Trattnerita

Trattnerita
Fórmula química	□(Fe3+,Mg,Fe2+)₂(Mg,Fe2+,Fe3+)₃(Si₁₂O30)
Epònim	Walter Trattner (en)
Localitat tipus	Stradner Kogel, Wilhelmsdorf, Bad Gleichenberg, Estíria, Àustria
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CM.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CM.05
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 10,050(1) Å; c = 14,338(2) Å;
Grup puntual	6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal
Grup espacial	p6/mcc
Color	blau
Exfoliació	paral·lela a (001) és bona, paral·lela a (100) és pobre
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,68 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,589(1) nε = 1,586(1)
Birefringència	δ = 0,003
Pleocroisme	visible
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2002-002
Any d'aprovació	2002
Símbol	Tra
Referències

La trattnerita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'osumilita. Rep el nom pel col·leccionista de minerals Walter Trattner, qui va trobar l'exemplar. Trattner és especialista en minerals de les roques volcàniques del sud-est d'Àustria.

Característiques

La trattnerita és un silicat de fórmula química □(Fe³⁺,Mg,Fe²⁺)₂(Mg,Fe²⁺,Fe³⁺)₃(Si₁₂O₃₀). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema hexagonal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la trattnerita pertany a «09.CM - Ciclosilicats, amb dobles enllaços de 6 [Si₆O₁₈]^12- (sechser-Doppelringe)» juntament amb els següents minerals: armenita, brannockita, chayesita, darapiosita, eifelita, merrihueïta, milarita, osumilita-(Mg), osumilita, poudretteïta, roedderita, sogdianita, sugilita, yagiïta, berezanskita, dusmatovita, shibkovita, almarudita, oftedalita i faizievita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Landesmuseum Joanneum, situat a Graz, Àustria.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Stradner Kogel, a la localitat de Wilhelmsdorf (Estíria, Àustria). També ha estat descrita a la pedrera Caspar, situada al volcà Bellerberg (Renània-Palatinat, Alemanya). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.