Antonio Luque López
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 agost 1941 (83 anys) Màlaga (Espanya) |
Formació | Universitat Politècnica de Madrid |
Activitat | |
Ocupació | enginyer, professor d'universitat, escriptor |
Ocupador | Universitat Politècnica de Madrid |
Membre de | |
Premis | |
|
Antonio Luque López (Màlaga, 15 d'agost de 1941) és un enginyer espanyol, expert en energia solar fotovoltaica, catedràtic d'Electrònica Física en la Universitat Politècnica de Madrid, i fundador, director, i actualment president de l'Institut d'Energia Solar de la mateixa universitat.
Biografia
[modifica]Ha estat també director de la Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de Madrid (1985-1986). Fundador en 1981 i primer president de l'empresa fabricadora de cèl·lules fotovoltaiques Isofotón de Màlaga i de l'empresa fabricadora de silici de grau solar Centesil.
De la seva tesi doctoral en 1967 "Realització d'un làser de robí i estudi de la forma temporal de sortida" (Premi Extraordinari) resulta el primer làser construït a Espanya, avui conservat en el Museu de la Història de les Telecomunicacions "Joaquín Serna" de la Universitat Politècnica de Madrid. En 1969 funda el Laboratori de Semiconductors de l'ETSI de Telecomunicació que en 1974 produeix el primer circuit integrat que es va realitzar a Espanya, es tractava d'un amplificador diferencial de quatre transistors. Ha dirigit més de 30 tesis doctorals, entre elles les de personalitats rellevants espanyoles de l'enginyeria de sistemes i dispositius fotovoltaics com Gabriel Sala, Eduardo Lorenzo, Juan Carlos Miñano, Gabino Almonesir, Juan Carlos Jimeno, o Antonio Martí.
Entre els guardons que ha rebut destaquen el Premi Nacional d'Investigació Leonardo Torres Quevedo (1987), Premi Alexandre-Edmond Becquerel concedit per la Comissió Europea (1992), Acadèmic de Nombre de la Reial Acadèmia d'Enginyeria (1994),[1] Premis Rei Jaume I a la Protecció del Medi ambient (1999), Premi Nacional d'Investigació Juan de la Cierva de Transferència de Tecnologia (2003), Premi William Cherry a la recerca en energia solar fotovoltaica del IEEE (2006), i Premi Solar World Einstein (2008) lliurat pel fabricant alemany de fotovoltaic Solar World. En 2015 rep la Karl W. Böer Solar Energy Medal el jurat del qual està presidit pel Secretari d'Energia dels EUA L'activitat científica del professor Antonio Luque López ha estat especialment dedicada a la reducció dels costos de l'electricitat solar fotovoltaica. És inventor de la cèl·lula solar bifacial (1976)[2] i la cèl·lula de banda intermèdia (1997).[3] En 1989 publica la primera monografia en anglès sobre concentració fotovoltaica.[4]
És doctor honoris causa per la Universitat de Jaén i la Universitat Carlos III de Madrid, en ambdues des de 2005, i per la Universitat de Màlaga des de 2014 pels seus mèrits extraordinaris de caràcter acadèmic, científic i tècnic. És membre d'honor del Institut Físic-Tècnic Ioffe de Sant Petersburg. És membre de les Acadèmies de Rússia i Belarús d'Enginyeria. És membre del Comitè Assessor de l'Institut Hahn-Meitner de Berlín des de 2004, membre del Consell Assessor de l'Institut Nacional d'Energia Solar de França des de 2005, membre del Consell Assessor Científic de CASP (Center for Advanced Solar Photophysics) depenent del Departament d'Energia dels Estats Units des de 2009. Nomenat membre estranger de la Acadèmia de les Ciències de Rússia en 2011.[5] Des de 2013 coordina el projecte de recerca i desenvolupament de cèl·lules de banda intermèdia, de l'Institut Ioffe, comissionat pel govern rus.[6]
Obra
[modifica]Ha publicat 163 articles en revistes científiques internacionals, i 269 en congressos internacionals, 2 llibres en espanyol, 5 llibres en anglès (un d'ells recentment traduït al xinès), 21 capítols en llibres en anglès, i és autor de 22 patents. És membre del comitè editorial de quatre revistes científiques internacionals. El seu nombre h ISI és de 28, amb 381 publicacions en ISI, tenint la més citada 815 referències (A. Luque, A. Martí, "Increasing the efficiency of ideal solar cells by photon induced transitions at intermediate levels", Physical Review Letters 78 (26): 5014-5017, 1997)
En 2017 publica la seva primera obra de ficció, una novel·la de batalles navals i espies a la Mediterrània, ambientada al segle xvi, titulada "Tras el Cerco del Peñon"
Referències
[modifica]- ↑ Biografia Arxivat 2018-01-14 a Wayback Machine. al web de la RAING
- ↑ A. Cuevas, A. Luque, J. Eguren and J. del Alamo (1981), High Efficiency Bifacial Back Surface Field Solar Cells, Solar Cells, 3 (1981) 337-340 (pdf)
- ↑ Antonio Martí and Antonio Luque (2009), Intermediate Band Solar Cells, OECC2009 conference paper 602 (pdf)
- ↑ A. Luque, Skew rays in one stage tracking concentrators, Photovoltaic Specialists Conference, 1988, Conference Record of the Twentieth IEEE
- ↑ Recepció com a Acadèmic de Ciències de Rússia pel Nobel de Física Zhores Alferov
- ↑ Distinguished people of UPM
Enllaços externs
[modifica]- Entrevista de Madri+d
- Universidad Politécnica de Madrid. «Obras de Antonio Luque López (texto completo)». Archivo Digital UPM.
- Entrevista per Frederik Nebeker als arxius de l'IEEE per la història oral de l'enginyeria electrònica
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: ' |
Acadèmic de la Reial Acadèmia d'Enginyeria Medalla VIII 1994- |
Succeït per: ' |
Precedit per: Enrique Costa Novella |
Premi Nacional d'Investigació Leonardo Torres Quevedo 1987 |
Succeït per: Enrique Sánchez-Monge y Parellada |
Precedit per: Filiberto López-Cadenas de Llano |
Premi Rei Jaume I de Protecció del Medi Ambient 1999 |
Succeït per: Ramón Martín Mateo |
Precedit per: Agustín Escardino Benlloch |
Premi Nacional d'Investigació Juan de la Cierva 2003 |
Succeït per: Ignacio Fernández de Lucio |
- Persones vives
- Acadèmics de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya
- Enginyers andalusos
- Malaguenys
- Alumnes de la Universitat Politècnica de Madrid
- Professors de la Universitat Politècnica de Madrid
- Doctors honoris causa per la Universitat de Màlaga
- Doctors honoris causa per la Universitat Carlos III
- Doctors honoris causa per la Universitat de Jaén
- Premis Salvà i Campillo de la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica