Messier 35
 Messier 35 | |
|---|---|
 | |
| Tipus | cúmul obert  |
| Tipus espectral (estel) | I |
| Descobert per | Jean-Philippe Loys de Cheseaux |
| Data de descobriment | 1745 |
| Constel·lació | Bessons |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Distància de la Terra | 2.800 a. ll. [1] 1.185,769 pc [2] |
| Radi | 12 a. ll.[1] |
| Magnitud aparent (V) | 5,1 (banda V)[3] |
| Paral·laxi | 1,1301 mas[4] |
| Moviment propi (declinació) | −3,06 mas/a [5] −2,9336 mas/a [4] −2,933 mas/a [4] |
| Moviment propi (ascensió recta) | 0,65 mas/a [5] 2,2784 mas/a [4] 2,278 mas/a [4] |
| Velocitat radial | −8 km/s[6] −7,7 km/s[4] |
| Ascensió recta (α) | 6h 8m 54s[7] |
| Declinació (δ) | 24° 19' 59.988''[7] |
| Metal·licitat | −0,21[8] |
| Part de | Via Làctia |
| Catàlegs astronòmics | |
| NGC | 2168 |
M 35 (Catàleg Messier) NGC 2168 (New General Catalogue) Collinder 82 (Catàleg Collinder) Melotte 41 (Catàleg Melotte) OCl 466.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations) C 0605+243 (Catàleg Caldwell) [KPR2004b] 87 [KPS2012] MWSC 0754
| |
Messier 35 (M 35, o *NGC 2168) és un cúmul obert en la constel·lació dels Bessons. Va ser descobert per Philippe Loys de Chéseaux en 1745 i redescobert independentment per John Bevis abans de 1750. Va ser catalogada per Charles Messier el 1764
M35 conté diversos centenars d'estrelles (Ake Wallenquist ha contat 120 amb magnitud aparent superior a 13) disperses en l'àrea que cobreix la lluna plena (28 arcminut). El Sky Catalogue 2000.0 i la primera edició d'Uranometria 2000.0 concedeixen 200 membres. A una distància d'uns 2800 anys llum de la Terra correspon a un diàmetre de prop de 24 anys llum. El cúmul té una edat d'entre 95 i 110 milions d'anys i conté algunes estrelles que ja han abandonat la seqüència principal, entre les quals s'inclouen diverses gegants grogues i taronges de tipus espectral G tardà o K primerenc. El seu tipus Trumpler és III 3 r, i s'aproxima a nosaltres a raó de 5 km/s.
Observació
[modifica]És observable a ull nu en bones condicions atmosfèriques. Amb un petit telescopi es poden resoldre les estrelles principals, a més és possible observar el cúmul obert (NGC 2158) més dens, més antic i més llunyà (al voltant de 16.000 anys llum).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Messier 35». [Consulta: 3 març 2017].
- ↑ «Integrated parameters of star clusters: a comparison of theory and observations» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2010, pàg. 1491–1506. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.16213.X.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Stefano Bertone «Gaia Data Release 2. Observational Hertzsprung-Russell diagrams» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832843.
- ↑ 5,0 5,1 Marcelo Assafin «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
- ↑ Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 4-2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
- ↑ 7,0 7,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
- ↑ Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201526370.
Enllaços externs
[modifica]
- SEDS (anglès)
- Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)
