Vés al contingut

Arquebisbat de Paraná

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Paraná
Archidioecesis Paranensis
Imatge
La Catedral de Paraná
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 31° 42′ S, 60° 30′ O / 31.7°S,60.5°O / -31.7; -60.5
Argentina Argentina
Entre Ríos
Parròquies49
Conté la subdivisió
Població humana
Població631.000 (2019) Modifica el valor a Wikidata (20,79 hab./km²)
Llengua utilitzadacastellà Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Província Eclesiàstica de Paraná
Superfície30.348 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació13 de juny de 1859
PatrociniMare de Déu del Roser
CatedralMare de Déu del Roser
Organització política
• Arquebisbe metropolitàJuan Alberto Puiggari

Lloc webarzparan.org.ar


L'arquebisbat de Paraná (castellà: Arquidiócesis de Paraná ; llatí: Archidioecesis Paranensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Argentina. L'any 2004 tenia 452.250 batejats sobre una població de 502.500 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Juan Alberto Puiggari.

La patrona de l'arxidiòcesi és la Mare de Déu del Roser (7 d'octubre), i el patró de la ciutat i de la província és sant Miquel Arcàngel (29 de setembre).

Territori

[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn sis departaments de la província d'Entre Ríos: Diamante, Feliciano, La Paz, Nogoyá, Paraná i Villaguay; a més del departament de Federal: (districtes Achiras, Sauce de Luna, part nord del Districte Banderas[1])

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Paraná, on es troba la catedral de la Mare de Déu del Roser.

El territori s'estén sobre 30.348  km², i està dividit en 49 parròquies. A més, té 3 quasi parròquies, 200 esglésies i capelles, 1 santuari, 2 monestirs femenins, 8 cases de religiosos i 43 de religioses. A més, compta amb 82 centres educatius.

Província eclesiàstica

[modifica]

L'arxidiòcesi de Paraná té dues diòcesis sufragànies:

Història

[modifica]

El bisbat de Paraná va ser erigit el 13 de juny de 1859 mitjançant la butlla Vel a primis del Papa Pius IX, prenent el territori del bisbat de Buenos Aires (avui arxidiòcesi). Originàriament era sufragània de l'arquebisbat de La Plata o Charcas (avui arquebisbat de Sucre).

El 5 de març de 1865 passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Buenos Aires.

El 15 de febrer de 1897 i el 21 de gener de 1910 cedí porcions del seu territori per tal que s'erigissin respectivament els bisbats de Santa Fe (avui arquebisbat de Santa Fe de la Vera Cruz) i de Corrientes (avui arxidiòcesi).

El 20 d'abril de 1934 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana.

L'11 de febrer de 1957 i el 10 d'abril de 1961 cedí de nou noves porcions de territori per tal que s'erigissin, respectivament, els bisbats de Gualeguaychú i de Concordia.

Cronologia episcopal

[modifica]
  • Luis José Gabriel Segura y Cubas † (20 de juny de 1859 - 13 d'octubre de 1862 mort)
  • José María Gelabert y Crespo † (27 de març de 1865 - 23 de novembre de 1897 mort)
  • Rudesindo de la Lastra y Gordillo † (8 de febrer de 1898 - 3 de juliol de 1909 mort)
  • Abel Juan Bazán y Bustos † (7 de febrer de 1910 - 25 d'abril de 1926 mort)
  • Julián Pedro Martínez † (7 de juliol de 1927 - 28 de juliol de 1934 renuncià)
  • Zenobio Lorenzo Guilland † (13 de setembre de 1934 - 12 de febrer de 1962 mort)
  • Adolfo Servando Tortolo † (6 de setembre de 1962 - 1 d'abril de 1986 jubilat)
  • Estanislao Esteban Karlic (1 d'abril de 1986 - 29 d'abril de 2003 jubilat)
  • Mario Luis Bautista Maulión (29 d'abril de 2003 - 4 de novembre de 2010 jubilat)
  • Juan Alberto Puiggari, des del 4 de novembre de 2010

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2004, la diòcesi tenia 452.250 batejats sobre una població de 502.500 persones, equivalent al 90,0% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 720.000 826.414 87,1 177 105 72 4.067 119 477 55
1965 367.000 407.458 90,1 86 60 26 4.267 41 331 32
1970 432.000 480.000 90,0 93 63 30 4.645 43 290 37
1976 350.000 377.775 92,6 85 58 27 4.117 37 225 39
1980 354.000 382.000 92,7 74 54 20 4.783 26 201 40
1990 426.000 464.137 91,8 75 59 16 5.680 24 192 45
1999 426.150 502.500 84,8 110 93 17 3.874 29 168 47
2000 426.150 502.500 84,8 119 102 17 3.581 27 162 49
2001 452.250 502.500 90,0 122 107 15 3.706 29 173 45
2002 452.250 502.500 90,0 124 109 15 3.647 28 173 45
2003 452.250 502.500 90,0 128 103 25 3.533 33 180 46
2004 452.250 502.500 90,0 117 104 13 3.865 21 188 49

Notes

[modifica]
  1. www.arzparan.org.ar Arxivat 2016-03-15 a Wayback Machine. (castellà)

Fonts

[modifica]