Anna Barbara Reinhart
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 juliol 1730  Winterthur (Suïssa) | ||
| Mort | 5 gener 1796 (65 anys) Winterthur (Suïssa) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtica | ||
.jpg)
Anna Barbara Reinhart (Winterthur, 12 de juliol de 1730 - Winterthur, 5 de gener de 1796), va ser un matemàtica suïssa. Va ser considerada una matemàtica internacionalment respectada de la seva època.
Biografia
[modifica]Anna Barbara Reinhart era la filla del regidor Salomon Reinhart (1693-1761) i d'Anna Steiner.
La seva infància es va enfosquir per un accident que va tenir mentre muntava a cavall, que la va limitar al llit durant períodes molt llargs. El seu metge, però, va notar la seva aptitud per a les matemàtiques i va començar a ensenyar-li. A partir d'aquell moment, va estudiar matemàtiques amb els llibres de Leonhard Euler, Gabriel Cramer, Pieter van Musschenbroek i Jérôme Lalande.
Reinhart va mantenir correspondència amb diversos matemàtics de l'època, com Christoph Jezler, i també els va rebre com a convidats. Va ser professora de matemàtiques i instructora d'Ulrich Hegner i Heinrich Bosshard von Rümikon entre d'altres. Es diu que va editar els treballs de diversos dels seus contemporanis i va escriure un manuscrit comentant sobre la Philosophiae Naturalis Principia Mathematica d'Isaac Newton, que no obstant això s'ha perdut.
Diversos contemporanis van lloar a Reinhart en el seu treball, com Daniel Bernoulli que la va lloar per ampliar i millorar la corba de persecució[1] tal com va argumentar Pierre Louis Maupertuis.[2]
Reinhart va morir a l'edat de 66 anys per la gota i a conseqüència de l'accident en la seva infància, del qual mai es va recuperar completament.
El 2003, un carrer va rebre el nom d'ella a la seva ciutat natal, Winterthur.
Referències
[modifica]- ↑ El problema original (plantejat i resolt per Pierre Bouguer) buscava la forma de la corba d'una nau B respecte d'un altre vaixell que es mou en línia recta. L'arc de B sempre apunta a A. Al principi, les seves velocitats són perpendiculars entre si. Les velocitats són constants i tenen una relació constant entre si. Maupertuis va estendre el problema a altres corbes amb línies perpendiculars a A.
- ↑ Kurze biographische Notiz auf einer Seite über Mathematikerinnen des 18. Jahrhunderts, Universität Hamburg Arxivat 2011-02-05 a Wayback Machine.. Auch Margaret Alic: Hypatias Töchter. Unionsverlag, Zürich 1987, Fussnote 202, S. 229; H. J. Mozans: Woman in Science. New York 1913, S. 154.
Bibliografa
[modifica]- Rudolf Wolf: ETH-Bibliothek Zürich / Biographien zur Kulturgeschichte... [358.] En: Biographien zur Kulturgeschichte der Schweiz. Abgerufen am 4. Juni 2017 (alemany).