Bisbat d'Espira

Fürstbistum Speyer
Bisbat-Principat d'Espira

← 888 – 1803 → →
Escut
Informació
Capital	Espira (fins al 1378) Udenheim* (1379-1723) Bruchsal (des de 1723)
Període històric edat mitjana
El bisbe d'Espira rep els territoris d'Speyergau	888
Secularitzat i partit entre França i Baden	1803
Política
Forma de govern	Teocràcia
Anomenat Philippsburg des de 1632

El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira. Va arribar a agafar terrenys dels estats actuals de Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i fins i tot França.

Geografia

El bisbat pertanyia al Cercle Electoral del Rin de Sacre Imperi Romanogermànic. Ocupava una àrea d'uns 1540 km²) a ambdós costats del Rin. Això inclou els pobles de Bruchsal, així com Deidesheim, Herxheim, i Lauterburg. Pels voltants de l'any 1800 tenia aproximadament 55.000 habitants.

Història

Una diòcesi d'Espira ja va començar a existir, possiblement, entre el segle iii i el IV. Va ser per primera vegada mencionat en un document el 614. Fins al 748 va pertànyer a l'Arquebisbat de Trèveris, i des de llavors fins a la dissolució del Sacre Imperi, Espira va ser administrat per l'Arquebisbat de Magúncia.

La història del bisbat d'Espira comença a finals del segle viii, quan el bisbe d'Espira va rebre els dominis de Speyergau. Als segles x i xi, el bisbat va anar rebent terrenys addicionals, alguns com a regals de l'emperador Otó I. El 1030 es va començar a construir la Catedral d'Espira, i el 1061 la catedral va ser beneïda. El 1086 l'emperador Enric IV li va donar al bisbat les parts que encara quedaven lliures de Speyergau.

Des de 1111 els ciutadans de la ciutat d'Espira van començar a perdre els lligams amb el bisbe com a governador, i el 1230 un alcalde va ser nomenat per primera vegada. El 1294 Espira va obtenir el títol de Ciutat Lliure Imperial. El bisbe es va instal·lar al palau de Udenheim el 1371. Als començaments del segle xviii el bisbe Philipp Christoph von Sötern va ampliar el palau fent-lo la fortalesa de Philippsburg. Els prínceps-bisbes van regnar des d'allà del 1371 fins al 1723. A continuació la seu es va traslladar a Bruchsal.

Entre els anys 1681 i 1697, al final de la Guerra dels Nou Anys, part del bisbat del marge esquerre del Rin, va passar a ser administrat per França. Durant el 1801 i el 1802 els territoris restants d'aquesta banda del Rin van ser conquerits per les tropes revolucionàries. Les zones del banc esquerre del riu van passar al Marcgraviat de Baden.

D'aquesta manera, els poders del bisbe d'Espira van ser cancel·lats, així com el bisbat, que es va secularitzar i va continuar amb el nom de Diòcesis d'Espira.

Prínceps-Bisbes d'Espira

Catedral d'Espira

Palau dels bisbes de Bruchsal

Escut del Bisbat d'Espira del 1605

Mapa del bisbat a l'edat mitjana

La diòcesi actual

Aquí hi ha una llista dels prínceps-bisbes d'Espira, totes les persones que posseïen aquest càrrec tenien el màxim poder eclesiàstic i executiu.

Nom	Començament	Final
Jesse d'Speir	aprox. 346
Hildericus episcopus	aprox. 613
Atanasius	610	650
Principius	650	659
Dragobodo	659	700
Otto d'Speyer	700	709
Siegwin I	709	725
Luido	725	743
David	743	760
Basinus	760	775
Siegwin II	775	802
Otto I d'Speyer	802	810
Fraido	810	814
Benedikt	814	828/830
Bertin o Hertinus	828/830	845/846
Gebhard I	845/847	880
Goddank	881	895/898
Einhard o Eginhard	895/898	913
Bernhard	914	922
Amalrich	913/923	943
Reginwalt I o Reginhard	943/944	950
Gottfried I	950	960
Otgar	960	970
Balderich	970	987
Ruprecht	987	1004
Walter	1004	1031
Siegfried I	1031	1032
Reinher o Reginher	1032	1033
Reginhard II de Dillingen, o Reginbald	1033	1039
Sigbodo I o Siegbodo	1039	1051
Arnold I de Falkenberg	1051	1056
Konrad I	1056	1060
Eginhard II de Katzenelnbogen	1060	1067
Heinrich de Scharfenberg	1067	1072/1073
Rüdiger Hutzmann o Hußmann	1073	1090
Johann I de Kraichgau	1090	1104
Gebhard II d'Urach	1105	1107 († 1110)
Bruno de Saarbrücken	1107	1123
Arnold II de Leiningen	1124	1126
Siegfried II de Wolfsölden	1127	1146
Günther de Henneberg	1146	1161
Ulrich I de Dürrmenz	1161	1163
Gottfried II	1164	1167
Rabodo de Lobdaburg	1167	1176
Konrad II	1176	1178
Ulrich II de Rechberg	1178	1187
Otto II de Henneberg	1187	1200
Konrad III de Scharfenberg	1200	1224
Beringer de Entringen	1224	1232
Konrad IV de Dahn	1233	1236
Konrad V d'Eberstein	1237	1245
Heinrich II de Leiningen	1245	1272
Friedrich de Bolanden	1272	1302
Sigibodo de Lichtenberg o Siegbodo	1302	1314
Emich de Leiningen o Emicho	1314	1328
Berthold de Bucheck	1328	1328
Walram de Veldenz	1328	1336
Baldwin, Arquibisbe de Trèveris (només com a príncep)	1332	1336
Gerhard d'Ehrenberg	1336	1363
Lambert de Born o Brunn	1364	1371
Adolf I de Nassau	1371	1388
Nikolaus I de Wiesbaden	1388	1396
Raban de Helmstatt	1396	1438
Reinhard de Helmstatt	1438	1456
Siegfried III de Venningen	1456	1459
Johann II Nix de Hoheneck	1459	1464
Matthias de Rammingen	1464	1478
Ludwig de Helmstädt	1478	1504
Philipp I de Rosenberg	1504	1513
Georg, Comte Palatí del Rin	1513	1529
Philipp II de Flörsheim	1529	1552
Rudolf de Frankenstein	1552	1560
Marquard de Hattstein	1560	1581
Eberhard de Dienheim	1581	1610
Philipp Christoph de Sötern	1610	1652
Lothar Friedrich de Metternich	1652	1675
Johann Hugo de Orsbeck	1675	1711
Heinrich Hartard de Rollingen	1711	1719
Hugo Damian de Schönborn	1719	1743
Franz Christoph de Hutten	1743	1770
Damian August Philipp Karl de Limburg-Stirum	1770	1797
Philipp Franz Wilderich of Walderdorf	1801	1802 († 1810)
Càrrec vacant	1802	1818
Secularització i divisió del bisbat	1803