Alps occidentals
Tipus | serralada | |||
---|---|---|---|---|
| ||||
Serralada | Alps | |||
Limita amb | Alps orientals Apenins Roine Serralada del Jura Plana padana mar Lígur | |||
Característiques | ||||
Altitud | 4.810 m | |||
Dimensió | 384 () × 300 () km | |||
Punt més alt | Mont Blanc (4.810 m ) | |||
Travessa | França, Itàlia, Suïssa i Mònaco | |||
Superfície | 74.952 km² | |||
Els Alps occidentals és una serralada, una porció del sistema muntanyós dels Alps, que a conseqüència de les diverses classificacions del sistema alpí, ha tingut significats diversos. Segons classificació actual els Alps occidentals inclouen part sud-est de França, és a dir, Savoia, la totalitat de Mònaco, la part nord-oest d'Itàlia i la part sud-oest de Suïssa, (Valais). Al sud-est el rang està limitat per la Vall del Po. A l'oest, la vall del riu Rhône la separa del Massís Central. La part més septentrional dels Alps occidentals -en el sentit ampli del terme- està formada pel serralada dels Prealps helvètics.
Els cims i els passos de muntanya són més alts en comparació amb els Alps orientals, mentre que el mateix rang no és tan ampli i més arquejat.
Divisió actual: SOIUSA
[modifica]La Subdivisió Orogràfica Internacional Unificada del Sistema Alpí (SOIUSA),[1] presentada l'any 2005, ha superat la partició que el 1926 es feia en tres parts. Aquesta subdivisió preveu la divisió dels Alps en dos: Alps occidentals i Alps orientals, separats per la línia Rin - Pas del Spluga - Llac de Como - Llac de Lecco.
Els Alps occidentals es subdivideixen a la vegada en dos grans sectors: Alps del sud-oest i Alps del nord-oest:
Alps del sud-oest
[modifica]Els Alps del sud-oest estan dividits en sis seccions, 23 subseccions i 46 supergrups:
- 1. Alps Lígurs (Punta Marguareis, 2.661 m)
- 3. Alps i Prealps de la Provença (Tête de l'Estrop, 2.961 m)
- 4. Alps Cozie (Monviso, 3.841 m)
- 5. Alps del Delfinat (Barre des Écrins, 4.102 m)
- 6. Prealps del Delfinat (Grande Tête de l'Obiou, 2.790 m)
Alps del nord-oest
[modifica]Els Alps del nord-oest estan dividits en vuit seccions, 32 subseccions i 89 supergrups:
- 7. Alps de Graies (Mont Blanc, 4.810 m)
- 8. Prealps de la Savoia (Haute Cime des Dents du Midi, 3.257 m)
- 9. Alps Penins (Monte Rosa, 4.634 m)
- 10. Alps Lepontins (Monte Leone, 3.552 m)
- 11. Prealps de Lugano (Pizzo de Gino, 2.245 m)
- 12. Alps Bernesos (Finsteraarhorn, 4.274 m)
- 13. Alps de Glaris (Tödi, 3.620 m)
- 14. Prealps helvètics (Schilthorn, 2.970 m)
Concepte tradicional
[modifica]L'any 1926, després del IX Congrés Geogràfic Italià de 1924, es va adoptar la Partició dels Alps, que preveia la subdivisió dels sistema alpí en tres grans parts: els Alps occidentals, els Alps centrals i els Alps orientals. En aquesta partició tradicional, els Alps occidentals anaven des del golf de Gènova fins al pas del Simplon o, més exactament, entre el Coll di Cadibona i el Coll Ferret. El cim més elevat és el Mont Blanc (4.810 m).
Segons la divisió acordada, els Alps occidentals es dividien en:[nota 1]
- Alps Marítims (1)
- Alps Lígurs (1.a)
- Alps del Varo (1.b)
- Alps Cozie (2)
- Alps del Monviso (2.a)
- Alps de Montginebre (2.b)
- Alps del Mont Cenis (2.c)
- Alps de Graies (3)
- Massís del Gran Paradiso (3.a)
- Alps de la Tarantasia (3.b)
- Massís del Mont Blanc (3.c)
- Alps de Provença (4)
- Massís de l'Asse (4.a)
- Massís del Bleone (4.b)
- Alps del Delfinat (5)
- Massís del Champsaur (5.a)
- Massís del Pelvoux (5.b)
- Alps de Moriana (5.c)
- Prealps de Provença (6)
- Chaînes des Plans (6.a)
- Muntanya de Sainte Victoire (6.b)
- Massís de la Sainte Baume (6.c)
- Muntanyes de Maures i Esterel (6.d)
- Prealps del Delfinat (7)
- Muntanya del Luberon (7.a)
- Muntanya de Valclusa (7.b)
- Massís del Dévoluy (7.c)
- Vercors (7.d)
- Prealps de la Savoia (8)
- Prealps de Chablais (8.a)
- Cadena de Reposoir (8.b)
- Baujes (8.c)
- Massís de la Grande Chartreuse (8.d)
Notes
[modifica]- ↑ Entre parèntesis apareix el número progressiu de les seccions de u a vuit, i el número progressiu dels grups a l'interior de les seccions.
Referències
[modifica]- ↑ Marazzi, Sergio. Priuli & Verlucca. Atlante Orografico delle Alpi. SOIUSA (en italià), 2005.