Vés al contingut

BN dels Bessons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: BN Geminorum)
Infotaula objecte astronòmicBN dels Bessons
Tipusestrella variable, font propera a infrarrojos, font d'emissió de raigs UV i font astrofísica de rajos X Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)Be[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBessons Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)6,87 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,5227 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−1,876 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−1,076 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar362 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial17,1 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)7h 37m 5.7325s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)16° 54' 15.3003''[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

BN dels Bessons (BN Geminorum) és un estel variable a la constel·lació dels Bessons.[6] És un estel allunyat la distància del qual respecte al sistema solar no és ben coneguda. Un estudi la situa a 1.480 anys llum de distància mentre que un altre, utilitzant la paral·laxi mesurada pel satèl·lit Hipparcos corregida per l'extinció, assenyala una xifra major de 1.620 anys llum.[7][8]

BN Geminorum és un estel de la seqüència principal de tipus espectral O8Vpe. És un estel molt calent la temperatura efectiva del qual aconsegueix els 33.400 K. Extraordinàriament lluminós, llueix amb una lluminositat equivalent a 80.000 sols. Té un radi 8,5 vegades més gran que el radi solar i gira sobre si mateixa a gran velocitat; diversos estudis xifren la seva velocitat de rotació projectada entre 163 i 240 km/s.[7][9] És un estel massiu de 22 masses solars[9] que —a diferència de molts altres estels de tipus O— no forma part d'un sistema estel·lar.[10] Així mateix, es pensa que probablement no és un estel fugitiu.[7]

Catalogada com a variable eruptiva del tipus Gamma Cassiopeiae, la lluentor de BN Geminorum fluctua de forma impredictible entre magnitud aparent +6,75 i +6,85.[11]

Referències

[modifica]
  1. Rachael Beaton «High-resolution H-band spectroscopy of Be stars with SDSS-III/APOGEE: I. New Be stars, line identifications, and line profiles» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 03-12-2014, pàg. 7. DOI: 10.1088/0004-6256/149/1/7.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  4. Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
  5. John P. Wisniewski «High-resolutionH-band Spectroscopy of Be Stars with SDSS-III/APOGEE. II. Line Profile and Radial Velocity Variability». Astronomical Journal, 4, 27-03-2017, pàg. 174. DOI: 10.3847/1538-3881/AA64CE.
  6. «HD 60848 -- Be Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 2 gener 2021].
  7. 7,0 7,1 7,2 McSwain, M. Virginia; Boyajian, Tabetha S.; Grundstrom, Erika D.; Gies, Douglas R. «A Spectroscopic Study of Field and Runaway OB Stars». The Astrophysical Journal, 655, 1, 2007. pp. 473-483.
  8. Schröder, S. E.; Kaper, L.; Lamers, H. J. G. L. M.; Brown, A. G. A. «On the Hipparcos parallaxes of O stars». Astronomy and Astrophysics, 428, 2004. pp. 149-157.
  9. 9,0 9,1 Vink, Jorick S.; Davies, B.; Harries, T. J.; Oudmaijer, R. D.; Walborn, N. R. «On the presence and absence of disks around O-type stars». Astronomy and Astrophysics, 505, 2, 2004. pp. 743-753.
  10. Maíz Apellániz, J. «High-resolution imaging of Galactic massive stars with AstraLux. I. 138 fields with δ > - 25°». Astronomy and Astrophysics, 518, 2010. A1.
  11. «BN Geminorum» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 2 gener 2021].