Vés al contingut

Càstor (estrella)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicCàstor
Tipusestrella múltiple, Estrella blanca de la seqüència principal, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A1.5 IV+[1] Modifica el valor a Wikidata
EpònimCàstor Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBessons Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra49,8 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Radi2,31 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta1,332 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)1,58 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,151 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva9.900 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi64,12 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−145,19 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−191,45 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar20 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial5,4 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial10.000 cm/s²[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)7h 34m 35.8732s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)31° 53' 17.816''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,1[3] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat3.014 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Format per
HD 60179 (mul) Tradueix
HD 60178 (mul) Tradueix
YY Geminorum (en) Tradueix
BD+32 1580 (mul) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Càstor[6] (Alfa dels Bessons / α Geminorum) és la segona estrella més gran de la constel·lació dels Bessons i una de les estrelles més brillants del cel nocturn. Tot i que té la designació de Bayer "alfa", és de fet més tènue que Beta dels Bessons (Pòl·lux). Càstor es troba a 49,8 anys-llum de la Terra.

Es va descobrir el 1678 que Càstor era una binària visual, amb una magnitud aparent dels seus components de 2,8 i 2,0, respectivament. La separació dels components és d'uns 6" i el període de revolució és d'uns 467 anys. Cada un dels components de Càstor és una binària espectroscòpica, fent Càstor un sistema estel·lar quàdruple. Càstor té un company tènue separat per uns 72" tot i tenir el mateix paral·laxi i moviment propi; aquest company és un sistema de binària eclipsant amb un període lleugerament inferior a un dia, i és un dels pocs casos coneguts de binàries eclipsants en què ambdós components són estrelles nanes roges. Per tant es pot considerar Càstor un sistema estel·lar sèxtuple,[7] amb sis estrelles individuals unides gravitacionalment.

Referències

[modifica]
  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 10-2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Marwan Gebran «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 5-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201528052.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. «Càstor (estrella)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «MSC/Tokovinin HD 60178». Arxivat de l'original el 2012-02-22. [Consulta: 26 gener 2011].