Vés al contingut

Rhamphorhynchus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuRhamphorhynchus Modifica el valor a Wikidata

Primer espècimen trobat amb membranes de les ales. Museu de Ciències Naturals de Brussel·les
Dades
Longitud1,26 m Modifica el valor a Wikidata
Envergadura1,81 m Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdrePterosauria
FamíliaRhamphorhynchidae
SubfamíliaRhamphorhynchinae
GènereRhamphorhynchus Modifica el valor a Wikidata
(Goldfuss, 1831)
Tipus taxonòmicPterodactylus longicaudus
Nomenclatura
Sinònims
Gèneres sinònims
Ornithopterus
  • Meyer, 1838b
    Odontorhynchus
  • Stolley, 1936
    Pteromonodactylus
  • Teryaev, 1967
Espècies sinònimes
Ornithocephalus muensteri
  • Goldfuss, 1831
    Pterodactylus longicaudus
  • Münster, 1839
    Pterodactylus lavateri
  • Meyer, 1838a
    Pterodactylus gemmingi
  • Meyer, 1846
    Rhamphorhynchus suevicus
  • O. Fraas, 1855
    Pterodactylus hirundinaceus
  • Wagner, 1857
    Rhamphorhynchus curtimanus
  • Wagner, 1858
    Rhamphorhynchus longimanus
  • Wagner, 1858
    Rhamphorhynchus meyeri
  • Owen, 1870
    Rhamphorhynchus phyllurus
  • Marsh, 1882
    Rhamphorhynchus longiceps
  • Woodward, 1902
    Rhamphorhynchus kokeni
  • F. Plieninger, 1907
    Rhamphorhynchus megadactylus
  • Koenigswald, 1931
    Rhamphorhynchus carnegiei
  • Koh, 1937
Espècies
Mida

Rhamphorhynchus és un gènere de pterosaure ramforrínquid que visqué al Juràssic superior, fa entre 150 i 140 milions d'anys a Europa. L'espècie més grossa presentava una longitud alar de fins a 1,75 metres i podia arribar a pesar 2 kilograms.

El quart dit de la mà, unes vint vegades més llarg que la resta i constituït per quatre falanges, sostenia la membrana de pell que formava cada ala. Les falanges del dit alar eren de forma arrodonida, però presentaven una inserció especial que garantia la unió de la porció de pell alar. Molts pterosaures, entre ells Rhamphorhynchus, estaven dotats d'un osset anomenat pteroide. L'estèrnum estava constituït per una placa ossia gruixuda amb una prominència que permetia la inserció d'una musculatura molt poderosa.

Les troballes fòssils de Rhamphorhynchus es remunten als segles xviii i xix. El seu descobriment tingué lloc a Solnhofen, Baviera.