Atherina breviceps
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Atheriniformes |
Família | Atherinidae |
Gènere | Atherina |
Espècie | Atherina breviceps Valenciennes, 1835 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Atherina breviceps és una espècie de peix pertanyent a la família dels aterínids.[2]
Descripció
[modifica]- Pot arribar a fer 11 cm de llargària màxima.
- Cos de color argentat i transparent amb una franja mediolateral i el dors fosc.
- 6-9 espines i 11-15 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 15-18 radis tous a l'anal.[3][4][5]
Alimentació
[modifica]Els exemplars petits filtren petits organismes (com ara, fitoplàncton i rotífers), mentre que els que depassen els 3,5 cm de llargada es nodreixen principalment de crustacis i sobretot, amfípodes.[3]
Depredadors
[modifica]A Sud-àfrica és depredat pel tallahams (Pomatomus saltatrix), Argyrosomus hololepidotus, Atractoscion aequidens,[6] la palomida (Lichia amia), el tauró bronzat (Carcharhinus brachyurus)[7] i aus costaneres de la família Cerylidae.[8][9]
Hàbitat
[modifica]És un peix d'aigua marina, dolça i salabrosa; pelàgic-nerític i de clima subtropical (27°S-35°S), el qual forma moles al llarg de la costa i els estuaris[10][11] (sobretot, durant la primavera). També és present als llacs costaners.[3][12][13]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a l'Atlàntic sud-oriental: des de Lüderitz (Namíbia)[14][15][16] fins al nord de KwaZulu-Natal (Sud-àfrica).[3][17][18]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Atherina breviceps Valenciennes, 1835 Cape silverside» (en anglès). Fishbase.
- ↑ Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.
- ↑ Ivantsoff, W., 1986. Atherinidae. P. 381-383. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
- ↑ Griffiths, M.H. i T. Hecht, 1995. On the life history of Atractoscion aequidens, a migratory sciaenid off the east coast of southern Africa. J. Fish Biol. 47(6):962-985.
- ↑ Smale, M.J., 1991. Occurence and feeding of three shark species, Carcharinus brachyurus, Carcharinus obscurus and Sphyrna zygaena, on the eastern Cape coast of South Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 11:31-42.
- ↑ Whitfield, A.K. i S.J.M. Blaber, 1978. Feeding ecology of piscivorous birds at Lake St. Lucia. Part 1. Diving birds. Ostrich, 49(4):185-198.
- ↑ «Predators - Atherina breviceps» (en anglès). Fishbase.
- ↑ Marais, J.F.K., 1984. Feeding ecology of major carnivorous fish from four eastern Cape estuaries. S. Afr. J. Zool. 19(3):210-223.
- ↑ Harrison, T.D., 2001. Length-weight relationships of fishes from South African estuaries. J. Appl. Ichthyol. 17(1):46-48.
- ↑ Ivantsoff, W., 1984. Atherinidae. A: W. Fischer i G. Bianchi (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean fishing area 51. Vol. 1.
- ↑ Skelton, P.H., 1993.
- ↑ Okeyo, D.O., 2003. On the biodiversity and the distribution of freshwater fish of Namibia: an annotated update. P. 156-194. A: M.L.D. Palomares, B. Samb, T. Diouf, J.M. Vakily i D. Pauly (eds.). Fish biodiversity: local studies as basis for global inferences. ACP-EU Fish. Res. Rep. 14:281 p.
- ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
- ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma. 250 p.
- ↑ Bennett, B.A., 1989. The diets of fish in three south-western Cape estuarine systems. S. Afr. J. Zool. 24(3):163-177.
- ↑ Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a edició) Struik Publishers, Ciutat del Cap. 398 p.