Vés al contingut

Artinita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralArtinita

Artinita del districte de New Idria, San Benito County, Califòrnia, Estats Units
Fórmula químicaMg₂(OH)₂CO₃·3H₂O
EpònimEttore Artini Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.05.DA.10
Nickel-Strunz 9a ed.5.DA.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vb/D.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana16b.3.1.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls aciculars, fibres, crostes botrioides i agregats esfèrics
Estructura cristal·linaa = 16.56 Å, b = 3.15 Å, c = 6.22 Å; β = 99.15°; Z = 1
Grup puntualmonoclínic; Grup espacial: C 2/m
Colorblanc
Exfoliacióperfecta {100}; bona {001}
Duresa (Mohs)2,5
Lluïssorvítria, sedosa
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent
Gravetat específica2,01 a 2,03
Densitat2,03
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.488 - 1.489 nβ = 1.533 - 1.534 nγ = 1.556 - 1.557
Birefringènciaδ = 0,068
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolArt Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'artinita és un mineral de magnesi de la classe dels carbonats que va rebre el nom l'any 1902 en honor del mineralogista italià Ettore Artini (1866-1928). Un possible mineral dimorf de l'artinita seria l'encara sense nom UM1987-01-CO:HMgS.[2]

Característiques

[modifica]

L'artinita és un carbonat hidratat de magnesi amb fórmula: Mg₂(OH)₂CO₃·3H₂O. Forma cristalls prismàtics monoclínics sedosos de color blanc, també sovint en arranjaments radials o incrustacions. Té una duresa de Mohs de 2,5 i un pes específic de 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'artinita pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, giorgiosita, hidromagnesita, widgiemoolthalita, indigirita, clorartinita, otwayita, zaratita, kambaldaïta, cal·laghanita, claraïta, hidroscarbroita, scarbroita, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatellita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaita, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita, stichtita i takovita.

Formació

[modifica]

Es forma en venes hidrotermals de baixa temperatura i en les roques ultramàfiques serpentinitzades. Els minerals associats inclouen brucita, hidromagnesita, piroaurita, crisòtil, aragonita, calcita, dolomita i magnesita.

Referències

[modifica]
  1. «Artinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 febrer 2014].
  2. «UM1987-01-CO:HMgS» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 febrer 2014].