Vés al contingut

Antonio Candido

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio Candido

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juliol 1918 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 2017 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
São Paulo (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthèrnia hiatal Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de São Paulo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, crític literari, sociòleg, poeta, escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de São Paulo Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJacob Guinsburg, Ligia Chiappini Moraes Leite (en) Tradueix i Norma Seltzer Goldstein (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGilda de Melo e Sousa Modifica el valor a Wikidata
FillsMarina de Mello e Souza Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antônio Cândido de Mello e Souza, conegut i grafiat com Antonio Candido (Rio de Janeiro, 24 de juliol de 1918 - São Paulo, 12 de maig de 2017), va ser un sociòleg, crític literari i professor universitari brasiler.

Carrera professional

[modifica]

Estudiós de la literatura brasilera i estrangera, és autor d'una obra crítica extensa, respectada en les principals universitats del Brasil. A l'activitat de crític literari s'hi va sumar l'acadèmica, com a professor de la Facultat de Filosofia, Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de São Paulo (USP), on, entre altres fets, va introduir, el 1962, els estudis de literatura comparada.[1] Va ser professor emèrit de la USP i de la Universitat Estatal Paulista (UNESP), i va ser doctor honoris causa de la Universitat Estatal de Campinas (Unicamp) i de la Universitat de la República de l'Uruguai.[2][3]

És considerat un dels grans exponents de la crítica literària brasilera pel fet que les seves obres s'han convertit en base essencial pel debat de la formació literària nacional, associada a una construcció sociològica i a l'humanisme.[4] De mètode dialèctic, comparatista i sociològic, va anticipar la interdisciplinarietat per entendre la literatura com una expressió de la cultura brasilera. Com militant polític, va ser un dels diversos precursors del socialisme democràtic en el Brasil.[5][6]

Va crear el Suplemento Literário, un suplement de crítica del diari O Estado de S. Paulo, que es va publicar entre 1956 i 1966, amb la col·laboració de Paulo Emílio Salles Gomes, Wilson Martins, el propi Antonio Candido i altres. És vist com el marc inaugural del pensament crític brasiler.[4] La seva obra més influent, Formação da Literatura Brasileira, va ser llançada el 1959.[7] Va estrènyer relacions i amistats amb almenys dues de les grans generacions d'importants escriptors brasilers, com Oswald de Andrade, Guimarães Rosa o Graciliano Ramos.[8]

Entre els diversos premis obtinguts pel seu treball, va rebre el Premi Jabuti el 1965 i novament el 1993, el Premi Machado d'Assis també el 1993, el Premi Anísio Teixeira el 1996 i el Premi Camões de 1998.[9][10][11]

Vida personal

[modifica]

Família

[modifica]

Antonio Candido va casar-se amb Gilda de Mello i Souza, professora del Departament de Filosofia de la USP.[12][13] Gilda va morir el dia de Nadal de 2005. Van tenir tres filles: Ana Luísa, Laura i Marina (les dues últimes també han sigut professores de la USP).[14][15] Antonio Candido va morir el 12 de maig de 2017, a São Paulo, a causa d'una hèrnia hiatal inoperable.[15][16]

Vida política

[modifica]

Durant la seva vida, Antonio Candido va estar sempre vinculat als moviments polítics d'esquerra, un dels militants de base més reconeguts del país. Durant l'era Vargas, va donar suport a les accions del Grupo Radical de Ação Popular i va dirigir un diari clandestí. Posteriorment, va afiliar-se al Partido Socialista Brasileiro, amb els que va optar a un escó de diputat estatal. Posteriorment, va participar en la fundació del Partido dos Trabalhadores.[17][18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Nitrini, Sandra «Um comparatista dialético». Revista de letras, 36, 1, 1996, pàg. 17–32. Arxivat de l'original el 2022-04-04. ISSN: 0101-3505 [Consulta: 4 abril 2022].
  2. ↑ «Morre Antônio Cândido (1918-2017)» (en portuguès brasiler). UNICAMP, 12-05-2017. Arxivat de l'original el 2021-07-28. [Consulta: 4 abril 2022].
  3. ↑ «Título de Doctor Honoris causa para el brasileño Antonio Cândido de Mello Souza» (en castellà). Universidad de la República, 21-09-2006. Arxivat de l'original el 2017-12-06. [Consulta: 5 desembre 2017].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Antonio Candido» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Itaú Cultural. Instituto Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 2022-04-04. [Consulta: 4 abril 2022].
  5. ↑ Gimenes, Max «Antonio Candido é um dos Precursores do Socialismo Democrático no Brasil». Revista Maquiavel, 2017.
  6. ↑ «"O socialismo é uma doutrina triunfante". Entrevista com Antonio Candido» (en portuguès brasiler). Instituto Humanitas Unisinos, 13-07-2011. Arxivat de l'original el 2022-05-25. [Consulta: 4 abril 2022].
  7. ↑ Candido, Antonio. Formação da literatura brasileira: momentos decisivos (en portuguès). São Paulo: Livraria Martins, 1959.  Arxivat 2022-04-04 a Wayback Machine.
  8. ↑ «Um crítico generoso» (en portuguès brasiler). Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 2022-01-18. [Consulta: 4 abril 2022].
  9. ↑ «Agraciados» (en portuguès). Prêmio Anísio Teixeira, 01-06-2016. Arxivat de l'original el 2019-03-27. [Consulta: 5 desembre 2017].
  10. ↑ «Perfil Antonio Candido - complemento» (en portuguès brasiler). Universidade Federal de São Paulo. Arxivat de l'original el 2020-01-03. [Consulta: 4 abril 2022].
  11. ↑ Venancio Filho, Alberto «Antonio Candido e a Academia Brasileira de Letras». Estudos Avançados, 31, 90, 5-2017, pàg. 349–355. Arxivat de l'original el 2018-06-03. DOI: 10.1590/s0103-40142017.3190023. ISSN: 0103-4014 [Consulta: 4 abril 2022].
  12. ↑ «Gilda de Mello e Souza» (en portuguès). Enciclopédia Itaú Cultural. Instituto Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 5 maig 2021].
  13. ↑ Gama, Guilherme. «Da moda à filosofia, acervo conta a vida de Gilda de Mello e Souza» (en portuguès). Jornal da USP. Universitat de São Paulo, 18-03-2021. Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 5 maig 2021].
  14. ↑ Filho, Manuel. «Unicamp recebe biblioteca de Antonio Candido» (en portuguès). Unicamp, 10-08-2018. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 4 maig 2021].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Antonio Candido, crítico literário e sociólogo, morre aos 98 anos em São Paulo» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 12-05-2017. Arxivat de l'original el 2017-05-15. [Consulta: 4 abril 2022].
  16. ↑ Brasil, Ubiratan; Sobota, Guilherme. «Morre Antonio Candido aos 98 anos» (en portuguès brasiler). Estadão, 12-05-2017. Arxivat de l'original el 2020-11-24. [Consulta: 5 desembre 2017].
  17. ↑ «Aos 98 anos, morre Antonio Candido, um dos fundadores do PSB» (en portuguès brasiler). Partido Socialista Brasileiro, 12-05-2017. Arxivat de l'original el 2022-05-26. [Consulta: 4 abril 2022].
  18. ↑ «100 anos de Antonio Cândido, um intelectual que pensou o País» (en portuguès brasiler). Fundação Perseu Abramo, 23-07-2018. Arxivat de l'original el 2023-04-25. [Consulta: 4 abril 2022].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Candido
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antonio_Candido&oldid=34168023»