Rosalind Franklin (astromòbil)
.jpg)  | |||||||||
| Tipus de missió | Mars rover i robot autònom | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Propietats de la nau | |||||||||
| Fabricant | Astrium Airbus Defence and Space | ||||||||
| Massa | 310 kg | ||||||||
| Inici de la missió | |||||||||
| |||||||||
| Contractista | Centre de Recerca i Producció Astronàutica Estatal Khrúnitxev | ||||||||
Objectius | |||||||||
Instruments
| |||||||||
L'astromòbil Rosalind Franklin és un proper astromòbil robòtic marcià, part de la missió internacional ExoMars liderada per l'Agència Espacial Europea.
El pla més actual és tenir un mòdul transportador i de descens per lliurar el mòdul de descens a la superfície de Mart en el 2028. Un cop aterri amb seguretat en la superfície marciana, l'astromòbil solar començaria una missió de 218 sols per trobar existències del passat o present de vida a Mart. Per contrarestar la dificultat de comandament a distància a causa del retard de comunicació, l'astromòbil contindrà programari autònom per a la navegació visual del terreny utilitzant imatges estereogràfiques comprimides de les càmeres panoràmiques i infraroges muntades en el màstil i manteniment independent. Amb aquesta finalitat es crea mapes digitals de navegació gràcies al parell de càmeres estèreo i autònomament tria la trajectòria adequada. Seran utilitzades unes càmeres en primer pla per evitar col·lisions per garantir la seguretat que permet al vehicle a desplaçar-se amb seguretat i recórrer aproximadament 100 metres per dia. Després que el mòdul de descens s'hagi posat en llibertat i aterrat a la superfície de Mart, el Mars Trace Gas Orbiter també operarà com a satèl·lit de retransmissió de dades per a l'astromòbil.
L'astromòbil rep el nom de Rosalind Franklin, una química britànica pionera en el descobriment de la molècula de l'ADN.
La missió va rebre fons addicionals per restablir-la i completar-la.[1] Al maig de 2024, després que el programa fos restablert, l'ESA va signar un acord amb la NASA perquè aquesta proveís el llançament d'un vehicle nord-americà per fer possible la missió.[2]
Llocs d'aterratge[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Foust, Jeff. «ESA awards contract to Thales Alenia Space to restart ExoMars» (en anglès americà). SpaceNews, 10-04-2024. [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ «NASA, European Space Agency Unite to Land Europe’s Rover on Mars - NASA» (en anglès americà). [Consulta: 17 maig 2024].
Enllaços externs[modifica]
- Mòdul de descens de l'ExoMars Arxivat 2014-11-29 a Wayback Machine. (no l'EDL)
Programa ExoMars | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Primer llançament (14 març 2016) |
|   | ||||
| Segon llançament (est. juliol 2020) |
| |||||
| Llocs | ||||||
| |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
| Generalitats |  | |
|---|---|---|
| Areografia | Aeolis Palus • Arandas • Ascraeus Mons • Bradbury Landing • Cerberus Fossae • Cydonia Mensae • Dao Vallis • Gale • Gússev • Elysium Mons • Endeavour • Guèiser marcià • Hellas Planitia • Mare Erythraeum • Newton • Noctis Labyrinthus • Olympus Mons • Tharsis • Tharsis Tholus • Utopia Planitia • Valles Marineris • Vastitas Borealis | |
| Satèl·lits | ||
| Exploració | ||
| Astronomia | ||
| Meteorits | ||
| Altres temes | ||