Arnau Martínez i Serinyà
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/arnau-martinez-i-serinya Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Arnau Martínez i Serinyà|url=https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/arnau-martinez-i-serinya}}--~~~~ |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 d'abril de 1880 Barcelona |
Mort | 4 novembre 1910 (29/30 anys) Barcelona |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | advocat, poeta i crític literari |
Arnau Martínez i Serinyà (Barcelona, 14 d'abril de 1880 — Barcelona, 4 de novembre de 1910)[1] fou un advocat, poeta i crític literari català.
Com a advocat, va treballar amb Ildefons Sunyol i Casanovas.[2] Com a crític literari, col·laborà a Joventut, L'Atlàntida i El Poble Català, des d'on defensà la composició poètica del sonet. Publicà els seus poemes a Catalunya: revista literària quinzenal. La seva poesia combina la temàtica vitalista i naturista amb temes decadentistes, prerafaelites i classicitzants. Té influències d'Apel·les Mestres, Jacint Verdaguer, Giosuè Carducci i Gabriele d'Annunzio. Morí jove i l'únic llibre que publicà, anomenat Sonets (1910), va sortir després de la seva mort, per iniciativa i a cura del seu amic Jeroni Zanné.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Defunció d'Arnau Martínez Serinyà». Ilustració Catalana, núm. 391, 04-12-1910, pàg. 783.
- ↑ Medina, Jaume. Les dames de Josep Carner. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998, p. 46.
- ↑ Entrada "Arnau Martínez i Serinyà" al Diccionari de la Literatura Catalana, editat per la Gran Enciclopèdia Catalana