Vés al contingut

Assalt als Tres Poders del Brasil de 2023

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentAssalt als Tres Poders del Brasil de 2023
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 15° 47′ 59″ S, 47° 51′ 51″ O / 15.7997°S,47.8641°O / -15.7997; -47.8641
Tipusmanifestació
assalt
intent de cop d'estat Modifica el valor a Wikidata
Part deprotestes colpistes contra el resultat electoral del 2022 al Brasil Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps2023 Modifica el valor a Wikidata
Data8 gener 2023 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça dels Tres Poders (Brasil) Modifica el valor a Wikidata, Brasília (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants4.000 Modifica el valor a Wikidata
Participant
Objectiucop militar i cop d'estat Modifica el valor a Wikidata
Ferits40 Modifica el valor a Wikidata
DanyatL'ocell
Bandera del Brasil
Palau Nereu Ramos
Palau del Planalto
Palau del Tribunal Suprem Federal del Brasil
Ballarina
Araguaia
As mulatas
La justícia
O Flautista Modifica el valor a Wikidata
Ha destruïtrellotge de Balthazar Martinot Modifica el valor a Wikidata
Nombre de detinguts
1.418 (11 gener 2023) Modifica el valor a Wikidata

El 8 de gener de 2023, aproximadament a les 15h (hora local), els edificis federals de la Plaça dels Tres Poders de Brasília —Palau del Planalto (seu de l'executiu), Congrés Nacional del Brasil (legislatiu) i Suprem Tribunal Federal (judicial)— van ser envaïts per uns 4.000 partidaris de l'expresident Jair Bolsonaro.[1][2]

Antecedents

[modifica]

Més d'un any abans d'acabar la legislatura, el president Bolsonaro ja havia declarat que el Brasil podria reviure un fenomen similar al de l'assalt al Capitoli dels Estats Units de 2021, en el cas que no fos reelegit en el càrrec l'octubre de 2022.[3] També va disseminar dubtes sobre un possible frau electoral i va carregar contra membres del Suprem Tribunal Federal (STF) i del Tribunal Superior Electoral (TSE), a qui va amenaçar de destituir o empresonar.[4][5] Després de ser derrotat per Luiz Inácio Lula da Silva en la segona volta de les eleccions presidencials, el 30 d'octubre de 2022, Bolsonaro va trigar gairebé 48 hores en comparèixer davant dels mitjans. En una breu declaració sense acceptar preguntes, el candidat del Partit Liberal va dir que entenia el sentiment d'injustícia dels seus votants per tot el procés electoral i que li semblava bé que volguessin manifestar-se, sempre que fos pacíficament.[6] Però, en cap moment va mencionar explícitament el resultat dels comicis ni el seu adversari i vencedor.[7][8][9] De fet, Bolsonaro va deixar el Brasil dies abans de cap d'any, de tal manera que no va assistir l'1 de gener a la cerimònia de presa de possessió de Lula com a nou President de la República, contràriament a la tradició al Brasil.[1]

Acampada de bolsonaristes demanant la intervenció militar.

Hores després d'anunciar-se la victòria de Lula da Silva, diversos col·lectius bolsonaristes van organitzar-se per protestar pels resultats. Això va fer que, entre el 31 d'octubre i el 3 de novembre, hi hagués un gran nombre de carreteres tallades arreu del país, fet que va col·lapsar el transport privat, el col·lectiu i el de mercaderies.[10][11] També es van organitzar acampades davant diverses casernes de l'Exèrcit brasiler. Segons els manifestants, la victòria del Partit dels Treballadors havia estat un frau, motiu pel qual reclamaven una intervenció militar que anul·lés el resultat dels comicis i retornés Bolsonaro al capdavant del govern.[12][13] El principal punt de reunió dels manifestants va ser davant del Quarter General de l'Exèrcit (QGE), a Brasília, on hi van arribar a haver prop de 10.000 persones. El nou govern va desallotjar-los el 3 de gener, tot i que uns 200 campistes hi van romandre fins al dia de l'assalt.[14]

A banda d'aquestes manifestacions pacífiques, es van produir dos atacs violents durant el desembre. El dia 12, data en què Lula da Silva i Geraldo Alckmin (vicepresident electe) rebien el seu diploma de vencedors de les eleccions,[15] grups de bolsonaristes van produir aldarulls a Brasília, com l'atac a una caserna de la Policia Federal i la crema de cotxes i autobusos.[16] El dia 24, la policia militar va interceptar un camió carregat amb explosius i que pretenia atemptar contra l'aeroport de Brasília.[17] George W. Oliveira Sousa va ser detingut i va declarar que havia planificat l'atac en protesta pel resultat de les eleccions, que considerava fraudulentes. A l'apartament que havia llogat a la capital, s'hi va trobar gran quantitat d'armes i munició.[18][19]

L'assalt

[modifica]

Invasió dels Tres Poders

[modifica]
Al centre, l'edifici del Congrés Nacional. Més abaix, la Praça dos Três Poderes, amb el Palau del Planalto a la dreta i el Suprem Tribunal Federal a l'esquerra.
Els invasors accedint al Palau Nereu Ramos (Congrés Nacional).

El diumenge 8 de gener, un gran nombre de manifestants —molts d'ells arribats el cap de setmana en desenes d'autocars— va reunir-se novament a les portes del QGE, a Brasília. Després van marxar uns 8 km per l'Eix Monumental, escoltats per la Policia Militar del Districte Federal, cap a la plaça dels Tres Poders (on es troben les seus del legislatiu, executiu i judicial).[20]

Vora les 15h (hora de Brasília), els manifestants van superar l'escàs cordó policial i van poder accedir als tres edificis: el Palau del Planalto on es reuneix el gabinet ministerial, el Palau Nereu Ramos que acull el Congrés Nacional del Brasil (edifici bicameral on es troben el Senat i la Cambra de Diputats) i el palau de l'STF.[21] La policia va intentar aturar-los amb gas pebre i disparant escopetes de pilotes de goma.[22]

Poc després, Veneziano Vital do Rêgo, president en funcions del Senat federal, va confirmar que els manifestants havien accedit al Saló Verd de la Cambra de Diputats del Brasil i que intentaven envair el Palau del Planalto.[23] A continuació, es va poder veure com els assaltants ocupaven el terrat del Congrés i accedien a l'interior del palau de l'STF.[20]

Conseqüències immediates

[modifica]

Durant la invasió, a més de mobiliari i altres objectes de les tres seus, van ser malmeses diverses obres d'art. Entre elles, el quadre As Mulatas, de Di Cavalcanti; les escultures A Justiça, d'Alfredo Ceschiatti i Bailarina, de Victor Brecheret; o el vitrall Araguaia de Marianne Peretti, situat al Congrés Nacional. Els terroristes van robar una còpia original de la Constitució brasilera de 1988 i armes de l'oficina de seguretat del Planalto. També va ser molt esmentat el fet que els manifestants que van entrar al palau de l'STF van arrencar una porta que duia el nom del jutge Alexandre de Moraes, l'encarregat d'investigar la difusió de fake news bolsonaristes en xarxes socials durant l'anterior campanya electoral.[24][25][26][27]

Després de la intervenció d'unitats d'antiavalots, es va aconseguir desocupar els edificis i, més tard, la plaça.[28] Durant les càrregues, un agent a cavall va caure i els assaltants van ferir tan el genet com l'animal.[29] Segons es va informar, en les seus es van trobar fins a cinc granades desactivades.[30] Un cop desallotjats, bona part dels manifestants van tornar al campament del QGE on van fer nit. Els soldats de la caserna van formar una línia de seguretat al voltant dels campistes, impedint l'accés de les forces policials.[31][32]

Les autoritats van informar que havien atès una vuitantena de ferits, la meitat en estat greu o molt greu.[33] El nombre de detinguts, cinc hores després de l'assalt, va ser de 170.[22] Més tard, el governador del Districte Fedral, Ibaneis Rocha, va pujar la xifra a 400 persones detingudes.[34] Entre els crims pels quals van haver de respondre hi ha: desperfectes causats a béns federals, crims contra el patrimoni cultural, associació criminal, atemptat violent contra l'estat de dret i intent de cop d'estat. Els servidors públics encausats també van ser acusats de desobediència i prevaricació.[22][35]

Desperfectes causats pels assaltants del Congrés Nacional del Brasil.

L'endemà

[modifica]

El matí del dia 9, va ser desallotjat definitivament el campament situat davant el quarter general. 1.200 campistes van ser portats a dependències policials per a ser identificats i prestar declaració sobre els fets del diumenge.[36] Se'ls va requisar ganivets i navalles; fones; explosius com petards, granades, bombes casolanes; torxes de propà i material per preparar còctels molotov.[37]

En altres punts del país també va haver-hi manifestacions i aldarulls. És el cas de la Marginal Tietê de São Paulo, que va patir talls;[38] o de les refineries de diversos estats, que els extremistes van intentar bloquejar fins que la Polícia Rodoviária Federal va intervenir.[39][40] També es van produir atacs contra torres elèctriques a Paraná i Rondônia.[41]

Reaccions

[modifica]

Política

[modifica]
Compareixença del President Lula da Silva.

Lula da Silva es trobava en visita oficial a Araraquara, un municipi de l'interior de l'estat de São Paulo, supervisant en persona les destrosses que la localitat havia patit a causa d'un temporal de pluja.[42] Tres hores després de l'atac terrorista, va fer una compareixença per anunciar que havia decretat la intervenció governamental de tots els organismes de seguretat del Districte Federal fins al 31 de gener. El president, en la seva declaració, va considerar que Bolsonaro era també responsable de l'acció terrorista, va assegurar que posarien en mans de la justícia tots els assaltants (als que va titllar de «feixistes fanàtics radicals») i que s'investigaria el finançament del moviment colpista.[43][44]

L'expresident Jair Bolsonaro, que es trobava a Orlando (Florida) des de finals d'any, va publicar un petit fil a Twitter en què manifestava que els fets es trobaven «fora de les regles», al mateix temps que repudiava les acusacions fetes per Lula sobre la seva participació en la invasió.[45] El senador del PT Renan Calheiros va anunciar que iniciaria els tràmits per sol·licitar als Estats Units l'extradició de Jair Bolsonaro per interrogar-lo sobre la seva presumpta participació en els fets.[40]

El governador Rocha va anunciar el cessament d'Anderson Torres, recentment nomenat Secretari de Seguretat del DF, ja que considerava que, malgrat tenir indicis de la preparació dels atacs, no havia fet prou per a aturar-los. És significatiu que Torres havia estat ministre de Justícia i Seguretat en l'últim gabinet de Bolsonaro i era un dels seus defensors més ferms.[46] L'actuació de la policia militar va ser molt qüestionada i es van veure vídeos de policies fent-se fotos tranquil·lament amb els manifestants.[22] El nou ministre de Justícia, Flávio Dino, va demostrar el seu enuig amb la gestió per part de l'administració del Districte Federal i va anunciar la mobilització de 2.500 soldats per reforçar la seguretat en la capital.[47] La nit del 8 de gener, l'STF va dictaminar la suspensió d'Ibaneis Rocha del càrrec de governador del DF durant 90 dies, per connivència i omissió dolosa de les seves funcions.[48]

Diverses personalitats de l'esfera política internacional van enviar missatges de rebuig a l'atac i van mostrar el seu suport al govern brasiler. Entre ells, els presidents Joe Biden, Emmanuel Macron, Pedro Sánchez, Gabriel Boric o Alberto Fernández.[49]

Opinió pública

[modifica]

La premsa brasilera va destacar que, dies abans de l'atac, alguns grups bolsonaristes partidaris d'una intervenció militar van compartir missatges a xarxes socials sobre la preparació d'un assalt al Congrés, aprofitant l'arribada de milers de manifestants a partir del 7 de gener.[50] Així doncs, quan es van consumar els fets, els periodistes van mostrar inquietud per la manca de previsió demostrada pels estaments públics, recriminant-los que no haguessin incrementat les mesures de seguretat al voltant dels Tres Poders; més encara amb l'experiència recent de l'assalt al Capitoli dels Estats Units de 2021, feta per seguidors de Donald Trump en un context similar, tot i que només amb la meitat de manifestants.[51] El mateix President de la República va catalogar l'actuació policial com «incompetent, amb mala voluntat o mala fe».[52]

El dilluns dia 9, van reproduir-se manifestacions al llarg del país, en repudi als atacs i en defensa de l'estat de dret. També van haver-hi per tot el món, en ciutats com Buenos Aires, Ciutat de Mèxic, Boston, Berlín, Dublín o Barcelona.[53][54][55]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Piera, Joaquim. «Així ha atiat Bolsonaro una invasió anunciada i anhelada». Diari Ara, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 8 gener 2023].
  2. ↑ «Partidaris de Bolsonaro assalten el Congrés, el palau presidencial i el Tribunal Suprem del Brasil». 324. CCMA, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 8 de gener 2023. [Consulta: 8 gener 2023].
  3. ↑ Pirotta, Ignacio. «La «trumpización» de Jair Bolsonaro» (en castellà). Nueva Sociedad, 14-08-2021. Arxivat de l'original el 2022-08-25. [Consulta: 8 gener 2023].
  4. ↑ Galarraga Gortázar, Naiara. «Bolsonaro amenaza con poner firme al Tribunal Supremo de Brasil en una movilización multitudinaria» (en castellà). El País, 07-09-2021. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 8 gener 2023].
  5. ↑ Saccone, Valeria. «¿Veremos un "asalto al Capitolio" en Brasil?: los miedos del cara a cara entre Lula y Bolsonaro» (en castellà). El Confidencial, 23-08-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 8 gener 2023].
  6. ↑ «Bolsonaro trenca el silenci». El Punt Avui, 01-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 1r novembre 2022].
  7. ↑ «Bolsonaro evita reconocer explícitamente su derrota, pero asegura que cumplirá la Constitución» (en castellà). EITB, 01-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 1r novembre 2022].
  8. ↑ «Bolsonaro faz pronunciamento após derrota; acompanhe a repercussão política e as notícias dos bloqueios nas estradas» (en portuguès brasiler). O Globo, 01-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 1r novembre 2022].
  9. ↑ Jeantet, Diane; Bridi, Carla. «Bolsonaro declines to concede defeat in first address since election» (en anglès americà). Los Angeles Times, 01-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 1r novembre 2022].
  10. ↑ Monjardín, J. «¿Por qué los camioneros que tratan de bloquear Brasil apoyan a Bolsonaro?» (en castellà). Diario ABC, 01-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 1r novembre 2022].
  11. ↑ «Protestos de bolsonaristas perdem força e rodovias no Vale e região estão sem bloqueios nesta quinta» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 03-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-06. [Consulta: 8 gener 2023].
  12. ↑ «Simpatizantes de Bolsonaro mantienen acampadas frente a cuarteles para pedir un golpe de Estado» (en castellà). Europa Press, 19-11-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 8 gener 2023].
  13. ↑ «Protestos nos quartéis e tiros de guerra ganham caráter de vigília pró-Bolsonaro» (en portuguès brasiler). UOL, 21-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-28. [Consulta: 8 gener 2023].
  14. ↑ «Brasil: Lula da Silva desactiva en dos días el ruido de los radicales golpistas» (en castellà). Clarín, 04-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 8 gener 2023].
  15. ↑ Andrade, Jéssica. «O que é a diplomação de um presidente e por que ela é importante» (en portuguès brasiler). Correio Braziliense, 12-12-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 9 gener 2023].
  16. ↑ «Bolsonaristas radicais tentam invadir prédio da PF e incendeiam carros e ônibus em Brasília; vias são bloqueadas» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 12-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-30. [Consulta: 9 gener 2023].
  17. ↑ «PM diz que desativou 'explosivo' em caminhão perto do aeroporto de Brasília» (en portuguès brasiler). UOL, 24-12-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 8 gener 2023].
  18. ↑ «Empresário é preso no DF após tentativa de atentado» (en portuguès brasiler). Agência Brasil, 25-12-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 9 gener 2023].
  19. ↑ «Saiba quem é o homem preso após tentar explodir bomba no DF» (en portuguès brasiler). Metrópoles, 25-12-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 9 gener 2023].
  20. ↑ 20,0 20,1 «Partidarios de Bolsonaro invaden el Palacio presidencial, el Congreso y la Corte Suprema de Brasil» (en castellà). El Mundo, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 8 gener 2023].
  21. ↑ «Directo - Asalto al Congreso de Brasil por cientos de radicales de Bolsonaro» (en castellà). 20minutos, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 8 gener 2023].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 «O dia em que bolsonaristas invadiram o Congresso, o Planalto e o STF; como ocorreu ato terrorista e as possíveis consequências» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 8 gener 2023].
  23. ↑ Rocha, Lucas. «Manifestantes furam bloqueio, entram na Esplanada e invadem o Congresso Nacional». CNN Brazil, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 8 de gener 2023. [Consulta: 8 gener 2023].
  24. ↑ Ballesteros, Xènia. «Obres d’un valor “incalculable”, destruïdes pels bolsonaristes a Brasília». Ara.cat, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 9 gener 2023].
  25. ↑ «Invasão aos Três Poderes danifica vitral no Congresso e mural de Di Cavalcanti; veja» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 9 gener 2023].
  26. ↑ «Di Cavalcanti, Constituição e vitral: extremistas destroem acervo cultural e histórico» (en portuguès brasiler). O Estado de S. Paulo, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 9 gener 2023].
  27. ↑ Maia, Dhiego. «Pintura de Di Cavalcanti e Brasão da República: veja o que foi destruído em invasão no DF» (en portuguès brasiler). InfoMoney, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 8 gener 2023].
  28. ↑ Nicas, Jack; Spigariol, André «Brazilian Authorities Clear Government Offices of Rioters, Official Says» (en anglès). The New York Times, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2024-04-16. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 21 maig 2024].
  29. ↑ «Cavalo ferido por manifestantes golpistas tem alta após atendimento veterinário» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 10-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-11. [Consulta: 12 gener 2023].
  30. ↑ Mendes, Diego. «Cinco granadas foram deixadas no STF e Congresso, diz Randolfe» (en portuguès brasiler). CNN Brasil, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 12 gener 2023].
  31. ↑ «Bolsonaristas voltam para quartel-general do Exército e se reinstalam após vandalismo em Brasília» (en portuguès brasiler). NSC Total, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-12. [Consulta: 12 gener 2023].
  32. ↑ «Exército impede entrada da PM em área de acampamento em Brasília | O TEMPO» (en portuguès brasiler). O Tempo, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-11. [Consulta: 12 gener 2023].
  33. ↑ «Hospital de Base recebe mais de 40 feridos durante atos terroristas no DF» (en portuguès brasiler). Metrópoles, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 9 gener 2023].
  34. ↑ Piera, Joaquim. «Centenars de detinguts per l'assalt bolsonarista a les institucions del Brasil». Diari Ara, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 9 gener 2023].
  35. ↑ Lapa, Loyane. «Terrorismo e mais: crimes que bolsonaristas podem responder por invasão aos Três Poderes» (en portuguès brasiler). Terra, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-14. [Consulta: 15 gener 2023].
  36. ↑ «Al menos 1.200 detenidos en el desmantelamiento del campamento bolsonarista que pedía un golpe del Ejército» (en castellà). Europa Press, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 9 gener 2023].
  37. ↑ Quintella, Sérgio. «Rojões, granada, álcool e até maçarico: o que foi apreendido pela polícia» (en portuguès brasiler). Veja, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-10. [Consulta: 12 gener 2023].
  38. ↑ «Marginal Tietê é liberada após bloqueio por manifestantes» (en portuguès brasiler). Agência Brasil, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 9 gener 2023].
  39. ↑ «Vândalos tentam bloquear refinarias de petróleo» (en portuguès brasiler). Paraiba online, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 9 gener 2023].
  40. ↑ 40,0 40,1 Piera, Joaquim. «Lula conjura els poders del Brasil per sentenciar el bolsonarisme radical». Diari Ara, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-10. [Consulta: 9 gener 2023].
  41. ↑ «PF investiga suspeita de atentado após derrubada de torres de energia» (en portuguès brasiler). UOL, 11-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-23. [Consulta: 21 maig 2024].
  42. ↑ «Lula vai a Araraquara (SP) neste domingo avaliar danos das chuvas» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 07-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 9 gener 2023].
  43. ↑ «Veja íntegra do decreto de intervenção federal assinado por Lula» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 9 gener 2023].
  44. ↑ «Lula atribuye a Bolsonaro la responsabilidad por los asaltos a las sedes del poder y destituye al responsable de seguridad en Brasilia» (en castellà). El Mundo, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 9 gener 2023].
  45. ↑ «Jair M. Bolsonaro on Twitter» (en portuguès brasiler). Twitter, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 9 gener 2023].
  46. ↑ «Quem é Anderson Torres, secretário do DF demitido pela invasão ao Planalto» (en portuguès brasiler). Exame, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 8 gener 2023].
  47. ↑ «Exército põe 2,5 mil militares de prontidão em Brasília» (en portuguès brasiler). O Estado de S. Paulo, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 9 gener 2023].
  48. ↑ «Moraes afasta Ibaneis Rocha, governador do DF, do cargo por 90 dias» (en portuguès brasiler). UOL, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 9 gener 2023].
  49. ↑ «Sánchez condena "rotundamente" el asalto al Congreso y pide el "retorno a la normalidad democrática"» (en castellà). El Periódico, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 9 gener 2023].
  50. ↑ «Extremistas falam em invadir Congresso, driblar polícia e dão dicas sobre gás» (en portuguès brasiler). Metrópoles, 05-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-07. [Consulta: 9 gener 2023].
  51. ↑ «Bolsonaristas repetem roteiro de apoiadores de Trump ao invadirem sedes dos Três Poderes» (en portuguès brasiler). Metrópoles, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 9 gener 2023].
  52. ↑ «Polícia do DF é criticada por não evitar ataques terroristas; imagens mostram policiais escoltando e conversando com bolsonaristas» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 08-01-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 9 gener 2023].
  53. ↑ «Movimentos vão às ruas nesta segunda em defesa da democracia; confira locais e horários» (en portuguès brasiler). Brasil de Fato, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-12. [Consulta: 12 gener 2023].
  54. ↑ Assunção, Clara. «'Sem anistia'. Brasileiros no exterior consulados pela democracia» (en portuguès brasiler). Rede Brasil Atual, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-12. [Consulta: 12 gener 2023].
  55. ↑ de Mello, Michele. «PT confirma atos em ao menos 10 países em defesa da democracia brasileira» (en portuguès brasiler). Brasil de Fato, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-12. [Consulta: 12 gener 2023].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assalt als Tres Poders del Brasil de 2023
  • Salellas Bosch, Alfons C. «Un diumenge brutal». Núvol, 10-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-10 [Consulta: 12 gener 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Assalt_als_Tres_Poders_del_Brasil_de_2023&oldid=34169269»