Alonso Carrillo de Albornoz
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Mort | 14 juny 1514  Àvila (Espanya) | ||
| Sepultura | Sepulcre d'Alonso Carrillo de Albornoz | ||
| President Reial Audiència i Cancelleria de Granada | |||
| 1505 – | |||
 Bisbe d'Àvila | |||
| 27 juny 1496 – 14 juny 1514 ← Francisco Sánchez de la Fuente – Francisco Ruiz → Diòcesi: bisbat d'Àvila | |||
| President Cancelleria de Ciudad Real | |||
| 1494 – 1505 | |||
| Bisbe de Catània | |||
| 8 novembre 1486 – 27 juny 1496 ← Bernat Margarit – Juan Daza → Diòcesi: bisbat de Catània | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | prevere catòlic de ritu romà | ||
 | |||
Alonso Carrillo de Albornoz (?,? - ?, 14 de juny de 1514) va ser un religiós castellà, bisbe de Catània (1486-1496) i bisbe d'Àvila (1496-1514).
Fill sisè de Gómez Carrillo de Albornoz, conseller de Joan II i d'Enric IV, i de Teresa de Toledo, germana del primer duc d'Alba.[1] Era nebot del cardenal Gil de Albornoz. Va ser canonge de la catedral de Toledo i bisbe de Catània, a Sicília,[2] nomenat el 8 de novembre de 1486.[3] Mentre encara estava en l'exercici del seu càrrec va tornar a Castella en qualitat de visitador i reformador dels monestirs castellans de l'Orde de Sant Benet, missió encomanada pel papa Innocenci VIII, a instàncies dels Reis Catòlics, per tal d'encarregar-se de la reforma eclesiàstica, que el durà en primer lloc a Galícia el 1489.[4][5][6] Durant aquest període també es feren inspeccions a universitats, de les quals hi havia denúncies dels corregidors reials sobre la mala praxis i la conducta indigna dels frares.[7] Poc després va ser nomenat bisbe d'Àvila, el 27 de juny de 1496.[3] També va ser president de Cancelleria de Ciudad Real,[8] i després de la Cancelleria de Granada, creada pocs anys abans, el 1505.[9] Va exercir patronatge a la catedral de Toledo, a la qual dotà de dues capellanies, en una de les quals fou enterrat, amb el beneplàcit del cardenal Cisneros,[5] a la seva mort, el 14 de juny de 1514.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Salazar y Castro, Luis de. Historia Genealógica de la Casa de Lara (en castellà). vol. III. Madrid: Imprenta Real, 1697, p. 390.
- ↑ 2,0 2,1 González Dávila, 1647, p. 287-288.
- ↑ 3,0 3,1 Cheney, David M. «Fitxa d'Alonso Carrillo de Albornoz» (en anglès). Catholic Hierarchy, 1996-2015.
- ↑ Rosell, 1787, p. 215.
- ↑ 5,0 5,1 García Oro, p. 81.
- ↑ Ríos Rodríguez, 2000, p. 326.
- ↑ Suárez Fernández, 1990, p. 181.
- ↑ Salazar, 1697, p. 390.
- ↑ Escudero, 2011, p. 285.
Bibliografia
[modifica]- Escudero, José Antonio. Los hombres de la monarquía universal (en castellà). Madrid: Real Academia de la Historia, 2011.
- García Oro, José. La Iglesia de Toledo en tiempo del Cardenal Cisneros (1495-1517) (en castellà). Toledo: Estudio Teológico de San Ildefonso, 1992.
- González Dávila, Gil. Teatro ecclesiastico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los reynos de las dos Castillas (en castellà). Tom II. Madrid: Imprenta de Pedro de Horna y Villanueva, 1647.
- Ríos Rodríguez, María «La preparación de la reforma en Galicia. Alonso Carrillo de Albornoz y la diócesis auriense en 1489» (en castellà). Espacio, Tiempo y Forma, Serie III, H. Medieval, núm. 13, 2000, pàg. 325-339.
- Rosell, Basilio Tomás. El monacato ó tardes monásticas (en castellà). València: Imprenta de Salvador Faustí, 1787.
- Salazar, Luis de. Historia genealógica de la casa de Lara (en castellà). Tom III. Madrid: Imprenta Real: por Mateo de Llanos y Guzmán, 1697.
- Suárez Fernández, Luis. La expansión de la fe (en castellà). Madrid: Ediciones Rialp, 1990 [Consulta: 5 juliol 2020].
| Precedit per: Bernat Margarit |
Bisbe de Catània 1486-1496 |
Succeït per: Juan Daza |
| Precedit per: Francisco Sánchez de la Fuente |
Bisbe d'Àvila 1496-1514 |
Succeït per: Francisco Ruiz
|