Vés al contingut

Aurora Luque

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Davant any s'escriu "el", no "en"
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Plantilla:Infotaula personaAurora Luque
Biografia
Naixement(es) Aurora Luque Ortiz Modifica el valor a Wikidata
16 agost 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Almeria (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Director of Centro Cultural Generación del 27 (en) Tradueix
octubre 2008 – juliol 2011 – José Antonio Mesa Toré → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJuan Antonio González Iglesias Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció literària, poesia i traducció literària Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótraductora, poetessa, escriptora, professora Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Premis
Facebook: aurora.luque.3 Modifica el valor a Wikidata

Aurora Luque (Almeria, 20 de setembre de 1962) és una poetessa, traductora, professora i escriptora espanyola de l'àmbit andalús.

Biografia

[modifica]

Aurora Luque va néixer a Almeria el 1962. És llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Granada i professora de grec antic des de 1988 a Màlaga, ciutat on ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria. Va col·laborar com a articulista en el Diari Sud de Màlaga des de 1999 a 2008 (els seus articles estan recopilats a Los talleres de Cronos, Ateneu de Màlaga, 2006).

En 2007 va ser guardonada amb el Premi Meridiana de l'Institut Andalús de la Dona per la seva tasca de rescat d'escriptores oblidades.[1] L'octubre de 2008 va ser nomenada directora del Centre Cultural Generació del 27 de la Diputació de Màlaga, càrrec que va ocupar fins a juny de 2011.[2]

En 2012 va gaudir d'una estada a la Vila Marguerite Yourcenar, Flandes dins del programa destinat a escriptors i escriptores d'Europa. Ha participat en diversos esdeveniments i trobades internacionals de poesia a Amèrica (Buenos Aires; Medellín i Bogotà; Santo Domingo; Monterrey, Morelia i Mèxic DF; l'Havana; Puerto Rico; Buffalo, Nova York…), Europa (Tessalònica i Atenes; Milà, Palerm, Nàpols i Bari; Viena; Bremen, Rotterdam, Malmö, Estocolm; Kristianstadt; Eslovènia…), Àfrica (el Caire, Alexandria; Tetuán, Tànger, Casablanca; Tunísia; Cap Verd, etc.) i Àsia (Israel, Filipines).

Ha impartit conferències en diverses universitats nord-americanes (Universitat de Massachusetts, Universitat de Saint Louis, Li Moyne College, Skidmore College, Dickinson College, College of the Holy Cross, CUNY, Montclair College, etc).

Ha fundat i dirigit la col·lecció de poesia Quaderns de Trinacria, un dels títols dels quals, Verbs per a la rosa, de Zanasis Jatsópulos, traduït per Vicente Fernández, va obtenir el Premi Nacional de Traducció de 2005. Des de l'any 2000 va codirigir al costat de Jesús Aguado la col·lecció 'sisme submarí' de poesia d'altres cultures del CEDMA .[1] En 2005 va fundar l'editorial Narila. Ha format part del Consell Assessor de la col·lecció ''Porta del Mar'', també del CEDMA, així com del Consell Rector de l'Institut del Llibre de l'Ajuntament de Màlaga i del Consell Social de la Universitat de Màlaga. Forma part del grup de recerca Traducció, literatura i societat de la Universitat de Màlaga.[3]

Trajectòria literària

[modifica]

Poesia

[modifica]

En 1989 va obtenir, amb el llibre Problemas de doblaje (Madrid: Rialp, 1990), un accèssit al Premio Adonáis de Poesía. En 1999 va rebre el Premi Andalusia de la Crítica pel seu llibre Transitòria, llibre que havia estat finalista del premi Rafael Alberti de poesia. Al maig de 2005 va inaugurar la fira del Llibre de Màlaga. El 2007 Aurora Luque va guanyar la X edició del Premi de Poesia Generació del 27 per la seva obra La migdiada d'Epicuro, publicada per l'editorial Visor.[4] En 2015 va publicar Personal & polític (Fundació José Manuel Lara) un llibre amb 45 poemes que bussejava en la realitat de la crisi social espanyola.[5]

Es comenta que pertany a la mateixa generació del poeta Juan Antonio González Iglesias, una generació que conjuga la tradició clàssica amb la modernitat més furiosa.[6] A propòsit del seu llibre Transitòria, el jurat del premi Andalusia de la Crítica va celebrar «la perfecta simbiosi entre el llenguatge clàssic, que sap encarnar-se en versos de serena factura, i un parla col·loquial, actual».[7]

La professora Josefa Álvarez li ha dedicat l'estudi Tradición clásica en la poesía de Aurora Luque (Sevilla: Renacimiento, 2013).[8]

Aurora Luque, traductora i crítica

[modifica]

Aurora Luque ha realitzat traduccions de poesia francesa, llatina i grega antiga i moderna, d'autores com María Lainá, Louise Labé, Reneé Vivien i Safo i autors com Catul, Meleagre i els/les poetes de Grècia que van tractar els temes d'eros o del mar. L'any 2000 va publicar a Edicions Hiperión Los dados de Eros, Antología de poesia erótica griega, i al novembre de 2004 la traducció de Poemes i testimoniatges, de Safo, a l'editorial El Acantilado.[9]

Conferenciant, ha rescatat autores oblidades, com la dramaturga malaguenya María Rosa de Gálvez, o com l'escriptora i ambaixadora republicana malaguenya Isabel Oyarzábal, escriptores en què es concentra el seu interès actual.[10][11][12]

Obra

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • 1981, Hiperiónida, Granada: Universidad de Granada, col·lecció Zumaya.
  • 1989, Problemas de doblaje, Madrid: Rialp.
  • 1991, Data de caducitat, Málaga: Tediria (Quadern).
  • 1992, Carpe noctem, Madrid: Visor.
  • 1996, Carpe mare Màlaga: Miguel Gómez Ed. (antologia).
  • 1998, Transitoria, Sevilla: Renaixement.
  • 2000, Las dudas de Eros, Lucena: Ajuntament de Lucena, col. Quatre Estacions, (antologia).
  • 2002, Portvaria. Antologia 1982-2002, Conca: El Toro de Fang, (antologia)
  • 2003, Camaradas de Ícaro, Madrid: Visor.
  • 2004, Carpe verbum, Màlaga: Ajuntament de Màlaga, col. Monosabio. Edició de Francisco Fortuny, (antologia).
  • 2005, Haikus de Narila, Màlaga: Publicacions Antiga Impremta Sud, (quadern).
  • 2007, Carpe amorem, Sevilla: Renaixement. Edició de Ricardo Virtanen, (antologia).
  • 2008, La siesta de Epicuro, Madrid: Visor.
  • 2014, Fabricació de les illes. Poesia i metapoesía, Prefaci: J. M. Caballero Bonald; selecció i estudi: Josefa Álvarez Valadés, València: Pre-Textos.[13][14]
  • 2014, Medul·la. Antologia essencial. Madrid: Fons de Cultura Econòmica. Edició de Francisco Ruiz Noguera. (Antologia).
  • 2015, Personal & político, Sevilla: Fundació José Manuel Lara.
  • 2016, Les llimones absortos. Poemes mediterranis. Màlaga: Fundació Màlaga. Ed. bilingüe.Trad. a l'italià de Paola Láskaris. Pròleg de Chantal Maillard.[15]
  • 2020, Gavieras. Madrid: Visor.

Traducció

[modifica]
  • 1995, Meleagre de Gàdara, 25 epigrames, Màlaga: col. Llama d'Amor Vivo.
  • 1996, María Lainá, Nou poemes, Màlaga: col. Capitel (en col·laboració).
  • 2000, Els daus d'Eros. Antologia de poesia eròtica grega, Madrid: Hiperión.
  • 2004, Safo, Poemes i testimoniatges, Barcelona: Penya-segat.
  • 2004, María Lainá, Els estoigs de les cèl·lules, traducció del grec modern de M. L. Villalba, Obdulia Castillo i Aurora Luque, Màlaga: Diputació de Màlaga, col. Seismo submarino.[16]
  • 2005, Renée Vivien, Nocturns, Santander: Revista Ultramar, col. Travessies.
  • 2008, Renée Vivien, Poemes, Tarragona: Igitur.
  • 2010, Càtul, Taeter morbus. Poemes a Lesbia, Monterrey, Mèxic: Universitat de Nou Lleó
  • 2011, Louise Labé, Triaves i sonets, Barcelona: Penya-segat.
  • 2015, Aquel vivir del mar. El mar en la poesia grega. Antologia, Barcelona: Penya-segat[17]

Premis

[modifica]
  • 1981, Premi Federico García Lorca de la Universitat de Granada
  • 1989, Accèssit al Premi Adonais
  • 1992, Premio Rei Juan Carlos.
  • 1998, Finalista del Premi Rafael Alberti i Premi Andalusia de la Crítica
  • 2003, Premio Fra Luis de León.
  • 2008, Premi de Poesia Generació del 27.
  • 2016, Premio El públic de la Radiotelevisió Andalusa en la modalitat de Lletres.
  • 2020, Premio Loewe.

Bibliografia secundària

[modifica]
  • Fernández, Fruela. Juan Antonio González Iglesias.Clarín: Revista de nova literatura, Any 7, núm. 39, 2002, p. 26-31
  • Jerez, Enrique. Juan Antonio González Iglesias, Un angle em basta, Madrid: Visor, 2002. IV Premi Internacional de Poesia «Generació del 27». En Veu i lletra, XIV/1 (2003), 154-157 .
  • Luque, Aurora. La bellesa de l'heroi de Juan Antonio González Iglesias en El Laberint de Zinc, núm. 1, Màlaga, 1996.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Aurora Luque, Premio Meridiana en 2008:».
  2. ↑ «La escritora Aurora Luque, nueva directora del Centro Cultural Generación del 27».
  3. ↑ «Aurora Luque Ortiz». Arxivat de l'original el 2022-09-23. [Consulta: 3 maig 2017].
  4. ↑ «Aurora Luque gana el premio de poesía Generación del 27». El País, 10-10-2007.
  5. ↑ «Aurora Luque; Todo lo personal es político y lo político es personal». El País, 20-05-2015.
  6. ↑ «Soleada altura de la vida». El País, 11-10-2003.
  7. ↑ «La Asociación de Críticos Literarios premia a Eslava Galán y Luque». El País, 25-01-1999.
  8. ↑ «La investigadora Josefa Álvarez presenta su estudio sobre la escritora Aurora Luque». Diputación de Málaga [Consulta: 9 desembre 2015].
  9. ↑ País, Ediciones El «Aurora Luque traduce a Safo en 'Poemas y testimonios'» (en castellà). EL PAÍS, 17-11-2004.
  10. ↑ «Perfil de Aurora Luque, en la web de la Fundación March, consultada el 09/12/2015». Arxivat de l'original el 2016-02-10. [Consulta: 3 maig 2017].
  11. ↑ «La búsqueda de lectores amigos». El País, 19-10-2007.
  12. ↑ «Perfil, bibliografía y antología de Aurora Luque, en la web Cervantes Digital» (en castellà). cervantesvirtual. [Consulta: 3 maig 2017].
  13. ↑ «Aurora Luque: Corre, ven, vive, vuela».
  14. ↑ «Fabricació de les islas». Arxivat de l'original el 2016-06-02. [Consulta: 3 maig 2017].
  15. ↑ «Aurora Luque: «El cultivo de la lentitud está en extinción»».
  16. ↑ «Catálogo de Publicaciones».
  17. ↑ «DESTELLOS MILENARIOS».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aurora_Luque&oldid=34289851»