Angelo Scola
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Angelo Scola (Malgrate, Llombardia, Itàlia, 7 de novembre de 1941) és un bisbe i cardenal italià.
Biografia
[modifica]Feu els estudis primaris i secundaris a Lecco. El 1959 ingressà a la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà, on el 1964 es llicencià en lletres. S'hi distingí com a membre d'Acció Catòlica i president de la branca milanesa del sindicat estudiantil FUCI (Federació d'Universitaris Catòlics Italians). El 1967 s'hi doctorà en filosofia i, tot seguit, començà els estudis eclesiàstics al seminari de Saronno, per passar més tard al de Venegono. El 18 de juliol de 1970 fou ordenat sacerdot a Teramo. Prosseguí els estudis a Múnic, a París i a Friburg (Suïssa). En la universitat d'aquesta darrera ciutat es doctorà en teologia el 1979; i, tot seguit, hi esdevingué investigador de filosofia política i, més tard, professor ajudant de teologia moral fonamental. El 1982 passà a Roma, on el nomenaren professor d'antropologia teològica i més tard, de cristologia contemporània de la Pontificia Università Lateranense.
Mentrestant, havia esdevingut un estret col·laborador del moviment Comunione e Liberazione, de la revista del qual, Communio, fou membre del comitè executiu. Establí estrets contactes amb els teòlegs progressistes Henri de Lubac i Hans Urs von Balthasar. També fou director de l'Istituto di Studi per la Transizione (ISTRA) de Milà, vinculat a aquell moviment. Del 1986 al 1991 fou consultor de la Congregació per la Doctrina de la Fe, consultor i després membre del Consell Pontifici per als Operadors Sanitaris i membre de la Congregació per al Clergat.
El 21 de setembre de 1991 fou consagrat bisbe de Grosseto, càrrec del qual dimití el 1995, quan fou elegit rector magnífic de la Pontificia Università Lateranense i president de l'Institut Joan Pau II d'Estudis sobre el Matrimoni i la Família. Aquells anys publicà nombrosos llibres i treballs sobre pastoral sanitària, antropologia teològica i qüestions matrimonials.
El 5 de gener de 2002, el papa Joan Pau II el nomenà patriarca de Venècia i l'any següent el creà cardenal del títol de Ss. XII Apostoli. En aquesta condició participà en el conclave del 2005, que elegí papa Benet XVI, el qual el 27 de juny de 2011 el nomenà arquebisbe de Milà.
| Precedit per: Adelmo Tacconi |
 Bisbe de Grosseto 20 de juliol de 1991 – 14 de setembre de 1995 |
Succeït per: Giacomo Babini |
| Precedit per: Umberto Betti |
 Rector de la Universitat Pontifícia Lateranense 24 de juliol de 1995 – 5 de gener de 2002 |
Succeït per: Salvatore Fisichella |
| Precedit per: Carlo Caffarra |
_(2).svg){kind=small} President de l'Institut Pontifici Joan Pau II per l'estudi del matrimoni i la família 24 de juliol de 1995 – 5 de gener de 2002 |
Succeït per: Salvatore Fisichella |
| Precedit per: Marco Cé |
.svg){kind=small} Patriarca de Venècia 5 de gener de 2002 – 28 de juny de 2011 |
Succeït per: Francesco Moraglia |
| Precedit per: Giovanni Battista Re |
 Cardenal-Prevere dels Sants XII Apòstols 28 de setembre de 2003 |
Succeït per: al càrrec |
| Precedit per: Dionigi Tettamanzi |
 Arquebisbe de Milà 28 de juny de 2011 |
Succeït per: al càrrec |
- Persones vives
- Arquebisbes de Milà
- Patriarques de Venècia
- Cardenals creats per Joan Pau II
- Membres de la congregació de la doctrina de la Fe
- Membres del Consell Pontifici per a la Nova Evangelització
- Persones de la província de Lecco
- Alumnes de la Universitat de Friburg
- Alumnes de la Universitat Catòlica del Sagrat Cor
- Cardenals llombards