Antoni Oriol i Buxó
| ||
| Biografia | ||
|---|---|---|
| Naixement | 20 setembre 1833  Reus (Baix Camp) | |
| Mort | 1r gener 1892 (58 anys) Barcelona | |
| Activitat | ||
| Ocupació | orfebre, argenter | |
Antoni Oriol i Buxó (Reus, 20 de setembre de 1833 - Barcelona, 1 de gener de 1892)[1][2]va ser un orfebre i argenter català, fundador de l'empresa A. Oriol.
Fill de Pau Oriol Carbonell d'ofici veler i d' Anna Boixó Freixa nascuts a Reus. Aprenent de diversos argenters reusencs, es traslladà a Barcelona, on el 1850 va obrir un taller al Born, que amplià el 1854, i aviat es va fer conegut per la qualitat de les seves peces d'orfebreria, predilectes de l'alta societat barcelonina. Realitzà algunes peces per a Isabel II, entre altres una diadema i un collar de brillants, classificats com a obres de difícil superació. Realitzà també un gran nombre d'objectes religiosos: custòdies, calzes, copons i altres peces. El taller va ser continuat pel seu fill Antoni Oriol Ballvè (Barcelona 1867-1940) i després pels seus descendents.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Baptismes (1831-1836). Pàg.211. Imatge 434». A.H.A.T. Reus. Parròquia de Sant Pere, apòstol, 21-09-1833. [Consulta: 22 desembre 2021].
- ↑ Registre de defuncions. Any 1892. Registre núm.20. Jutjat "Lonja".
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 497.
Enllaços externs
[modifica]- «Antoni Oriol i Buxó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Oriol orfebre Arxivat 2013-06-24 a Wayback Machine.