Vés al contingut

Arxidiòcesi de Buenos Aires

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arquebisbat de Buenos Aires)
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Buenos Aires
Archidioecesis Bonaërensis
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 34° 37′ S, 58° 22′ O / 34.61°S,58.37°O / -34.61; -58.37
Argentina Argentina
Buenos Aires
Parròquies183
Conté la subdivisió
Població humana
Població3.099.290 (2018) Modifica el valor a Wikidata (15.118,49 hab./km²)
Llengua utilitzadacastellà Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície205 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació6 d'abril de 1620
PatrociniSant Martí de Tours
Santa Clara
Sants Sabí i Bonifaci
CatedralSantíssima Trinitat
Organització política
• arquebisbe metropolità i primatMario Aurelio Poli

Lloc webwww.arzbaires.org.ar

X: arzbaires Modifica el valor a Wikidata


Interior de la catedral Metropolitana de Buenos Aires

L'Arxidiòcesi Catòlica Romana de Buenos Aires (Archidioecesis Bonaerensis) és un territori eclesiàstic o diòcesi de l'Església Catòlica Apostòlica Romana amb base a la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, capital de l'Argentina. La seva església matriu és la Catedral Metropolitana de Buenos Aires.

El territori arxidiocesà de 203 km² comprèn la Ciutat de Buenos Aires i l'illa Martín García, amb una població de 2.729.610 (2005), dels quals al voltant de 2,5 milions serien catòlics, amb 182 rectors. Està dividit en quatre Vicaries zonals: Flores, Devoto, Belgrano i Centro, i subdividides en 20 deganats.

La diòcesi va erigir-se el 6 d'abril del 1620, com un despreniment de la Diòcesi del Paraguai, i va ser elevada a Arxidiòcesi el 5 de març del 1886. A través dels anys ha estat perdent extenses parts del seu territori per les noves Diòcesis de Montevideo i Paraná.

El 13 de març del 2013, l'arquebisbe de Buenos Aires, el cardenal Jorge Mario Bergoglio, fou escollit com a Pontífex de l'Església Catòlica, adoptant el nom de Francesc.[1]

Territori

[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn l'illa Martín García i la ciutat de Buenos Aires, on es troba la catedral de la Santíssima Trinitat.

El territori s'estén sobre 203 km² i està dividit en 186 parròquies, agrupades en 20 arxiprestats i 4 zones pastorals

Província eclesiàstica

[modifica]

La província eclesiàstica de Buenos Aires, instituïda el 1865, comprèn 12 diòcesis sufragànies, de les quals dues són de ritu oriental:

Història

[modifica]

La bisbat de Buenos Aires va ser erigit el 6 d'abril de 1620, prenent el territori de la diòcesi del Paraguai (avui l'arquebisbat d'Asunción). Originàriament era sufragània de l'arquebisbat de La Plata o Charcas (avui arquebisbat de Sucre).

El 1830 i el 30 de juny de 1859 cedí parts del seu territori per tal que s'erigissin respectivament el vicariat apostòlic de Montevideo i del bisbat de Paraná (avui arquebisbat).

El 5 de març de 1865 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla Immutabili del Papa Pius IX.

El 15 de febrer de 1897 i el 20 d'abril de 1934 cedí noves porcions de territori a benefici de l'erecció dels bisbats de La Plata (avui arquebisbat) i de Viedma.

El 29 de gener de 1936 el Papa Pius XI concedí als arquebisbes de Buenos Aires el títol de Primat de l'Argentina.

El 13 de març de 2013 l'arquebisbe de Buenos Aires cardenal Jorge Mario Bergoglio va ser elegit papa, amb el nom de Francesc.

Cronologia episcopal

[modifica]
  • Beat Pedro Carranza Salinas, O.Carm. † (30 de març de 1620 - 29 de febrer de 1632 mort)
  • Cristóbal de Aresti Martínez de Aguilar, O.S.B. † (3 de desembre de 1635 - 1641 mort)
  • Cristóbal de la Mancha y Velazco, O.P. † (31 d'agost de 1641 - 4 de juliol de 1673 mort)
  • Antonio de Azcona Imberto † (9 de maig de 1676 - 19 de febrer de 1700 mort)
  • Gabriel de Arregui, O.F.M. † (23 de juny de 1712 - 14 de gener de 1716 nomenat bisbe de Cusco)
  • Pedro de Fajardo, O.SS.T. † (22 de maig de 1713 - 16 de desembre de 1729 mort)
  • Juan de Arregui, O.F.M. † (22 de novembre de 1730 - 19 de desembre de 1736 mort)
  • José de Peralta Barrionuevo y Rocha Benavídez, O.P. † (19 de maig de 1738 - 14 de juny de 1746 nomenat bisbe de La Paz)
  • Cayetano Marcellano y Agramont † (23 de gener de 1749 - 23 de maig de 1757 nomenat bisbe de Trujillo)
  • José Antonio Basurco y Herrera † (2 d'abril de 1757 - 5 de febrer de 1761 mort)
  • Manuel Antonio de la Torre † (14 de juny de 1762 - 20 d'octubre de 1776 mort)
  • Sebastián Malvar y Pinto, O.F.M. † (19 d'octubre de 1777 - 15 de desembre de 1783 nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la)
  • Manuel Azamor y Ramírez † (27 de gener de 1785 - 2 d'octubre de 1796 mort)
  • Pedro Inocencio Bejarano † (3 de juliol de 1797 - 23 de febrer de 1801 nomenat bisbe de Sigüenza)
  • Benito Lué y Riega † (9 d'agost de 1802 - 22 de març de 1812 mort)
    • Seu vacant (1812-1829)
  • Mariano Medrano y Cabrera † (7 d'octubre de 1829 - 7 d'abril de 1851 mort)
    • Seu vacant (1851-1854)
  • Mariano José de Escalada Bustillo y Zeballos † (23 de juny de 1854 - 28 de juliol de 1870 mort)
    • Seu vacant (1870-1873)
  • Federico León Aneiros (Aneyros) † (25 de juliol de 1873 - 3 de setembre de 1894 mort)
  • Vladislas Castellano † (12 de setembre de 1895 - 6 de febrer de 1900 mort)
  • Mariano Antonio Espinosa † (24 d'agost de 1900 - 8 d'abril de 1923 mort)
    • Seu vacant (1923-1926)
  • José María Bottaro y Hers, O.F.M. † (9 de setembre de 1926 - 20 de juliol de 1932 dimití)
  • Santiago Luis Copello † (20 de setembre de 1932 - 25 de març de 1959 dimití)
  • Fermín Emilio Lafitte † (25 de març de 1959 - 8 d'agost de 1959 mort)
  • Antonio Caggiano † (15 d'agost de 1959 - 22 d'abril de 1975 jubilat)
  • Juan Carlos Aramburu † (22 d'abril de 1975 - 10 de juliol de 1990 jubilat)
  • Antonio Quarracino † (10 de juliol de 1990 - 28 de febrer de 1998 mort)
  • Jorge Mario Bergoglio, S.J. (28 de febrer de 1998 - 13 de març de 2013; elegit papa amb el nom de Francesc)
  • Mario Aurelio Poli, des del 28 de març de 2013

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2012, la diòcesi tenia 2.671.000 batejats sobre una població de 2.917.000 persones, equivalent al 91,6% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 3.200.000 3.600.000 88,9 886 366 520 3.611 4.650 119
1959 3.301.000 3.842.000 85,9 952 413 539 3.467 791 3.720 135
1965 2.693.000 3.226.900 83,5 973 423 550 2.767 900 3.800 148
1970 2.700.000 3.100.000 87,1 904 404 500 2.986 800 3.470 152
1976 2.700.000 3.000.000 90,0 933 383 550 2.893 910 2.900 158
1980 2.784.000 3.190.000 87,3 806 256 550 3.454 1.016 2.970 162
1990 3.096.000 3.336.000 92,8 877 432 445 3.530 2 956 2.134 175
1999 3.506.000 3.826.000 91,6 915 504 411 3.831 3 841 2.011 181
2000 3.506.000 3.826.000 91,6 848 468 380 4.134 5 750 1.687 182
2001 2.750.000 3.043.431 90,4 851 464 387 3.231 5 697 1.735 182
2002 2.500.000 2.729.610 91,6 837 465 372 2.986 6 652 1.711 182
2003 2.500.000 2.729.610 91,6 877 469 408 2.850 4 771 1.537 182
2004 2.500.000 2.729.610 91,6 884 462 422 2.828 4 755 1.611 182
2006 2.554.000 2.789.000 91,6 886 460 426 2.882 6 756 1.638 183
2011 2.647.000 2.891.082 91,6 834 469 365 3.173 7 647 1.732 186
2012 2.671.000 2.917.000 91,6 791 471 320 3.376 11 488 1.383 186

Referències

[modifica]

Fonts

[modifica]