Oftedalita

Oftedalita
Fórmula química	K(ScCa)◻₂Be₃Si₁₂O₃₀
Epònim	Ivar Werner Oftedal
Localitat tipus	Pegmatita de Heftetjern, Tørdal, Drangedal, Telemark, Noruega
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CM.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CM.05
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 10,097Å; c = 13,991Å;
Grup puntual	6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal
Color	blanc grisenc
Exfoliació	pobre/indistingible - paral·lel a {001}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,614 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,554 a 1,558 nε = 1,551 a 1,555
Birefringència	δ = 0,003
Pleocroisme	no pleocroica
Fluorescència	no observada
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2003-045a
Símbol	Oft
Referències

L'oftedalita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor d'Ivar Werner Oftedal (1894-1976), professor de mineralogia a l'Institut de Geologia de la Universitat d'Oslo, qui va contribuir extensament a la geoquímica de l'escandi i va escriure els primers papers sobre la mineralogia de les pegmatites de Tørdal (Noruega).

Característiques

L'oftedalita és un silicat aprovat com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004, i publicat dos anys després, amb fórmula química KSc₂◻₂Be₃Si₁₂O₃₀. Aquesta fórmula va ser fedefinida l'any 2024, passant a ser: K(ScCa)◻₂Be₃Si₁₂O₃₀. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Es troba en forma de cristalls prismàtics curts de fins a 100 μm de diàmetre, o bé com a producte de reposició juntament amb altres minerals d'escandi. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'oftedalita pertany a «09.CM - Ciclosilicats, amb dobles enllaços de 6 [Si₆O₁₈]^12- (sechser-Doppelringe)» juntament amb els següents minerals: armenita, brannockita, chayesita, darapiosita, eifelita, merrihueïta, milarita, osumilita-(Mg), osumilita, poudretteïta, roedderita, sogdianita, sugilita, yagiïta, berezanskita, dusmatovita, shibkovita, almarudita, trattnerita i faizievita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pegmatita de Heftetjern, a la localitat de Tørdal, a Drangedal (Telemark, Noruega). Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.