Arna lluna

Arna lluna

Actias luna
Dades
Principal font d'alimentació	cap valor, walnut tree (en) i Carya
Esperança de vida	1 setmana
Hoste	Carya, Populus tremuloides, salze, Acer rubrum, auró del sucre, bedoll comú, Fagus, Juglans cinerea, Platanus lindeniana, gatsaule, Carya cordiformis, noguera blanca americana, Juglans nigra, Alnus, roure blanc americà, Betula alleghaniensis, Fagus grandifolia, Carya glabra, Pacaner, noguer comú, Ostrya, Rhus glabra, Quercus, Corylus, Amelanchier, Carpí, Castanea dentata, salicària, pollancre, roure americà, caqui de Virgínia, Noguer, Liquidàmbar Americà, prunera, Til·ler, auró americà, Castanea, Nyssa sylvatica, llúpol, Castanyer d'Índia, Populus deltoides, Quercus macrocarpa i Carpinus betulus
Envergadura	90 mm
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Família	Saturniidae
Gènere	Actias
Espècie	Actias luna Linnaeus, 1758

Femella

L'arna lluna (Actias luna) és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels satúrnids (Saturniidae). És una arna nocturna de color verd llima, pròpia de la regió Neàrtica.

Distribució

Actias luna habita a l'Amèrica del Nord, des de l'est de les grans planes, als Estats Units, fins al nord de Mèxic, i des de la part oest d'Ontario, a través de Quebec, cap a Nova Escòcia, al Canadà.

Cicle de vida

Segons el clima on viuen, les papallones lluna tenen un nombre de generacions diferent. Al Canadà i a les regions del nord, pot produir una generació per any i arriba a la fase adulta de principis de juny a principis de juliol. Al nord dels Estats Units, al voltant de Nova Jersey i Nova York, té dues generacions cada any; la primera apareix a l'abril i al maig, i la segona, aproximadament de 9 a 11 setmanes després. Al sud dels Estats Units pot tenir fins a tres generacions, espaiades en períodes de 8 a 10 setmanes, començant al març.

Ous

La femella d'Actias luna pon entre 100 i 300 ous alhora al revers de les fulles. Els ous s'incuben de 8 a 13 dies, depenent del clima.

Larva

Aquesta fase dura al voltant de cinc setmanes. Després de néixer, les erugues tendeixen a reunir-se, fins que cadascuna troba una planta on es pot alimentar. Les erugues mantenen una conducta gregària durant les primeres dues o tres etapes; després tendeixen a estar separades i viure independentment. Com totes les papallones de la família Saturniidae, les erugues passen per cinc etapes abans de convertir-se en pupes. Al final de cada etapa col·loquen una petita porció de seda a la base d'una fulla, que l'eruga fa servir com a àncora per desprendre's de l'antiga pell. Quan arriba l'última fase, l'eruga té una llargada mitjana de 9 centímetres.