Vés al contingut

Eleccions presidencials del Brasil de 2022

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Pel conjunt d'eleccions celebrades al Brasil l'octubre de 2022, vegeu l'article Eleccions generals del Brasil de 2022.
Eleccions presidencials del Brasil de 2022
 ← 2018 Modifica el valor a WikidataBrasil Modifica el valor a Wikidata 2026 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  → 
Data2 octubre 2022, primera volta de les eleccions presidencials del Brasil de 2022
30 octubre 2022, segona volta de les eleccions presidencials del Brasil de 2022 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions presidencials brasileres Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident del Brasil. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Primera volta Modifica el valor a Wikidata
Electorat156.453.354 Modifica el valor a Wikidata
123.682.372
   79.05٪
Punt percentual 0.62
Nombre de vots vàlids118.229.719    Nombre de vots en blanc 1.964.779   Nombre de vots nuls 3.487.874
Segona volta Modifica el valor a Wikidata
Electorat156.453.354 Modifica el valor a Wikidata
124.252.796
   79.42٪
Punt percentual 0.72
Nombre de vots vàlids118.552.353    Nombre de vots en blanc 1.769.678   Nombre de vots nuls 3.930.765
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata Modifica el valor a Wikidata
Luiz Inácio Lula da Silva  — Partit dels Treballadors
1
57.259.504   48.43٪
2
60.345.999   50.9٪
Jair Bolsonaro  — Partit Liberal
1
51.072.345   43.2٪
 Punt percentual 2.83
2
58.206.354   49.1٪
 Punt percentual 6.03

Candidat més votat per unitat federativa a la segona volta Modifica el valor a Wikidata
Investidura Luiz Inácio Lula da Silva Modifica el valor a Wikidata
President del Brasil
Reemplaça:Persona elegida:
Jair BolsonaroLuiz Inácio Lula da Silva Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions presidencials del Brasil de 2022 van ser els comicis que tingueren lloc el 2 d'octubre de 2022, en primer torn, i el 30 d'octubre, en segon torn, per escollir el President de la República del Brasil.

Lula da Silva, que ja havia estat president en dues ocasions en la dècada del 2000, va batre per un estret marge al president sortint, Jair Bolsonaro.[1]

Antecedents

[modifica]

Després de les quatre victòries consecutives del Partit dels Treballadors en les presidencials (Lula da Silva al 2002 i 2006 i Dilma Rousseff al 2010 i 2014),[2] l'etapa "petista" es va tancar amb el procés de destitució de Rousseff, qui va ser reemplaçada al capdavant de l'executiu per Michel Temer.[3] Les eleccions de 2018 van suposar l'arribada al Palau del Planalto de Jair Bolsonaro (Partit Social Liberal), després de vèncer en el segon torn Fernando Haddad (PT), amb el 55,1% dels vots.[4]

Candidats

[modifica]

Campanya electoral

[modifica]

La campanya electoral es va dividir entre els partidaris del vot útil i d'aglutinar el major nombre de vots en els dos principals aspirants (Bolsonaro i Lula)[36] i els defensors de la tercera via, contraris a aquests dos candidats i que promovien que noms com Gomes o Tebet tinguessin opcions d'arribar a un eventual segon torn.[37][38]

Durant el mes i mig de campanya electoral,[39] les enquestes van donar resultats bastant estables: Lula en primera posició, amb entre el 45% i el 50% d'intenció de vot i Bolsonaro en segona posició, aproximadament amb el 35% dels vots. La tercera posició va oscil·lar entre Ciro Gomes i Simone Tebet, sense que cap dels dos s'apropés mai al 10% de vot estimat.[40][41]

Evolució de les enquestes, període 2020-2022.
S'observa com, amb l'aixecament dels càrrecs contra Lula (març de 2021), la intenció de vot del líder d'esquerres es dispara.
D'altra banda, la gestió de la pandèmia no va suposar a Bolsonaro cap davallada en les enquestes.

Abans del primer torn, els candidats es van veure les cares en tres debats televisats: 28/08 a Band, 24/09 a SBT i 29/09 a TV Globo. En compliment de la llei electoral, no hi van ser convidats els representants d'UP, PCB, PSTU ni DC per no arribar al mínim d'escons al Congrés Nacional.[42]

Jair Bolsonaro

[modifica]

El president del Brasil, ja des de la precampanya, va dirigir critiques a l'ús d'urnes electròniques i sospites sobre un eventual frau electoral,[43] emulant la dinàmica presa per Donald Trump el 2021.[44] També va carregar contra el Suprem Tribunal Federal,[45] que durant la legislatura va vetar diverses propostes de l'executiu.[46]

En els mesos previs als comicis, es van donar casos de crims violents comesos per partidaris del cap del Partit Liberal. Marcelo Arruda, membre del PT a Foz do Iguaçu (Paranà), va ser assassinat a trets per un policia bolsonarista mentre celebrava la seva festa d'aniversari.[47] A Salto do Jacuí, un municipi de Rio Grande do Sul, un productor agrícola va embestir el cotxe de la regidora petista Cleres Relevante i, durant la fugida, va causar un accident en el que va morir.[48]

Molts esportistes han fet comentaris públics a favor de la reelecció del president. És el cas dels exblaugranes Neymar Jr, Ronaldinho i Rivaldo, així com els pilots de Fórmula 1 retirats Nelson Piquet i Emerson Fittipaldi.[49][50]

Lula da Silva

[modifica]

Després de la seva exoneració i la recuperació dels seus drets de representació, Lula va tornar a presentar-se per 6a vegada (va perdre tres eleccions als anys 80 i 90, més les dues que va guanyar a la dècada del 2000)[51] al capdavant de la coalició Brasil da Esperança, formada pel PT, el Partit Comunista del Brasil i el Partit Verd.[52] Una de les decisions més controvertides de l'exlíder sindicalista va ser la tria del candidat a la vicepresidència: Geraldo Alckmin, líder dels socialistes brasilers (PSB).[53]

Entre els suports mediàtics rebuts, destaquen els d'Anitta, Caetano Veloso, Gilberto Gil, Juninho Pernambucano, Camila Pitanga o Luísa Sonza. També algunes personalitats estrangeres, com el cantant Bono o els actors Mark Hamill i Mark Ruffalo, van fer campanya per Lula.[49][54]

Primer torn

[modifica]

Escrutini

[modifica]

Contràriament a les especulacions i enquestes propagades per la premsa, Jair Bolsonaro va estar liderant la votació durant bona part de la nit, fins que es va arribar al 70% de l'escrutini, moment en el què va ser sobrepassat per Lula.[55] Una cosa similar va succeir amb el tercer lloc, que Simone Tebet va acabar obtenint en detriment de Ciro Gomes.[56] El resultat final va ser:

Candidats que van rebre més de 100.000 vots
Lula da Silva
Jair Bolsonaro
Simone Tebet
Ciro Gomes
Soraya Thronicke
Felipe d'Avila
Resultats amb el 100% escrutat.[57]
Candidat Partit Nombre de vots Percentatge
Lula da Silva PT 57.259.504 48,43 %
Jair Bolsonaro PL 51.072.345 43,20 %
Simone Tebet MDB 4.915.423 4,16 %
Ciro Gomes PDT 3.599.287 3,04 %
Soraya Thronicke União 600.955 0,51 %
Felipe d'Avila Novo 559.708 0,47 %
Altres 222.497 0,19 %
Nuls 3.487.874
En Blanc 1.964.779

Distribució del vot per candidat

[modifica]
  • Lula da Silva (PT).
    Lula da Silva (PT).
  • Jair Bolsonaro (PL)
    Jair Bolsonaro (PL)
  • Simone Tebet (MDB)
    Simone Tebet (MDB)
  • Ciro Gomes (PDT)
    Ciro Gomes (PDT)
  • Candidats amb menys d'un 1% de vots
    Candidats amb menys d'un 1% de vots

Anàlisi i reaccions

[modifica]

Els candidats del Partit dels Treballadors i del Partit Liberal varen disputar la segona ronda l'últim diumenge d'octubre. Com és costum, els aspirants que no van passar el tall es van pronunciar sobre a qui recolzarien o si preferien deixar llibertat a la militància.[58][59] En el cas de Ciro Gomes i el PDT, van posicionar-se a favor de Lula da Silva;[60] en canvi, l'MDB va declarar-se neutral, mentre la seva candidata, Simone Tebet, va anunciar el seu vot pel líder del PT pel «seu compromís amb la democràcia i la Constitució, fet que desconec de l'actual president».[61] Per la seva part, Thronicke i União Brasil oferiran el seu suport a Bolsonaro,[62] mentre que el Partido Novo de Luiz Felipe d'Avila va donar llibertat de vot als seus afiliats.[63]

Una altra de les claus de cara a la votació definitiva del 30 d'octubre serà la mobilització de la ciutadania. El dia 2 es va obtenir la xifra més alta d'abstenció en el que portem de segle xxi (32,7 milions de persones, el 20,9 % del cens electoral),[64] en un país on el vot és obligatori per totes les persones d'entre 18 i 70 anys.[65]

Segon torn

[modifica]

Setmanes prèvies

[modifica]

Un cop es va saber l'alineament de les forces derrotades en la primera ronda de votacions, les campanyes d'ambdós candidats i dels seus seguidors va embrutar-se.[1] El dia 12, després d'una visita de Lula da Silva al Complexo do Alemão en la que portava una gorra amb les sigles CPX, les xarxes es van omplir de fake news associant aquestes lletres al mot cupincha, que en l'argot local equivaldria a ser col·laborador del crim organitzat.[66] El Tribunal Superior Electoral va decretar que els congressistes i periodistes que havien divulgat aquesta notícia devien esborrar aquells missatges.[67]

Per l'altre costat, Bolsonaro va veure's atacat per la redifusió d'un vídeo de 2017 en el que se'l veu participant d'un ritu maçó.[68][69] Més controvertit va ser l'episodi que el mateix president va explicar en una entrevista per un podcast, en la que explicava la seva experiència amb unes menors veneçolanes durant una visita no oficial a un suburbi de São Sebastião, al Districte Federal: «anava en moto i vaig veure unes noies, tres o quatre, boniques, d'uns 14 o 15 anys, molt arreglades, un dissabte, en una favela. Llavors, pintou um clima, em vaig girar: "Puc entrar a casa teva?", vaig entrar». L'expressió pintou um clima habitualment s'empra per referir-se a un enteniment, un flirteig, inclús tensió sexual. Bolsonaro i la seva dona Michelle van sortir al pas dient que és una frase que feia servir sovint, sense cap connotació de caràcter sexual. Independentment de si va haver cap mena de relació pedòfila entre el president i les menors, l'opinió pública va criticar la frivolitat amb la que va pressuposar que unes nenes immigrants es dedicaven a la prostitució i que, un cop va entrar a la casa, no activés els serveis socials per protegir-les.[70][71][72]

Els contrincants van veure's les cares en dos debats televisius: el dia 16 d'octubre, retransmès per Rede Bandeirantes i el dia 28, per la TV Globo.[73][74]

Evolució de les enquestes, període 2020-2022.
Aquesta gràfica de soindeigs electorals arriba fins al mateix dia de les eleccions. Es veu clarament com s'estreny la distància entre els dos oponents de cara al segon torn, augurant una votació molt ajustada.

Votació

[modifica]
Lula
Bolsonaro

El diumenge 30 d'octubre, van difondre's moltes notícies sobre presumptes irregularitats comeses per autoritats municipals pro-Bolsonaro, que haurien limitat la freqüència de pas del transport públic o, inclús, l'haurien cancel·lat per complet. També es van compartir vídeos de ciutadans nordestins recriminant al Ministri de Justícia i a la Policia Rodoviária Federal (l'encarregada del control de carreteres) per haver organitzat excessius controls de trànsit amb la intenció de dificultar l'arribada d'autocars amb votants que viuen fora de les localitats on estan censats.[75][76][77] Per aquest motiu, el Partit dels Treballadors, van demanar al TSE l'allargament extraordinari de l'horari de votació, mesura que fou desestimada.[78]

L'escrutini va seguir aproximadament la línia de la primera volta. Bolsonaro liderava el marcador des de l'inici de l'escrutini, però amb un marge més estret que a principis d'octubre (només 4 punts d'avantatge amb un 10% del recompte). Mica a mica, Lula retallava distàncies, fins que el va sobrepassar quan l'escrutini arribava al 67.7%.[79]

La tendència va continuar, amb el petista assegurant-se matemàticament l'elecció en arribar al 98,81 % de l'escrutini. Lula va convertir-se en el president electe amb el menor marge percentual de vots de la història del país.[80] Jair Bolsonaro, en canvi, va ser el primer cap de govern brasiler de la Sisena República en fracassar en el seu intent de reelecció.[81][82]

Resultats amb el 100% escrutat.[83]
Candidat Partit Nombre de vots Percentatge Mapa de vot
Luiz Inácio Lula da Silva PT 60.345.999 50,90 %
Jair Messias Bolsonaro PL 58.206.354 49,10 %
Nuls 3.930.765
En Blanc 1.769.678

L'abstenció, si bé es va reduir en 570 mil persones (baixant del 20,9 al 20,6 %), va tornar a ser definitiva. No obstant, des de la reimplantació de la democràcia, l'any 1985, l'abstenció mai havia baixat del primer al segon torn.[84]

Reaccions

[modifica]

En compareixença pública, el president electe Lula da Silva va declarar que era el moment de «restablir la pau entre els divergents (...), no existeixen dos Brasils» i va remarcar que els seus principals objectius eren el combat contra la fam i la misèria, facilitar l'accés a l'habitatge, acabar amb la desforestació de l'Amazònia i recuperar la credibilitat del país en l'esfera internacional.[85] En acabar el seu discurs, es va dirigir a l'Avinguda Paulista (São Paulo) per celebrar-ho amb els militants del PT.[86] Davant dels seus, va manifestar que havien «derrotat l'autoritarisme i el fascisme» i va tornar a insistir que la seva intenció era governar sobre els 215 milions de brasilers.[87]

Poc després d'oficialitzar-se el resultat, confirmat pel president de la Cambra de Diputats del Brasil, Arthur Lira,[88] una munió de caps d'estat i de govern van felicitar Lula da Silva mitjançant les xarxes socials. És el cas de Mario Abdo Benítez (PAR), Joe Biden (EUA), Gabriel Boric (XIL), António Costa (POR), Miguel Díaz-Canel (CUB), Alberto Fernández (ARG), Luis Lacalle Pou (URU), Guillermo Lasso (EQU), Andrés M. López Obrador (MEX), Emmanuel Macron (FRA), Gustavo Petro (COL), Marcelo Rebelo de Sousa (POR), Pedro Sánchez (ESP) i Justin Trudeau (CAN).[89][90] També ho van fer polítics brasilers, com Marina Silva, Simone Tebet, Ciro Gomes, Fernando Henrique Cardoso, Guilherme Boulos o Ibaneis Rocha.[91] Bolsonaro no va fer cap mena de declaració pública i ni tan sols va trucar el seu oponent per felicitar-lo.[86]

En la tarda de l'1 de novembre, el president sortint va convocar la premsa al Palau de l'Alvorada, la residència oficial del cap de govern brasiler. En una breu declaració, sense acceptar preguntes dels mitjans, el candidat del PL va dir que entenia el sentiment d'injustícia dels seus votants per tot el procés electoral i que li semblava bé que volguessin manifestar-se, sempre que fos pacíficament. Per acabar, va assegurar que compliria amb la Constitució.[92] En cap moment va mencionar explícitament el resultat dels comicis ni al seu adversari.[93][94][95] Tot seguit, el cap de la Casa Civil, Ciro Nogueira, va confirmar que en un parell de dies s'iniciarien les trobades amb el futur equip de govern (encapçalat pel vicepresident electe, Geraldo Alckmin)[96] per coordinar-ne la transició.[97]

Protestes

[modifica]

Hores després d'anunciar-se la victòria de Lula da Silva, diversos col·lectius bolsonaristes van organitzar-se per protestar pels resultats. Entre el 31 d'octubre i el 3 de novembre, va haver-hi gran nombre de carreteres tallades, col·lapsant el transport privat, col·lectiu i de mercaderies.[98][99] També es van organitzar acampades davant diversos quarters de l'Exèrcit brasiler. Segons els manifestants, la victòria del Partit dels Treballadors va ser fraudulenta i reclamaven una intervenció militar que anul·lés el resultat dels comicis i retornés Bolsonaro al capdavant del govern.[100][101] El principal punts de reunió va ser davant el Quarter General de l'Exèrcit, a Brasília, on van arribar a haver-hi prop de 10.000 persones. El nou govern va desallotjar-los el 3 de gener, mantenint-se només uns 200 campistes.[102] A banda d'aquestes manifestacions pacífiques, es van produir dos atacs violents en el mes de desembre. El dia 12, data en què Lula da Silva i Geraldo Alckmin (vicepresident electe) rebien el seu diploma com a vencedors de les eleccions,[103] grups de bolsonaristes van produir aldarulls a Brasília, com l'atac a una caserna de la Policia Federal i la crema de cotxes i autobusos.[104] El dia 24, la policia militar va interceptar un camió carregat amb explosius i que pretenia atemptar contra l'aeroport de Brasília.[105] George W. Oliveira Sousa va ser detingut i va declarar que havia planificat l'atac com a protesta pel resultat de les eleccions, que considerava fraudulents. En l'apartament que havia llogat a la capital, es van trobar gran quantitat d'armes i munició.[106][107]

Assaltants a l'edifici del Congrés Nacional.

Les protestes van tenir el seu punt àlgid el dia 8 de gener de 2023, quan uns 4.000 manifestants bolsonaristes van marxar cap a la Plaça dels Tres Poders de Brasília, van superar l'escàs cordó policial i van poder accedir als tres edificis: el Palau del Planalto on es reuneix el gabinet ministerial, el Palau Nereu Ramos que acull el Congrés Nacional del Brasil (edifici bicameral on es troben el Senat i la Cambra de Diputats) i el palau del Suprem Tribunal Federal.[108][109] Després d'hores d'incertesa, la intervenció policial va desallotjar els terroristes, que havien causat desperfectes en les tres seus. Lula da Silva, ja en el càrrec, va anunciar que havia decretat la intervenció governamental de tots els organismes de seguretat del Districte Federal fins al 31 de gener. El president, en la seva declaració, va considerar que Bolsonaro era també responsable de l'acció terrorista, va assegurar que posarien en mans de la justícia tots els assaltants i que s'investigaria el finançament del moviment colpista.[110][111] Per la seva part, l'expresident —que es trobava a Florida— va rebutjar tals acusacions.[112]

Votacions a Barcelona

[modifica]

Els brasilers residents a l'estat espanyol tenien a la seva disposició dos col·legis electorals, un a Madrid i l'altre a Barcelona. Els residents a Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Aragó, Múrcia, Navarra, La Rioja i País Basc, així com els d'Andorra (tots ells sota la jurisdicció del Consolat General del Brasil a Barcelona),[113] van poder votar en un local habilitat a la Fira de Barcelona.[114]

Cues per votar a Barcelona (1r torn).

El resultat del primer torn va ser el següent:

Resultats amb el 100% escrutat.[115]
Candidat Partit Nombre de vots Percentatge
Lula PT 3.070 70,20 %
Jair Bolsonaro PL 901 20,60 %
Simone Tebet MDB 141 3,22 %
Ciro Gomes PDT 184 4,21 %
Soraya Thronicke União 7 0,16 %
Felipe d'Avila Novo 50 1,14 %
Altres 20 0,47 %
Nuls 55
En Blanc 72

En el segon torn, el nivell de participació va ser similar (una caiguda per sota de l'1%). Els percentatges obtinguts pels dos candidats van ser similars als de la primera ronda, però en aquesta ocasió va veure's un increment en el nombre de vots nuls:

Entrada al local de votacions del 2n torn.
Resultats amb el 100% escrutat.[116]
Candidat Partit Nombre de vots Percentatge
Lula PT 3.246 75,51 %
Jair Bolsonaro PL 1.053 24,49 %
Nuls 91
En Blanc 75

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Lula da Silva guanya Bolsonaro per la mínima i tornarà a presidir el Brasil». CCMA, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 31 octubre 2022].
  2. ↑ Maia, Dominique. «Confira o histórico das eleições presidenciais no Brasil» (en portuguès brasiler). Politize!, 08-08-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  3. ↑ «Dilma Rousseff, apartada del poder». El Temps, 12-05-2016. Arxivat de l'original el 2016-05-13. [Consulta: 13 maig 2016].
  4. ↑ «El candidat d'extrema dreta Jair Bolsonaro guanya les eleccions del Brasil». CCMA, 28-10-2018. Arxivat de l'original el 2022-10-02. [Consulta: 3 octubre 2022].
  5. ↑ «Jair Bolsonaro, el candidat nostàlgic de la dictadura militar». Diari Ara, 07-09-2018. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  6. ↑ Fernández Candial, Alba. «La mala gestión de la pandemia en Brasil» (en castellà). La Vanguardia, 02-11-2021. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  7. ↑ «Comparativa: COVID-19 - Crisis del coronavirus» (en castellà). Expansión, 21-09-2022. Arxivat de l'original el 2022-09-21. [Consulta: 2 octubre 2022].
  8. ↑ Ayres, Marcela; Moreira, Camila «Brazil in recession as drought, inflation and interest rates bite» (en anglès). Reuters, 02-12-2021. Arxivat de l'original el 2022-10-03 [Consulta: 3 octubre 2022].
  9. ↑ Jasper, Fernando. «Reforma da Previdência: entenda o que muda |» (en portuguès brasiler). Gazeta do Povo. Arxivat de l'original el 2022-08-15. [Consulta: 3 octubre 2022].
  10. ↑ Lima, Kevin. «Governo Bolsonaro já acumula quase 30 trocas de ministros desde 2019; veja lista» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 28-03-2022. Arxivat de l'original el 2022-07-09. [Consulta: 3 octubre 2022].
  11. ↑ Longo, Ivan. «Sigilo de 100 anos: saiba quais foram as censuras de Bolsonaro que Lula prometeu abrir no debate» (en portuguès brasiler). Forum, 29-09-2022. Arxivat de l'original el 2022-09-30. [Consulta: 3 octubre 2022].
  12. ↑ Dal Piva, Juliana; Herdy, Thiago. «Metade do patrimônio do clã Bolsonaro foi comprada em dinheiro vivo» (en portuguès brasiler). UOL, 30-08-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-30. [Consulta: 3 octubre 2022].
  13. ↑ Lupion, Bruno. «Quais são as propostas no programa de governo de Bolsonaro» (en portuguès). Deutsche Welle, 01-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-01. [Consulta: 2 octubre 2022].
  14. ↑ Bonin, Robson. «A primeira missão de Braga Netto, após virar vice de Bolsonaro | Radar» (en portuguès brasiler). Veja, 04-08-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-07. [Consulta: 1r novembre 2022].
  15. ↑ «El escándalo que persigue a Lula» (en castellà). BBC, 06-04-2013. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  16. ↑ Moreira, Sebastião. «Lula, condemnat a 12 anys de presó per un nou cas de corrupció». El Periódico, 06-02-2019. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  17. ↑ Molina, Federico. «L'expresident brasiler Lula da Silva surt de la presó després d'un any i set mesos - 09 nov 2019». El Punt Avui, 09-11-2019. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  18. ↑ Ugalde, Ivia. «La exoneración judicial de Lula remueve el tablero político en Brasil» (en castellà). Heraldo de Aragón, 09-03-2021. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  19. ↑ Abellán, Pepa Bueno, Lucía. «“Tengo que volver para recuperar el prestigio de Brasil y que el pueblo coma tres veces al día”» (en castellà). El País, 20-11-2021. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  20. ↑ Lupion, Bruno. «Quais são as propostas nas diretrizes de governo de Lula» (en portuguès). Deutsche Welle, 01-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-01. [Consulta: 2 octubre 2022].
  21. ↑ Spechoto, Caio. «PSB confirma Geraldo Alckmin como vice na chapa de Lula» (en portuguès brasiler). Poder 360, 29-07-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 1r novembre 2022].
  22. ↑ Tena, Berta. «¿Quién es Simone Tebet? La senadora que da la sorpresa en las elecciones de Brasil» (en castellà). El Confidencial, 03-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  23. ↑ «Tebet dá 48 horas para partidos de sua coligação decidirem apoio» (en portuguès brasiler). Poder 360, 02-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  24. ↑ Lupion, Bruno. «As propostas do programa de governo de Simone Tebet» (en portuguès). Deutsche Welle, 01-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-01. [Consulta: 2 octubre 2022].
  25. ↑ «Simone Tebet confirma chapa feminina à Presidência com Mara Gabrilli, do PSDB, como vice» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 02-08-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-07. [Consulta: 1r novembre 2022].
  26. ↑ «Centroizquierdista Gomes lanza candidatura presidencial en Brasil» (en castellà). Correo del Sur, 20-07-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  27. ↑ Struck, Jean-Philip. «Quais são as propostas no programa de governo de Ciro Gomes» (en portuguès). Deutsche Welle, 01-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-01. [Consulta: 2 octubre 2022].
  28. ↑ Shores, Nicholas. «Ciro terá vice-prefeita de Salvador como companheira de chapa» (en portuguès brasiler). Poder 360, 05-08-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 1r novembre 2022].
  29. ↑ «Quién es Soraya Thronicke, la exaliada de Bolsonaro que ahora compite para la presidencia: “Me decepcionó completamente”» (en castellà). El Comercio (Perú), 30-08-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  30. ↑ Dias, Gabriel. «Propostas de Soraya Thronicke: Veja pontos do plano de governo» (en portuguès brasiler). UOL, 14-09-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-02. [Consulta: 2 octubre 2022].
  31. ↑ Correia, Victor. «União Brasil confirma Marcos Cintra como vice de Soraya Thronicke ao Planalto» (en portuguès brasiler). Correio Braziliense, 05-08-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-31. [Consulta: 1r novembre 2022].
  32. ↑ Matsukawa, Ricardo. «Luiz Felipe D'Avila: tentativa de emplacar candidatura do Novo e agenda liberal» (en portuguès brasiler). Exame, 15-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-09-27. [Consulta: 3 octubre 2022].
  33. ↑ Dias, Gabriel. «Propostas de Luiz Felipe D'Avila: Veja pontos do plano de governo» (en portuguès brasiler). UOL, 14-09-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-02. [Consulta: 2 octubre 2022].
  34. ↑ «Novo anuncia Tiago Mitraud como candidato a vice em chapa presidencial» (en portuguès brasiler). CNN Brasil, 01-07-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-07. [Consulta: 1r novembre 2022].
  35. ↑ «Lista de Candidatos - Brasil - Presidente» (en portuguès brasiler). Divulgação de Candidaturas e Contas Eleitorais. Tribunal Superior Eleitoral. Arxivat de l'original el 2016-07-30. [Consulta: 2 octubre 2022].
  36. ↑ «Lula y Bolsonaro buscan el "voto útil" ante la actual polarización en Brasil» (en castellà). El Diario, 26-09-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-02. [Consulta: 2 octubre 2022].
  37. ↑ «Gomes y Tebet, la endeble tercera vía que no cuestiona las polarizadas elecciones de Brasil» (en castellà). Europa Press, 30-09-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-01. [Consulta: 2 octubre 2022].
  38. ↑ Trisotto, Fernanda; Zarur, Camila. «Ciro e Tebet travam guerra particular pelo 3º lugar» (en portuguès brasiler). O Globo, 29-09-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-02. [Consulta: 2 octubre 2022].
  39. ↑ «Propaganda eleitoral começa em 16 de agosto e horário gratuito no rádio e TV no dia 26» (en portuguès brasiler). Senado Notícias. Senat del Brasil, 11-08-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  40. ↑ «Datafolha: colunistas analisam resultado da pesquisa presidencial desta quinta; veja vídeos» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 18-08-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-02. [Consulta: 2 octubre 2022].
  41. ↑ Betim, Felipe. «Pesquisa Datafolha: Lula segue com 50% dos votos válidos e Bolsonaro marca 36%» (en portuguès brasiler). Jota, 01-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-01. [Consulta: 2 octubre 2022].
  42. ↑ Nocchi, Vania. «Debates presidenciais 2022: datas da Globo, Band e SBT» (en portuguès brasiler). Jornal DCI, 23-08-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-27. [Consulta: 4 octubre 2022].
  43. ↑ Bassas, Antoni. «Paulo Maldos: “Bolsonaro mirarà de legitimar un cop d’estat abans o després de les eleccions”». Diari Ara, 18-06-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-04. [Consulta: 4 octubre 2022].
  44. ↑ Robinson, Andy. «Bolsonaro sigue los pasos de Trump y denuncia fraude antes de las elecciones» (en castellà). La Vanguardia, 07-08-2021. Arxivat de l'original el 2022-10-04. [Consulta: 4 octubre 2022].
  45. ↑ «Bolsonaro ataca o STF e diz que Brasil terá liberdade a qualquer preço» (en portuguès brasiler). Estado de Minas, 14-09-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 4 octubre 2022].
  46. ↑ Rodas, Sérgio. «Com reeleição, Bolsonaro terá força para pedir impeachment de ministros do STF» (en portuguès brasiler). Consultor Jurídico, 03-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-04. [Consulta: 4 octubre 2022].
  47. ↑ «Após Polícia Civil concluir inquérito sobre morte de petista no Paraná, PT diz que 'imagens e depoimentos provam a motivação política do crime'» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 16-07-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-04. [Consulta: 4 octubre 2022].
  48. ↑ Fonseca, Caue. «Polícia investiga ataque a vereadora do PT seguido de morte de bolsonarista no RS» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 14-09-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-04. [Consulta: 4 octubre 2022].
  49. ↑ 49,0 49,1 «Deportistas toman partido en las elecciones presidenciales de Brasil» (en castellà). Revista Obdulio, 02-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-04. [Consulta: 4 octubre 2022].
  50. ↑ «Saiba quais são as celebridades que já declararam apoio a Bolsonaro» (en portuguès brasiler). O Tempo, 30-09-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 4 octubre 2022].
  51. ↑ Cappi, Lis. «Candidato pela sexta vez, Lula mira vitória inédita no primeiro turno» (en portuguès brasiler). SBT News, 02-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-04. [Consulta: 4 octubre 2022].
  52. ↑ Angelo, Tiago. «TSE aprova federação Brasil da Esperança, de PT, PC do B e PV» (en portuguès brasiler). Poder 360, 24-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-04. [Consulta: 4 octubre 2022].
  53. ↑ «Em ato com Lula, PSB oficializa apoio ao petista e Alckmin como candidato a vice-presidente» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 29-07-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-07. [Consulta: 4 octubre 2022].
  54. ↑ «Actores y cantantes expresan apoyo a Lula y futbolistas apuestan por Bolsonaro en elecciones» (en castellà). Bolivia Verifica, 04-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-04. [Consulta: 4 octubre 2022].
  55. ↑ Torres, Fernando. «Veja gráfico com virada de Lula no primeiro turno» (en portuguès brasiler). Valor Investe, 02-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  56. ↑ «Tebet irrumpe en la escena brasileña adelantando a Gomes» (en castellà). RTVE, 03-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  57. ↑ «Presidente» (en portuguès brasiler). Eleição Geral Ordinária 2022. 1o turno. Tribunal Superior Eleitoral, 04-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-02. [Consulta: 5 octubre 2022].
  58. ↑ Gibrel, Álvaro. «Apoios de Ciro e Tebet serão cruciais para definir a eleição» (en portuguès brasiler). O Globo, 03-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  59. ↑ «Los votos de Simone Tebet y Ciro Gomes serán claves para definir el ballotage en Brasil» (en espanyol europeu). Infobae, 02-10-2022. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 3 octubre 2022].
  60. ↑ «Lula recibirá el apoyo del partido de Ciro Gomes» (en castellà). RTVE, 04-10-2022. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 6 octubre 2022].
  61. ↑ «Simone Tebet declara apoio a Lula no 2º turno: 'Até dia 30 estarei na rua'» (en portuguès brasiler). UOL, 05-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-05. [Consulta: 6 octubre 2022].
  62. ↑ «Balotaje en Brasil entre Lula y Bolsonaro: Thronicke definió su posición y se espera al resto de los candidatos» (en castellà). El Esquiú, 04-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-06. [Consulta: 6 octubre 2022].
  63. ↑ Costa, Cristyan. «Partido Novo libera filiados para 'voto com consciência'» (en portuguès brasiler). Revista Oeste, 04-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-06. [Consulta: 6 octubre 2022].
  64. ↑ Pancini, Laura. «Abstenção nas eleições: 32,7 milhões de eleitores não foram às urnas no primeiro turno» (en portuguès brasiler). Exame, 03-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  65. ↑ «Voto – obrigatoriedade» (en portuguès brasiler). Tribunal Regional Eleitoral - SC. Arxivat de l'original el 2022-04-06. [Consulta: 3 octubre 2022].
  66. ↑ «CPX: O que significa e por que boné com sigla usado por Lula viralizou?» (en portuguès brasiler). Yahoo!, 18-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-30. [Consulta: 30 octubre 2022].
  67. ↑ «TSE manda remover posts sobre boné de Lula com sigla “CPX”» (en portuguès brasiler). Gazeta do Povo, 25-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-30. [Consulta: 30 octubre 2022].
  68. ↑ Varella, Thiago. «Por que discurso de Bolsonaro na maçonaria pode irritar evangélicos?» (en portuguès brasiler). UOL, 05-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-30. [Consulta: 30 octubre 2022].
  69. ↑ da Rocha, Guilherme Lucio. «O que Bolsonaro foi fazer em uma loja da maçonaria?» (en portuguès brasiler). Valor. Grupo Globo, 07-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-30. [Consulta: 30 octubre 2022].
  70. ↑ Sakamoto, Leonardo. «'Pintou um clima' com meninas gera pedido de impeachment contra Bolsonaro» (en portuguès brasiler). UOL, 28-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-29. [Consulta: 30 octubre 2022].
  71. ↑ Soares, Ingrid. «Bolsonaro sobre venezuelanas: 'Sempre usei 'pintou um clima» (en portuguès brasiler). Correio Braziliense, 20-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-24. [Consulta: 30 octubre 2022].
  72. ↑ Alegretti, Laís; Adamo Idoeta, Paula «'Pintou um clima': como fala de Bolsonaro sobre meninas venezuelanas repercutiu no WhatsApp» (en portuguès brasiler). BBC News Brasil, 24-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-31 [Consulta: 30 octubre 2022].
  73. ↑ «Checamos o debate com Lula e Bolsonaro na Band: veja o resultado» (en portuguès brasiler). O Estado de S. Paulo, 16-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-29. [Consulta: 30 octubre 2022].
  74. ↑ «Debate da Globo do 2º turno: Lula e Bolsonaro poderão usar tempo livremente em todos os blocos» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 21-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-28. [Consulta: 30 octubre 2022].
  75. ↑ «PRF multiplica abordagens de ônibus neste domingo de eleição e descumpre decisão de Moraes» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-30. [Consulta: 30 octubre 2022].
  76. ↑ «Operação da PRF é 'desespero bolsonarista', mas preocupa, diz PT» (en portuguès brasiler). UOL, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-30. [Consulta: 30 octubre 2022].
  77. ↑ Piera, Joaquim. «Lula da Silva fa història i desallotja l’extrema dreta del govern». Diari Ara, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-31. [Consulta: 31 octubre 2022].
  78. ↑ de Aquino, Beatriz. «Após onda de ações da PRF, Moraes garante que não irá prorrogar horário da votação» (en portuguès brasiler). Yahoo!, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-30. [Consulta: 30 octubre 2022].
  79. ↑ «Eleições em tempo real: com 98,7% das urnas apuradas, Lula mantém liderança» (en portuguès brasiler). Suno, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-30. [Consulta: 30 octubre 2022].
  80. ↑ «Lula tem vitória mais apertada desde a redemocratização» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-31. [Consulta: 31 octubre 2022].
  81. ↑ «Bolsonaro é 1º presidente a perder reeleição e deixará cargo em 31 de dezembro» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-31. [Consulta: 31 octubre 2022].
  82. ↑ Maia, Dominique. «Confira o histórico das eleições presidenciais no Brasil» (en portuguès brasiler). Politize!, 08-08-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-06. [Consulta: 31 octubre 2022].
  83. ↑ «Presidente» (en portuguès brasiler). Eleição Geral Ordinária 2022. 2o turno. Tribunal Superior Eleitoral, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-02. [Consulta: 31 octubre 2022].
  84. ↑ «Inédito na democracia: Abstenção de 20,6% no 2º turno é menor do que no 1º» (en portuguès brasiler). UOL, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-31. [Consulta: 31 octubre 2022].
  85. ↑ «Eleito, Lula diz que é hora de 'restabelecer a paz entre os divergentes' e que vai governar para todos os brasileiros: 'Não existem dois Brasis'» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-31. [Consulta: 31 octubre 2022].
  86. ↑ 86,0 86,1 «"Gobernaré para todos los brasileños": 'Lula' en su primer discurso como presidente electo» (en castellà). France 24, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-30. [Consulta: 31 octubre 2022].
  87. ↑ «'Derrotamos o autoritarismo e o fascismo, a democracia está de volta', diz Lula para multidão na Avenida Paulista» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 31-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-31. [Consulta: 31 octubre 2022].
  88. ↑ Nogueira, Carolina. «Arthur Lira felicita Lula e diz que resultado deve ser respeitado» (en portuguès brasiler). Poder 360, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-31. [Consulta: 31 octubre 2022].
  89. ↑ «Líderes mundiais celebram vitória de Lula nas eleições» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-09. [Consulta: 31 octubre 2022].
  90. ↑ «Biden felicita a Lula por su victoria en unas elecciones "libres y fiables"» (en castellà). Heraldo de Aragón, 31-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-31. [Consulta: 31 octubre 2022].
  91. ↑ «Lula eleito: as reações no mundo político após vitória do petista contra Bolsonaro» (en portuguès brasiler). UOL, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-31. [Consulta: 31 octubre 2022].
  92. ↑ «Bolsonaro trenca el silenci». El Punt Avui, 01-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 1r novembre 2022].
  93. ↑ «Bolsonaro evita reconocer explícitamente su derrota, pero asegura que cumplirá la Constitución» (en castellà). EITB, 01-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 1r novembre 2022].
  94. ↑ «Bolsonaro faz pronunciamento após derrota; acompanhe a repercussão política e as notícias dos bloqueios nas estradas» (en portuguès brasiler). O Globo, 01-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 1r novembre 2022].
  95. ↑ Jeantet, Diane; Bridi, Carla. «Bolsonaro declines to concede defeat in first address since election» (en anglès americà). Los Angeles Times, 01-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 1r novembre 2022].
  96. ↑ Balza, Guilherme. «Lula escolhe Geraldo Alckmin para coordenar a equipe de transição» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 01-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-02. [Consulta: 1r novembre 2022].
  97. ↑ «Bolsonaro al fin se pronuncia y dice que "seguirá fiel a la Constitución"» (en castellà). Expansión, 01-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 1r novembre 2022].
  98. ↑ Monjardín, J. «¿Por qué los camioneros que tratan de bloquear Brasil apoyan a Bolsonaro?» (en castellà). Diario ABC, 01-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 1r novembre 2022].
  99. ↑ «Protestos de bolsonaristas perdem força e rodovias no Vale e região estão sem bloqueios nesta quinta» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 03-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-06. [Consulta: 8 gener 2023].
  100. ↑ «Simpatizantes de Bolsonaro mantienen acampadas frente a cuarteles para pedir un golpe de Estado» (en castellà). Europa Press, 19-11-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 8 gener 2023].
  101. ↑ «Protestos nos quartéis e tiros de guerra ganham caráter de vigília pró-Bolsonaro» (en portuguès brasiler). UOL, 21-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-28. [Consulta: 8 gener 2023].
  102. ↑ «Brasil: Lula da Silva desactiva en dos días el ruido de los radicales golpistas» (en castellà). Clarín, 04-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 8 gener 2023].
  103. ↑ Andrade, Jéssica. «O que é a diplomação de um presidente e por que ela é importante» (en portuguès brasiler). Correio Braziliense, 12-12-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 9 gener 2023].
  104. ↑ «Bolsonaristas radicais tentam invadir prédio da PF e incendeiam carros e ônibus em Brasília; vias são bloqueadas» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 12-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-30. [Consulta: 9 gener 2023].
  105. ↑ «PM diz que desativou 'explosivo' em caminhão perto do aeroporto de Brasília» (en portuguès brasiler). UOL, 24-12-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 8 gener 2023].
  106. ↑ «Empresário é preso no DF após tentativa de atentado» (en portuguès brasiler). Agência Brasil, 25-12-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 9 gener 2023].
  107. ↑ «Saiba quem é o homem preso após tentar explodir bomba no DF» (en portuguès brasiler). Metrópoles, 25-12-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 9 gener 2023].
  108. ↑ Piera, Joaquim. «Així ha atiat Bolsonaro una invasió anunciada i anhelada». Diari Ara, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 8 gener 2023].
  109. ↑ «Partidaris de Bolsonaro assalten el Congrés, el palau presidencial i el Tribunal Suprem del Brasil». 324. CCMA, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 8 de gener 2023. [Consulta: 8 gener 2023].
  110. ↑ «Veja íntegra do decreto de intervenção federal assinado por Lula» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-08. [Consulta: 9 gener 2023].
  111. ↑ «Lula atribuye a Bolsonaro la responsabilidad por los asaltos a las sedes del poder y destituye al responsable de seguridad en Brasilia» (en castellà). El Mundo, 08-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 9 gener 2023].
  112. ↑ «Jair M. Bolsonaro on Twitter» (en portuguès brasiler). Twitter, 09-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 9 gener 2023].
  113. ↑ «Repartições Consulares na Espanha» (en portuguès brasiler). Ministério das Relações Exteriores. Arxivat de l'original el 2022-04-25. [Consulta: 4 octubre 2022].
  114. ↑ «Local de Votação» (en portuguès brasiler). Eleições 2022. Consulado-Geral do Brasil em Barcelona, 03-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  115. ↑ «Votação nominal: Barcelona, ZZ. 1o turno» (en portuguès brasiler). Eleição Geral Ordinária 2022. Tribunal Superior Eleitoral. Arxivat de l'original el 2022-11-02. [Consulta: 3 octubre 2022].
  116. ↑ «Votação nominal: Barcelona, ZZ. 2o turno» (en portuguès brasiler). Eleição Geral Ordinária 2022. Tribunal Superior Eleitoral, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-02. [Consulta: 30 octubre 2022].

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia complementària

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions presidencials del Brasil de 2022
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_presidencials_del_Brasil_de_2022&oldid=34169268»