Anarhichas minor
Exemplar capturat a Grenlàndia | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Anarhichadidae |
Gènere | Anarhichas |
Espècie | Anarhichas minor Eggert Ólafsson, 1772 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Anarhichas minor és una espècie de peix de la família dels anaricàdids i de l'ordre dels perciformes.[5]
Descripció
[modifica]- Fa 180 cm de llargària màxima[6] (encara que la seua mida normal és de 120)[7] i 27,9 kg de pes.[8][9]
- Cos allargat i de color groguenc o de marró grisenc a marró fosc amb nombroses taques marrons fosques al cap, el dors, els flancs superiors i l'aleta dorsal. Els juvenils presenten franges negres i amples de fins a 10 cm.
- Cap gros i amb el musell rom.
- Dents maxil·lars molt fortes: semblants a canines al davant i còniques i arrodonides al darrere.
- Aleta caudal amb 20-23 radis.
- Aleta anal allargada.
- 1 única aleta dorsal, la qual s'estén des del cap fins a la cua.[10][11][12]
Reproducció
[modifica]Les femelles assoleixen la maduresa sexual abans que els mascles, tot i que hi ha diferències entre poblacions: n'hi ha que ho fan quan arriban a fer 48-62 cm de llargària, mentre que d'altres s'han d'esperar a fer entre 75 i 80. Els ous, fins a 50.000, són dipositats en masses esfèriques d'aproximadament 6 mm de diàmetre en el fons del mar entre l'abril i el desembre, principalment entre el juny i l'agost. Les larves són pelàgiques al juny (quan fan 2,4 cm de longitud) i esdevenen bentòniques quan assoleixen 4-7 cm de llargada.[10][13]
Alimentació
[modifica]Menja principalment equinoderms i, també, crustacis, mol·luscs, peixos[7] i cucs.[14][15][12]
Depredadors
[modifica]Els bacallans i el tauró de Grenlàndia (Somniosus microcephalus) en són depredadors.[13]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix marí, demersal[14] (entre 25 i 600 m de fondària,[16] normalment entre 100 i 400)),[7] oceanòdrom[17] i de clima temperat (81°N-42°N, 71°W-59°E), el qual viu a les aigües costaneres sobre fons tous (sovint amb roques) del sud de l'Àrtic, de l'Atlàntic nord-occidental (des de l'oest de Grenlàndia,[18][19][20][21] el Quebec,[22][23] l'estret de Davis, l'illa de Baffin i Nova Escòcia -el Canadà-[24] fins a Massachusetts, el golf de Maine[25] i, potser també, Nova Jersey -els Estats Units-)[6] i l'Atlàntic nord-oriental (des del mar de Barentz[26] i Spitsbergen fins a Bergen -Noruega-, les illes Fèroe, Islàndia[27] i les costes sud-orientals de Grenlàndia).[4][28][29]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans,[28] la seua longevitat és de 21 anys,[13] es comercialitza en forma de filets frescos o congelats i la seua pell és emprada per a fer cuir.[16]
Referències
[modifica]- ↑ Bonnaterre, J. P., 1788. Tableau encyclopédique et methodique des trois règnes de la nature... Ichthyologie. Panckoucke, París. i-lvi + 1-215, Pls. A-B + 1-100.
- ↑ Zuiew, B., 1784. Anarrichas pantherinus. Neues St-Petersburgisches Journal: vom Jahre... St. Petersburg (Schnoor) 1781-1786. V. 1 (for 1781): 271-277, Pl. 6.
- ↑ Gill, T. N., 1861. Catalogue of the fishes of the eastern coast of North America, from Greenland to Georgia. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia. V. 13 (Suppl.): 1-63.
- ↑ 4,0 4,1 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Barsukov, V. V., 1986. Anarhichadidae. P. 1113-1116. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 3. UNESCO, París.
- ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
- ↑ IGFA, 1991. World record game fishes. International Game Fish Association, Florida, els Estats Units.
- ↑ 10,0 10,1 Marine Species Identification Portal Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ The Marine Flora & Fauna of Norway (anglès)
- ↑ 12,0 12,1 FAO, 2012 (anglès)
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Canada's Polar Life Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 14,0 14,1 Coad, B.W. i J.D. Reist, 2004. Annotated list of the arctic marine fishes of Canada. Can. MS Rep. Fish Aquat. Sci. 2674:iv:+112 p.
- ↑ Baranenkova, A. S.; Barsukov, V. V.; Ponomarenlco, L. J.; Syssoeva, T. K.; Khokhlina, N. S., 1960. Morphological pecularities, distribution and feeding of the young of Anarrhichas lupus (L.), A. minor Olafsen, Anarrhichas latifrons Steenstrup et Hallgrimsson. Zool. Zh., 39 (8) :1186-1200, 3 fig. (en rus).
- ↑ 16,0 16,1 Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ Møller, P. R., J. G. Nielsen i S. W. Knudsen, J. Y. Poulsen, K. Sünksen i O. A. Jørgensen, 2010. A checklist of the fish fauna of Greenland waters. Zootaxa. Núm. 2378: 1-845.
- ↑ Schultz-Lorentzen, X., 1927. Dictionary of the West Greenland Eskimo language. Medd. Om Grønland 69:1-303.
- ↑ Muus, B., F. Salomonsen i C. Vibe, 1990. Grønlands fauna (Fisk, Fugle, Pattedyr). Gyldendalske Boghandel, Nordisk Forlag A/S København, 464 p. (en danès).
- ↑ Munk, P., 2002. Larval sand lance (Ammodytes sp.) in the diet of small juvenile wolffish (Anarhichas spp.): predatory interactions in frontal water masses off western Greenland. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 59:1759-1767.
- ↑ NatureServe[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ Aquin, P., 1999. Évaluation de la situation des groupes taxonomiques des poissons du Québec. Ministère de l'Environnement et de la Faune. 9 pàgines.
- ↑ Story, G. M., W. J. Kirwin i J. D. A. Widdowson, 1990. Dictionary of Newfoundland English. Segona edició. University of Toronto Press, Toronto. 770 p.
- ↑ Rountree, Rodney A. / Collette, Bruce B. i Grace Klein-MacPhee, eds., 2002. Wolffishes: Family Anarhichadidae. Bigelow and Schroeder's Fishes of the Gulf of Maine. Tercera edició. 485-496.
- ↑ Dolgov, A. V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
- ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
- ↑ 28,0 28,1 FishBase (anglès)
- ↑ GBIF (anglès)