Azhdarcoïdeus
Azhdarchoidea  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Pterosauria |
| Superfamília | Azhdarchoidea David Unwin, 1992 |
.svg){kind=icon}
Els azhdarcoïdeus (Azhdarchoidea) és un grup extint de pterosaures dins del subordre Pterodactyloidea (més concretament dins del grup Ornithocheiroidea).
Els pterosaures pertanyents a aquest grup van viure durant els períodes del Cretaci inferior i superior, amb un membre provisional, Tendaguripterus, que va viure al període Juràssic superior.
Els azhdarcoïdeus més grans inclouen membres de la família Azhdarchidae; exemples d'aquests són Quetzalcoatlus, Hatzegopteryx i Arambourgiania.
L'Azhdarchoidea s'ha recuperat com a íntimament relacionat amb els Ctenochasmatoidea, com a tàxon germà dels Pteranodontoidea dins de l'Ornithocheiroidea, o dins dels Tapejaroidea, que al seu torn també estava dins de l'Ornithocheiroidea.
Classificació
[modifica]Azhdarchoidea va rebre una definició filogenètica de David Unwin el 2003. Unwin va definir el grup com l'avantpassat comú més recent de Quetzalcoatlus i Tapejara, i tots els seus descendents.[1] Hi ha hagut diverses opinions oposades sobre les relacions azhdarcoïdes. El primer, presentat per Felipe Pinheiro i els seus col·legues el 2011, considerava que els Tapejaridae eren un clade monofilètic que inclou els talassodromins i els chaoyangoptèrids.[2] El segon, trobat per Naish & Martill (2006), així com per Lü et al. (2008), van considerar que els Tapejaridae tradicionals eren un grau parafilètic dels azhdarcoïdeus primitius, amb els veritables Tapejaridae més basals, i els talassodromins (anomenats alternativament talassòdròmids) i els chaoyangoptèrid estan successivament més estretament relacionats amb els azhdarcoïdeus.[3] Tots els azhdarcoïdeus que formen part del clade format per Quetzalcoatlus i Tupuxuara s'inclouen al grup Neoazhdarchia («nous azhdarcoïdeus») tal com va definir Unwin l'any 2003.[1]
El 1996, Alexander Kellner va crear un clade diferent anomenat Tapejaroidea, que va definir com l'avantpassat comú més recent i tots els descendents de Tapejara, Quetzalcoatlus i Dsungaripterus. Kellner va crear aquest clade per incloure tant Azhdarchoidea com la família Dsungaripteridae, però com a grups separats.[4][5] Molts estudis recents han seguit aquest concepte.[6][7][8][9]
Hi ha teories competidores de la filogènia dels azhdarcoïdeus; o bé es recupera com a íntimament relacionat amb el clade Ctenochasmatoidea,[1][10] o dins del grup Ornithocheiroidea, ja sigui com a tàxon germà dels Pteranodontoidea o dins del clade Tapejaroidea. Els dos últims dels quals són més acceptats.[7][8][9][11]
A continuació es mostra un cladograma que mostra els resultats d'una anàlisi filogenètica presentada per Andres i col·legues el 2014. Aquest estudi va trobar l'agrupació de tapejàrids a la base del clade, amb talassodromins més relacionades amb azhdàrquids i chaoyangoptèrids, així com amb dsungariptèrids. El seu cladograma es mostra a continuació:
| Azhdarchoidea |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El resultat d'una anàlisi filogenètica més recent, realitzada per Kellner i col·legues el 2019, havia recuperat Azhdarchoidea dins del grup més gran Tapejaroidea. A diferència de l'anàlisi d'Andres i col·legues, Kellner i els seus col·legues havien trobat que Azhdarchoidea només constava de tres grups: Azhdarchidae, Chaoyangopteridae i Tapejaromorpha. El seu cladograma es mostra a continuació.[9]
| Tapejaroidea |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El 2022, Pêgas et al. va nomenar i registrar oficialment dos nous clades: Azhdarchomorpha, el clade més inclusiu que conté Azhdarcho però no Tapejara o Thalassodromeus, i Alanqidae, que conté Alanqa però no Chaoyangopterus o Azhdarcho. La seva filogènia es mostra a continuació:[12]
| Tapejaroidea |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Unwin, 2003.
- ↑ Pinheiro et al., Bantim.
- ↑ Lü et al., 2008, p. 891-897.
- ↑ Kellner, 1996.
- ↑ Buffetaut i Mazin, 2003.
- ↑ Vidovic i Martill, 2014, p. e110646.
- ↑ 7,0 7,1 Holgado et al., Rodrigues, p. 4940.
- ↑ 8,0 8,1 Kellner et al., Norha, p. 17875.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Kellner et al., Sayão, p. e20190768.
- ↑ Bestwick et al., Purnell, p. 2021-2048.
- ↑ Andres, Clark i Xu, 2004, p. 1011-1016.
- ↑ Pêgas et al., Costa.
Bibliografia
[modifica]- Andres, B.; Clark, J.; Xu, X. «The Earliest Pterodactyloid and the Origin of the Group» (en anglès). Current Biology, 24(9), 2014. DOI: 10.1016/j.cub.2014.03.030. PMID: 24768054.
- Bestwick, J.; Unwin, D. M.; Butler, R. J.; Henderson, D. M.; Purnell, M. A. «Pterosaur dietary hypotheses: a review of ideas and approaches» (en anglès). Biological Reviews, 93(4), 2018. DOI: 10.1111/brv.12431. PMC: 6849529. PMID: 29877021.
- Buffetaut, Eric; Mazin, Jean-Michel. Evolution and Palaeobiology of pterosaurs (en anglès). Geological Society of London, 2003. ISBN 9781862391437.
- Holgado, Borja; Pêgas, Rodrigo V.; Canudo, José Ignacio; Fortuny, Josep; Rodrigues, Taissa «On a new crested pterodactyloid from the Early Cretaceous of the Iberian Peninsula and the radiation of the clade Anhangueria» (en anglès). Scientific Reports, 9, 2019. DOI: 10.1038/s41598-019-41280-4.
- Kellner, Alexander W. A.. Description of new material of Tapejaridae and Anhangueridae (Pterosauria, Pterodactyloidea) and discussion of pterosaur phylogeny (en anglès). Columbia University Press, 1996.
- Kellner, Alexander W. A.; Weinschütz, Luiz C.; Holgado, Borja; Bantim, Renan A. M.; Sayão, Juliana M. «A new toothless pterosaur (Pterodactyloidea) from Southern Brazil with insights into the paleoecology of a Cretaceous desert» (en anglès). Anais da Academia Brasileira de Ciências, 91 (suplement 2), agost 2019. DOI: 10.1590/0001-3765201920190768. ISSN: 0001-3765. PMID: 31432888.
- Kellner, Alexander W. A.; Caldwell, Michael W.; Holgado, Borja; Vecchia, Fabio M. Dalla; Nohra, Roy «First complete pterosaur from the Afro-Arabian continent: insight into pterodactyloid diversity» (en anglès). Scientific Reports, 9(1), 2019. Bibcode: 2019NatSR...917875K. DOI: 10.1038/s41598-019-54042-z. PMC: 6884559. PMID: 31784545.
- Lü, J.; Unwin, D. M.; Xu, L.; Zhang, X. «A new azhdarchoid pterosaur from the Lower Cretaceous of China and its implications for pterosaur phylogeny and evolution» (en anglès). Naturwissenschaften, 95(9), 2008. Bibcode: 2008NW.....95..891L. DOI: 10.1007/s00114-008-0397-5. PMID: 18509616.
- Pêgas, R. V.; Holgado, B.; Ortiz David, L. D.; Baiano, M. A.; Costa, F. R. «On the pterosaur Aerotitan sudamericanus (Neuquén Basin, Upper Cretaceous of Argentina), with comments on azhdarchoid phylogeny and jaw anatomy» (en anglès). Cretaceous Research, 129(104998), 2022. DOI: 10.1016/j.cretres.2021.104998. ISSN: 0195-6671.
- Pinheiro, F. L.; Fortier, D. C.; Schultz, C. L.; De Andrade, J. A. F. G.; Bantim, R. A. M. «New information on Tupandactylus imperator, with comments on the relationships of Tapejaridae (Pterosauria)» (en anglès). Acta Palaeontologica Polonica, gener 2011. DOI: 10.4202/app.2010.0057.
- Unwin, D. M.. «On the phylogeny and evolutionary history of pterosaurs». A: Evolution and Palaeobiology of Pterosaurs (en anglès). Londres: Geological Society of London, 2003, p. 139-190 (Special Publications (217)).
- Vidovic, S. U.; Martill, D. M. «Pterodactylus scolopaciceps Meyer, 1860 (Pterosauria, Pterodactyloidea) from the Upper Jurassic of Bavaria, Germany: The Problem of Cryptic Pterosaur Taxa in Early Ontogeny» (en anglès). PLOS ONE, 9(10), 2014. Bibcode: 2014PLoSO...9k0646V. DOI: 10.1371/journal.pone.0110646. PMC: 4206445. PMID: 25337830.
