Arnau Pons Roig
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1965  (58/59 anys)Felanitx (Mallorca) |
| Residència | La Floresta, (Sant Cugat del Vallès) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, assagista, traductor, editor |
| Premis | |
* 1990 - Premi Joan Alcover de Poesia (Ciutat de Palma)
| |
Arnau Pons Roig (Felanitx, 1965) és poeta, traductor, assagista i editor de poesia.[1][2] Conrea la poesia en llengua catalana i la traducció al català de poetes alemanys, italians, francesos i portuguesos.[1] També tradueix de l'hebreu.
La seva poesia s'ha inspirat força en Andreu Vidal, poeta de qui n'és el continuador natural i de qui n'ha seguit el mestratge.
És especialista en la poesia de Paul Celan,[2] de qui ha traduït diverses obres i sobre qui ha escrit assajos i treballs de crítica literària.[1] L'any 2015 li va ser concedit el Premio Nacional a la Mejor Traducción espanyol per la seva traducció de Cristall d'alè, de Celan.[3]
En l'àmbit de l'anàlisi crítica i filològica, ha col·laborat amb Jean Bollack, de qui ha traduït algunes obres al castellà, i amb el Centre de Recerca Filològica (Centre de recherche philologique) de Lilla (França), fundat per aquell, dins el corrent de l'hermenèutica crítica.[4]
El 2006 impulsà la protesta contra la judeofòbia «de saló» arran d'un llibre d'Abel Cutillas, cosa que generaria una llarga polèmica,[5] de què ha derivat una denúncia més genèrica contra la criptojudeofòbia existent en la societat catalana, com en el llibre col·lectiu Escriure després (2012), dirigit pel mateix Arnau Pons.[6]
El 2007, per encàrrec institucional de l'Institut Ramon Llull, fou curador, juntament amb Simona Skrabec, de Carrers de frontera, publicació editada amb motiu de la participació de Catalunya a la Fira de Frankfurt.[7]
El 2020 fou convidat al prestigiós cicle 'Dilluns de poesia', celebrat al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona.[8]
Obra
[modifica]Poesia
[modifica]- Llum de ganivet. (Eumo, 2012)
- Desertar. (Lleonard Muntaner, 2010)
- A desclòs. (Negranit-Associació Noesis de Catalunya, 1996)
- Intromissió. (Empúries, 1991)
Assaig
[modifica]- La traducció, la vida (Catarroja: Afers, 2021)
- Amb aquestes mans. Escrits sobre autors catalans contemporanis (Pròleg de Blanca Llum Vidal. Epíleg de Marçal Font. (Barcelona: Poncianes, 2021)
- Lecturas de «Cristal de Aliento» de Paul Celan. Amb Jean Bollack. (Barcelona: Herder, 2020)
- Epíleg a La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda (Barcelona: Club Editor, 2017)
- Escriure després. Racisme refinat, banalització erudita d'Auschwitz (Palma: Lleonard Muntaner, 2012)
- Nissaga d'abolits: seguit de Rúfol de Khlèbnikov (Palma: Lleonard Muntaner, 2010)
- Carrers de frontera, dos volums. (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007-2008)
- Celan, lector de Freud: una conferència. (Palma: Lleonard Muntaner, 2006)
Traduccions
[modifica]- Sobre el concepte d'història, de Walter Benjamin (Barcelona: Flâneur, 2019)
- El dolor, de Marguerite Duras, amb Blanca Llum Vidal. (Cornellà: LaBreu, 2019)
- Thomas l'obscur, de Maurice Blanchot (Barcelona: Flâneur, 2019)
- Reixes de llengua, de Paul Celan (Cornellà: LaBreu, 2018)
- Cristall d'alè = Atemkristall de Paul Celan; traducció, Arnau Pons; esbossos de comprensió, Jean Bollack; complements orgànics, Arnau Pons. (Cornellà: Labreu, (2014)
- Cartes, de Sibilla Aleramo. (Palma: Lleonard Muntaner, 2013)
- Els gossos, d'Hervé Guibert. (Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2013)
- De llindar en llindar, de Paul Celan. (Cornellà: LaBreu, (2012)
- Elogi de la desobediència: seguit del guió de la pel·lícula «Un especialista» (el judici d'Eichmann a Jerusalem), de Rony Brauman. (Palma: Lleonard Muntaner, 2008)
- Cants òrfics, de Dino Campana. (Palma: Lleonard Muntaner, 2007)
- El canto del pueblo judío asesinado: Edición trilingüe: ídish, castellano-judeo español, de Itzhak Katzenelson. (Barcelona: Herder, 2006)
- Estudios sobre Celan, de Peter Szondi. (Madrid: Trotta, 2005)
- La muerte de Antígona: la tragedia de Creonte, de Jean Bollack. (Madrid: Arena Libros, 2004)
- Piedra de corazón: un poema póstumo de Paul Celán, de Jean Bollack. (Madrid: Arena Libros, 2002)
- Última ciència, de Herberto Helder. (Lleida: Pagès, 2000)
Premis
[modifica]- Premio Nacional de Traducción per Cristall d'Alè, de Paul Celan (2014) [10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Comas 2012
- ↑ 2,0 2,1 Abrams2012
- ↑ Garcia Ribas 2014
- ↑ Thouard 2012, pàg. 21, nota 16
- ↑ «Una cultura a prova d’Auschwitz?». L'Espill, 2013-2014, pàg. 45-54.
- ↑ «Formes d’antisemitisme en la cultura: la banalització erudita de la Xoà», 12-12-2016.
- ↑ «Carrers de frontera - El bloc del Director (ILC)», 09-12-2008. [Consulta: 20 gener 2023].
- ↑ «Dilluns de poesia · Arnau Pons. Santa Mònica». [Consulta: 20 gener 2023].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Arnau Pons - Premio Nacional a la Mejor Traducción - Premiados» (en castellà), 2016. [Consulta: 8 febrer 2016].
- ↑ JordiJo. «Arnau Pons, Premio Nacional de Traducción per ‘Cristall d’alè’». [Consulta: 20 gener 2023].
Bibliografia
[modifica]- Abrams, Sam «Arnau Pons, el poeta lector (entrevista)» (html). CALÀNDRIA. NÚVOL el digital de cultura [Barcelona], 09-12-2012 [Consulta: 8 febrer 2016].
- Garcia Ribas, Montserrat «Arnau Pons, Premio Nacional de Traducción per ‘Cristall d'alè’» (html). CALÀNDRIA. NÚVOL el digital de cultura [Barcelona], 09-12-2014 [Consulta: 8 febrer 2016].
- Comas, Maria «Arnau Pons». Visat. la revista digital de literatura i traducció del PEN català. PEN català [Barcelona], 4-2012.
- Thouard, Denis. «Le séminaire de philologie». A: Herméneutique critique. Bollack, Szondi, celan (html) (en francès). Villeneuve d'Ascq. França: Septentrion. Presses universitaires, 2012 [Consulta: 9 febrer 2016].
- Persones vives
- Poetes mallorquins en català
- Traductors del francès al català
- Traductors del portuguès al català
- Traductors de l'alemany al català
- Traductors de l'italià al català
- Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia
- Traductors mallorquins
- Escriptors mallorquins contemporanis en català
- Poetes balears contemporanis
- Traductors balears contemporanis
- Escriptors felanitxers