Cara a cara

Cara a cara
Ansikte mot ansikte
Fitxa
Direcció	Ingmar Bergman
Protagonistes	Liv Ullmann; Erland Josephson; Gunnar Björnstrand; Gösta Ekman Sr.; Birger Malmsten; Lena Olin; Donya Feuer; Aino Taube; Gösta Ekman Jr.; Marianne Aminoff; Kari Sylwan; Daniel Bergman
Producció	Lars-Owe Carlberg i Ingmar Bergman
Guió	Ingmar Bergman
Música	Wolfgang Amadeus Mozart
Fotografia	Sven Nykvist
Productora	Dino De Laurentiis Corporation
Distribuïdor	Paramount Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Suècia
Estrena	1976
Durada	114 min
Idioma original	suec
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Gènere	cinema de terror i drama
Tema	psicoanàlisi, repressió, passar comptes amb el passat, trastorn mental i relacions familiars
Lloc de la narració	Suècia
Època d'ambientació	dècada del 1970
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu (1977); Oscar a la millor direcció (1977) ;

Cara a cara^[1] (títol original en suec: Ansikte mot ansikte) és una pel·lícula sueca dirigida per Ingmar Bergman, Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1976. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Jenny és psicòloga, casada amb un talentós col·lega, i mare d'una adolescent. El marit està en un congrés a Chicago, i la filla en un campament d'equitació. Ella va a viure a casa dels seus avis, al vell pis que tenen a la ciutat, i allí espera poder treballar en pau.

La primera nit a casa dels avis la desperta una dona desconeguda que va prenent forma a l'habitació i intenta dir-li alguna cosa. L'endemà Jenny parla amb el seu col·lega, el doctor Wankel, sobre Maria, un cas de la seva clínica psiquiàtrica. Jenny té un violent enfrontament amb Maria i després va a una festa a casa de la dona del doctor Wankel. Allí es troba amb un altre metge, Tomas Jacobi, parent del seu pacient Maria. Sopen junts i després van a casa de Tomas. Al matí la desperta el telèfon i la criden al seu xalet buit.

Allà troba María i dos homes. Un d'ells intenta violar a Jenny. Atordida, truca a Tomas Jacobi. Es troba en un concert la mateixa nit. Tornen al xalet de Tomas. Aquest li dona uns somnífers a Jenny i, quan s'han anat al llit, ella li explica a Tomas l'intent de violació, i es posa a riure. El riure es transforma en sanglots convulsius. Tomas la porta a casa.

Quan la desperta la seva àvia, s'adona que ha dormit més de vint-i-quatre hores. És dissabte al matí i els avis van a passar el cap de setmana a casa d'uns amics. Jenny s'adorm de nou i la desperten les campanes el diumenge al matí. Telefona a Tomas i, quan ha penjat, la dona desconeguda està de nou a l'habitació. Espantada, Jenny dicta una carta al seu marit en el magnetòfon. Després pren totes les pastilles de dormir que té.

Jenny torna a la vida 43 hores més tard, en una unitat de vigilància intensiva. Té lloc enmig d'una tempesta de crits i convulsions. Quan torna a enfonsar-se en la seva letargia, es mou en somnis. La desperta la presència de Tomàs al seu costat. Somia amb els seus pares morts. Quan torna a despertar-se està amb ella el seu marit Erik que va arribar directament de l'aeroport. Parlen cansats per emocions i tristesa. Jenny torna a enfonsar-se en els seus somnis.

Jenny li parla a Tomàs de la seva infantesa. Torna a perdre el coneixement i entra en nous somnis. Va al seu enterrament. Tomas s'acomiada. Jenny rep la visita de la seva filla Anna. Li explica a la filla que ha intentat suïcidar-se. Parlen sense el més mínim contacte.

El mateix dia, Jenny torna al pis dels avis. Veu la solidaritat i companyerisme dels avis i els seus lents moviments camí del punt final de la vida. Durant un passeig torna a trobar-se amb la dona desconeguda. L'ajuda a creuar el carrer.^[2]

Repartiment

Liv Ullmann: doctora Jenny Isaksson
Erland Josephson: doctor Tomas Jacobi
Gunnar Björnstrand: l'avi
Aino Taube: l'àvia
Tore Segelcke: la senyora

Premis i nominacions^{[cal citació]}

Premis

1977. Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera

Nominacions

1977. Oscar al millor director per Ingmar Bergman
1977. Oscar a la millor actriu per Liv Ullmann
1977. Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Liv Ullmann
1977. BAFTA a la millor actriu per Liv Ullmann

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 esadir.cat. . esadir.cat.
↑ «Ansikte mot ansikte». The New York Times.

[català-1] 1,0 ^1,1 esadir.cat. . esadir.cat.

[2] «Ansikte mot ansikte». The New York Times.

[1]

[2]

Filmografia d’Ingmar Bergman
dècada del 1940	Kris (1946) • Det regnar på vår kärlek (1946) • Skepp till India land (1947) • Musik i mörker (1948) • Hamnstad (1948) • Fängelse (1949) • Törst (1949)
dècada del 1950	Till glädje (1950) • Sånt händer inte här (1950) • Sommarlek (1951) • Kvinnors väntan (1952) • L'estiu amb Monika (1953) • Gycklarnas Afton (1953) • En lektion i kärlek (1954) • Kvinnodröm (1955) • Somriures d'una nit d'estiu (1955) • El setè segell (1957) • Maduixes silvestres (1957) • Nära livet (1958) • Ansiktet (1958)
dècada del 1960	La font de la donzella (1960) • Djävulens öga (1960) • Säsom i en spegel (1961) • Els combregants (1962) • Tystnaden (1963) • För att inte tala om alla dessa kvinnor (1964) • Persona (1966) • Vargtimmen (1968) • Skammen (1968) • Riten (1969) • Passió (1969)
dècada del 1970	Faro Document (1970) • Beröringen (1971) • Crits i murmuris (1972) • Secrets d'un matrimoni (1973) • Trollflöjten (1975) • Cara a cara (1976) • Das Schlangenei (1977) • Sonata de tardor (1978) • Faro Document 1979 (1979)
dècada del 1980	De la vida dels titelles (1980) • Fanny i Alexander (1982) • Karins ansikte (1984) •
dècada del 2000	Saraband (2003)
Telefilms	Herr Sleeman kommer (1957) • Venetianskan (1958) • Rabies (1958) Storm Weather (1960) • A Dream Play (1963) • Don Juan (1965) • Misantropen (1974) • De fördömda kvinnornas dans (1976) • Hustruskolan (1983) • Efter repetitionen (1984) • De två saliga (1986) • Markisinnan de Sade (1992) • Backanterna (1993) • The Last Gasp (1995) • Sista Skriket (1995) • En presència d'un clown (1997) • Bildmakarna (2000)

Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa
Foreign Film – Foreign Language 1949–1972	El lladre de bicicletes (1949) La Geneviève / La mujer de las camelias / Weg ohne Umkehr / Nijūshi no hitomi (1954) Kinder, Mütter und ein General / Curvas peligrosas / Kodomo no me / La paraula / Stella (1955) Vor Sonnenuntergang / To koritsi me ta mavra / Taiyo to bara / Guerra i pau / Valkoinen peura (1956) Bekenntnisse des Hochstaplers Felix Krull / Tizoc: Amor indio / Kiiroi karasu (1957) L'Eau vive / Cesta duga godinu dana / Das Mädchen Rosemarie (1958) Wir Wunderkinder / Orfeu negre / Die Brücke / Kagi /Maduixes silvestres (1959) La veritat / La font de la donzella (1960) La ciociara (1961) Divorci a la italiana (1962) Mélodie en sous-sol (1963) Matrimonio all’italiana (1964) Giulietta dels esperits (1965) Un homme et une femme (1966) Vivre pour vivre (1967) Guerra i pau (1968) Z (1969) El passatger de la pluja (1970) HaShoter Azoulay (1971) Utvandrarna / Nybyggarna (1972)
Foreign Film 1973–1985	Der Fußgänger (1973) Secrets d'un matrimoni (1974) Lies My Father Told Me (1975) Cara a cara (1976) Una jornada particular (1977) Sonata de tardor (1978) Casa de boges (1979) Tess (1980) Carros de foc (1981) Gandhi (1982) Fanny i Alexander (1983) Passatge a l'Índia (1984) La historia oficial (1985)
Foreign Language Film 1986–present	L'assalt (1986) La meva vida de gos (1987) Pelle, el conqueridor (1988) Cinema Paradiso (1989) Cyrano de Bergerac (1990) Europa Europa (1991) Indoxina (1992) Adéu a la meva concubina (1993) Farinelli, Il Castrato (1994) Els miserables (1995) Kolja (1996) Ma vie en rose (1997) Central do Brasil (1998) Todo sobre mi madre (1999) Tigre i drac (2000) Ničija zemlja (2001) Hable con ella (2002) Osama (2003) Mar adentro (2004) Paradise Now (2005) Cartes des d'Iwo Jima (2006) L'escafandre i la papallona (2007) Vals Im Bashir (2008) Das weiße Band (2009) En un món millor (2010) Nader i Simin, una separació (2011) Amor (2012) La grande bellezza (2013) Leviatan (2014) Saul fia (2015) Elle (2016) A l'ombra (2017) Roma (2018) Paràsits (2019) Minari: Història de la meva família (2020) Drive My Car (2021) Argentina, 1985 (2022) Anatomia d'una caiguda (2023)