polítics, l'arqueologia clàssica (va tornar a visitar Roma els anys 1754-1757)[7] i l'art de conversar ocuparen la major part dels seus darrers anys.[5] Va tindre èxit en els cercles literaris (entre els seus models i amics es comptaven els filòsofs Voltaire, Denis Diderot,[2] David Hume i Jean-Jacques Rousseau)[3] i, juntament amb Adam Smith i David Hume, va fundar la Select Society a Edimburg el 1754 per a encoratjar el debat d'idees.[2] El doctor Samuel Johnson (1709-1784) va dir d'ell:
« |
|
» |
Ramsay va ésser un dels dibuixants més bons entre els artistes del segle xviii i la Galeria Nacional d'Escòcia posseeix una bona col·lecció dels seus dibuixos.[3]
Allan Ramsay i la Guerra de la Independència dels Estats Units
[modifica] El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://sempresexagera-jordi.blogspot.com/2014/05/inconvenients-de-ser-una-nacio.html Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Allan Ramsay|url=https://sempresexagera-jordi.blogspot.com/2014/05/inconvenients-de-ser-una-nacio.html}}--~~~~ |
Allan Ramsay era un comentarista polític de cert mèrit i entre les seues obres figura el pamflet A Succinct Review of the American Contest, Addressed to Those Whom it May Concern,[9] el qual fou publicat mentre estava tenint lloc la Guerra de la Independència dels Estats Units. Per a Ramsay, la guerra estava essent perduda pels britànics perquè estaven adoptant una estratègia del tot equivocada: allò que calia fer, des del seu punt de vista, era aprofitar la mobilitat de la flota britànica per a bombardejar i atacar directament la població civil dels ports claus com els de Nova York, ja que les tropes de George Washington no tenien possibilitats de defendre'ls. Això era una proposta radicalment nova en aquell moment perquè, en el context del segle xviii, hom donava completament per sobreentès que la guerra era un afer dels exèrcits, no pas de la població civil. El mateix Ramsay reconeixia que la seua proposta seria jutjada com un acte de barbàrie, però, allò que resulta més interessant de tot plegat és la seua rèplica: per a iniciar-la, fa un paral·lelisme amb la incursió a Cherbourg que va acomplir-se entre el 7 i 16 d'agost del 1758 dins el context de la Guerra dels Set Anys, quan 600 soldats britànics tenien al seu abast la ciutat sense que fessin cap acció contra els seus habitants. Per a Ramsay, allò hagués estat una injustificable barbàrie perquè la guerra havia estat declarada contra el rei francès, dels quals els habitants de la vila francesa eren súbdits. El rei de França n'ostentava la sobirania i, per tant, fóra injustificat el càstig als seus súbdits. La diferència amb el cas de les colònies americanes era clar: els americans s'havien atorgat la sobirania, per la qual cosa tots i cadascun dels seus ciutadans podien ésser considerats com a enemics i tractats com a tals. Aquesta distinció era bàsica perquè suposava el començament de la guerra moderna tal com la coneixem avui dia: és a dir, la guerra total en la qual resulta justificat el bombardeig de les poblacions civils i les deportacions massives.[10]
Jordi III del Regne Unit no seguí les propostes de Ramsay i els britànics van perdre la Guerra de la Revolució Americana, però, tot i així, després vingueren altres que sí feren cas dels seus consells.[10]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Mary Atkins (Mrs. Martin) (1761, Birmingham Museum and Art Gallery)
-
Retrat de Miss Craigie (1741, Denver Art Museum)
-
Robert Wood (National Portrait Gallery)
-
Retrat de la princesa Augusta de Saxònia-Gotha (vers el 1780, Col·lecció Reial del Regne Unit)
-
Retrat de Flora MacDonald
-
Lady Anne Campbell, Countess of Strafford (1743, Hunterian Museum and Art Gallery, Universitat de Glasgow)
-
John Fitzgerald Villiers, 1st Earl of Grandison (1743)
-
Retrat de Caroline Fox, 1st Baroness Holland (1766)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 RKD Netherlands Institute for Art History (anglès) i (neerlandès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Scottish Enlightenment Arxivat 2016-12-20 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 669.
- ↑ Encyclopædia Britannica (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 Diccionario Enciclopédico de Arte y Arquitectura Arxivat 2016-04-19 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Art UK (anglès)
- ↑ John Ingamells, 1997. A Dictionary of British and Irish Travellers in Italy, 1701-1800 (The Paul Mellon Centre for Studies in British Art). New Haven/Londres: Paul Mellon Centre BA. Pàgs. 796-798. ISBN 9780300071658. [1]
- ↑ John Rae, 1895.Life of Adam Smith. Londres: Macmillan. [2]
- ↑ Allan Ramsay. A Succinct Review of the American Contest, Addressed to Those Whom It May Concern: First Published in February, 1778, While the Bills Called Conciliatory Were Under the Consideration of the House of Commons. Gale Ecco, Sabin Americana. Estats Units, 2012. ISBN 9781275610149. [3]
- ↑ 10,0 10,1 Sempre S'Exagera: Inconvenients De Ser Una Nació (català)
Bibliografia
[modifica]- Brown, Iain Gordon, 1984. Poet and Painter: Allan Ramsay, Father and Son, 1684-1784. National Library of Scotland. ISBN 9780902220638. [4]
- Iveagh Bequest, Kenwood, 1958. Paintings and Drawings By Allan Ramsay (1713-1784). Painter-in-Ordinary to George III. Exhibition at The Iveagh Bequest, Kenwood. London County Council/The Iveagh Bequest Kenwood. [5]
- Smart, Alastair, 1992. Allan Ramsay, 1713-1784. National Galleries of Scotland. ISBN 9780903598194. [6]
- Deborah Clarke i Vanessa Remington, 2015. Scottish Artists 1750-1900: From Caledonia to the Continent. Regne Unit: Royal Collection Trust. ISBN 9781909741201. [7]
- Waterhouse, Ellis, 1978. Painting in Britain, 1530 to 1790. Penguin Books. ISBN 9780140560015. [8]
- Mungo Campbell, 2013. Allan Ramsay: Portraits of the Enlightenment. Prestel. ISBN 9783791348780. [9]
- Smart, Alastair, 1992. Allan Ramsay: Painter, Essayist and Man of the Enlightenment. New Haven: Yale University Press. ISBN 9780300056907. [10]
- Irwin, David & Francina, 1975. Scottish Painters: At Home and Abroad 1700-1900. Londres: Faber. [11]
Enllaços externs
[modifica]- Universitat de Glasgow (anglès)
- National Galleries of Scotland (anglès)
- Tate Gallery (anglès)
- The Art Renewal Center (anglès)