Almarudita

Almarudita
Fórmula química	K(□,Na)₂(Mn2+,Fe2+,Mg)₂(Be,Al)₃[Si₁₂O30]
Epònim	Universitat de Viena
Localitat tipus	pedrera Caspar, volcà Bellerberg, Ettringen, Mayen, Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CM.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CM.05
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 9,99Å; c = 14,09Å;
Grup puntual	6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal
Color	groc a taronja
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	taronja clar
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,71 g/cm³ (mesurada)
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2002-048
Any d'aprovació	1982
Símbol	Alr
Referències

L'almarudita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'osumilita. Rep el seu nom de la Universitat de Viena (Àustria), en llatí: ALma MAter RUDolphina.

Característiques

L'almarudita és un silicat de fórmula química K(□,Na)₂(Mn²⁺,Fe²⁺,Mg)₂(Be,Al)₃[Si₁₂O₃₀]. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Es troba en forma de cristalls tabulars de fins a 1,5 mil·límetres d'ample. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És l'anàleg de la milarita sense calci ni aigua. Pot distingir-se de la friedrichbeckeïta, la seva anàloga amb magnesi, i de la groguenca roedderita només mitjançant anàlisi química quantitativa.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'armenita pertany a «09.CM - Ciclosilicats, amb dobles enllaços de 6 [Si6O18]12^- (sechser-Doppelringe)» juntament amb els següents minerals: armenita, brannockita, chayesita, darapiosita, eifelita, merrihueïta, milarita, osumilita-(Mg), osumilita, poudretteïta, roedderita, sogdianita, sugilita, yagiïta, berezanskita, dusmatovita, shibkovita, trattnerita, oftedalita i faizievita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1982 a la pedrera Caspar, al volcà Bellerberg, a Ettringen (Eifel, Alemanya), l'únic indret on ha estat trobada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tridimita, sil·limanita, sanidina, quars, hematites i braunita, així com amb altres membres del subgrup dels clinopiroxens i del supergrup dels amfíbols.