Vés al contingut

Bisbat de Bamberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arquebisbat de Bamberg)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula d'organitzacióBisbat de Bamberg
Dades
Tipusestat del Sacre Imperi Romanogermànic
Hochstift Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1007
Data de dissolució o abolició1802 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Localització geogràfica
Map
Escut del bisbat de Bamberg
Mapa del bisbat de Bamberg
Catedral de Bamberg

El Bisbat de Bamberg fou establert el 1007 per afavorir l'extensió de cristianisme a Alemanya. L'estat eclesiàstic fou membre de l'Sacre Imperi Romanogermànic des d'aproximadament 1245 fins que fou inclòs a l'Electorat de Baviera el 1802.

Estat

[modifica]

Els Bisbes de Bamberg rebien el títol de prínceps de l'Emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic abans de la seva deposició per Innocenci IV lel 1245, per la qual cosa la diòcesi es convertia en un estat imperial immediat. Durant el segle xviii fou tiongut sovint conjuntament amb el veí bisbat de Würzburg. Feia frontera amb, entre altres, Würzburg a l'oest, el marcgraviat de Brandenburg-Ansbach i la Ciutat Lliure de Nuremberg al sud, el marcgraviat de Brandenburg-Bayreuth a l'est i el ducat de Saxònia-Coburg al nord.

La diòcesi també tenia grans possessions dins del ducat de Caríntia, incloent-hi les ciutats estratègicament importants de Villach, Feldkirchen, Wolfsberg i Tarvisio a la carretera transalpina a Venècia, així com Kirchdorf an der Krems a l'Arxiducat d'Àustria. L'emperadriu Maria Teresa I d'Àustria va comprar aquests territoris el 1759. Quan el Reichsdeputationshauptschluss de 1802 va fer Bamberg una part de Baviera, el bisbat tenia una àrea de 3580 km² i una població de 207.000 habitants.

Història

[modifica]

Des de l'1 de novembre de 1007 i dues següents es va celebrar un sínode a la ciutat de Frankfurt del Main. Vuit arquebisbes i vint-i-set bisbes eren presents, dirigits per l'arquebisbe Willigis de Magúncia, així com l'emperador Enric II el Sant. El rei pretenia crear una diòcesi nova que ajudaria en la conquesta final de paganism a l'àrea al voltant de Bamberg. Però el territori dels wends a l'alt Main, el Wiesent, i l'Aisch havia pertangut a la Diòcesi Ode Würzburg des de l'organització dels bisbats centrals alemanys per Bonifaci de Fulda de manera que cap diòcesi nova no es podia crear sense el consentiment de l'ocupant de la seu. El bisbe Enric I de Würzburg no va posar cap objecció a abandonar part del seu territori, especialment perquè el rei prometia que elevaria a Würzburg a arquebisbat i donar-li un territori equivalent a Meiningen. El consentiment del papa Joan XVII es va obtenir igualment, però l'elevació de Würzburg a arquebisbat resultava impracticable a causa de les reserves de Willigis, i el bisbe Enric finalment retirava el seu consentiment.

Altenburg Castell residència dels prínceps-bisbes de Bamberg de 1305 a 1553

No obstant això després d'altres concessions, el rei Enric II obtenia el consentiment per a la fundació de la diòcesi de Bamberg amb parts de les diòcesis de Würzburg i - més tard - la Diòcesi d'Eichstätt. Bamberg quedava directament subordinat a Roma. També es va decidir que Eberard, el canceller reial, seria ordenat per l'arquebisbe Willigis de Magúncia, per ser el cap de la nova diòcesi de frontera. La nova diòcesi va rebre valuoses donacions al sínode confirmat per documents, per constituir una fundació sòlida.

Enric II volia el famós rigor monàstic del capítol de la catedral de Hildesheim (el mateix Enric va ser educat allà) i va connectar totes les esglésies sota el seu control, incloent-hi la seva diòcesi favorita de Bamberg. Els set pròxims bisbes foren nomenats pels emperadors, després de lo qual l'elecció canònica lliure fou la regla. El successor immediat d'Eberard, Suidger de Morsleben, es convertia en papa el 1046 com Climent II. Era l'únic papa que fou enterrat al nord dels Alps, a la catedral de Bamberg. Al segle xiii la diòcesi gradualment esdevenia un principat territorial, i els seus bisbes adquirien una precedència secular després dels arquebisbes; el bisbe Enric I de Bilversheim (1242-57) fou el primer Príncep-bisbe.

El quarantè bisbe, Jordi III de Limburg (1505-22) es va inclinar cap a la Reforma Protestant, provocant un brot social violent sota el seu successor Weigand (1522-56), i la ciutat va patir severament a la Segona Guerra del Marcgravi (1552-54), així com en la Guerra dels Trenta Anys, quan fou posat sota la jurisdicció de Bernard, el nou duc de Francònia.

A la Pau de Westfàlia (1648), els bisbes recobraren les seves possessions; però aquestes foren envaïdes pels exèrcits revolucionaris francesos, i el 1802 l'annexionaven a Baviera. Des de 1808 a 1817 el bisbat va estar vacant; però pel Concordat Bavarès d'aquest darrer any, va esdevenir un arquebisbat, amb Würzburg, Speyer, i Eichstädt com sufraganis.

Bisbes de Bamberg, 1007-1803

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Bamberg&oldid=34391094»